Benvolguts,
L’Antich ens presenta un futur negre. Encara que hi ha
modestes mostres de suport a Catalunya per part de ciutadans i entitats
madrilenyes, asturianes i basques. Però no hi ha una empenta de suport gens
considerable fora de Catalunya. Torna a aparèixer l’esment a Martin
Niemöller que en el seu poema Vaig
guardar silenci diu:
Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,
Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.
no hi havia ningú més que poguera protestar.
La història del ciutadà que no es posa en política mentre
els sorges van agafant comunistes, socialdemòcrates, sindicalistes i jueus
hauria de ser un exemple edificant pels apolítics (com deia el Perich, pels
apolítics de dretes...). Però no! El règim del 78, el franquisme sociològic, el borbofranquisme, mira cap un altre
cantó quan els dolents amenacen els bons, els amenacen i segons el que es veu
el règim està realitzant una guerra de guerrilles que els catalans no poden
aguantar amb massa facilitat. I ho solucionem, de moment, amb enginy, imprimint
cartells a casa quan els sorges han robat les impressions generades per la Generalitat
(100.000!), substituint les adreces dels webs quan l’Estat les ha prohibides, posant
generadors elèctrics quan els sorges treuen les llums dels locals públics on s’hi
fa un acte proreferèndum. I els Whatsapps que generen acudits a grans velocitats.
Per exemple aquest:
Per tant, estem forçats a fer una Declaració Unilateral d'Ìndependència (DUI) abans que els espanyols ens obsequiïn amb un altre anorreament, diferent en la forma però igual en els efectes, del de l'any 1939.
En cas contrari, nova ocupació de 40 anys i tots els efectes secundaris que es poden veure explicats el l'Epíleg del darrer formidable llibre de l'Albert Pont de títol Interès d'Estat, on es manifesta la corrupció de totes les institucions espanyoles en tres dimensions, Technicolor i pantalla panoràmica...
Vegem l’Editorial:
EDITORIAL
La
perillosa deriva antidemocràtica
José Antich
Barcelona. Dissabte, 16 de setembre de 2017
Tan sols acceptant l'oposició visceral de l'esquerra
espanyola a la independència de Catalunya i també l'absència de lideratge
polític, es pot arribar a entendre
com està acceptant sense queixar-se, i a remolc de la política de Mariano
Rajoy, la manera com Espanya està entrant en una perillosa deriva en
què les llibertats col·lectives, que acaben sent bàsiques en una
democràcia, la llibertat d'expressió i la de manifestació s'estan posant en
risc seriosament amb l'únic objectiu d'impedir el referèndum de l'1 d'octubre.
El que està passant aquests dies és d'una gravetat enorme
i els demòcrates espanyols haurien de veure-ho amb altura de mires, ja que
l'oposició a la independència de Catalunya no pot ser una espècie de barra
lliure, on no es compleixi cap dels principis en què se sustenta un estat de
dret. Així, la policia retira cartells electorals,
recull material de tot tipus de les parades de partits polítics perfectament
legals, talla la llum d'actes convocats per grups polítics perquè no es puguin
celebrar, entra en impremtes i diaris intimidant els treballadors, prohibeix
actes no només a Catalunya, sinó també a Madrid, està atenta a
manifestacions de suport al referèndum, el darrer cas el d'aquest divendres a
Bilbao. I, enmig de tot això, emergeix el president del Govern espanyol
felicitant-se perquè la Guàrdia Civil ha retirat cartells d'una impremta. Com
si hagués detingut un comando terrorista o un grup de narcotraficants! I la sala, amb
unes desenes de persones entregades, aplaudeix
d'allò més, com si li anés la vida. I això
passa per ordre del Govern espanyol en la quarta
economia de la zona euro i la cinquena de la Unió Europea.
Per si no n'hi hagués prou, sense cap base jurídica,
simplement per un cop d'autoritat, el ministre Montoro decideix suplantar el vicepresident i
conseller d'Economia i es fa amb el control del pressupost de la Generalitat. I la classe política espanyola, els socialistes i els
ciutadans callen i es mantenen en un vergonyós silenci! Per no defensar, no defensen ni l'Estatut
d'Autonomia, ja que cap article preveu un tal disbarat. Espanya ha entrat en
una perillosa deriva d'erdoganització i
sense que a una part de la seva classe política la preocupi gaire que en el seu
capteniment s'estigui allunyant massa de comportaments democràtics.
Veure com un Estat practica una guerra
de guerrilles contra un procés democràtic és més difícil d'entendre que el fet
que no hagi volgut asseure's a negociar.
I no és que això ho digui una part de la societat
catalana, sinó que ja es comença a parlar de la repressió espanyola en els
mitjans de comunicació internacionals. I això que Rajoy ens avança
que l'obligaran a arribar on no vol arribar. I mentrestant, ni la concentració
de més de 700 alcaldes investigats per la fiscalia a la plaça de Sant Jaume -el
75% dels alcaldes catalans- fa reflexionar un Govern espanyol que ha posat
la directa de la repressió, confiant que no hi haurà 1 d'octubre,
i que, en cas que n'hi hagi, haurà generat tal por a la
societat catalana que la participació serà molt baixa i servirà de plataforma
d'enlairament per rematar, llavors sí, la molt minvada economia catalana.
José Antich
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada