Benvolguts,
Sempre hem cregut que aquestes dues vinyetes que
hem triat eren dues mostres, seriosa una i jocosa l’altra, del que la Dictadura
franquista va ser i fer.
La primera explica que les lleis no són lleis sinó són refrendades pel poble sense coacció de cap mena (just al revés del que prediquen i executen sense parar els franquistes del PPSOE).
La Ley. La Constitucion. El Estado de derecho. España portadora de valores eternos. Una Grande y Libre.
La segona explica que dels tres feixismes institucionals europeus dels anys 30-40, Feixisme italià, Nazisme Alemany i Franquisme Espanyol, els dos primers varen ser eliminats amb la Segona Guerra
Des de la Transacció, que no transició, dels anys 75-81, que va tenir la plasmació en el règim borbofranquista que “gaudim” el feixisme (a Espanya se’n deia franquisme i des del 1975 se’n diu borbofranquisme) continua viu.
Un manifest o full de ruta del borbofranquisme el
podríem trobar en aquesta primera frase que hi ha en aquest manifest,
inventat nostre però que explica la Transacció:
“Nosaltres els fatxes,
l’exèrcit, l’església i les dretes, amb la inspiració divina del Franco,
proposem la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots
plegats, ens donem una llei d’amnistia que perdoni tots els crims que
els antifeixistes no havíen realitzat en 40 anys i que perdoni
també tots els crims que nosaltres els franquistes sí que haviem realitzat
durant 40 anys.”
I que permet aquest corol·lari, vist de
de fora:
La transició la varen fer ells (la casta), i la varen fer
per a ells. I a ells els ha anat molt bé durant 40 anys!
Catalunya va perdre una altra guerra el 1939
i va estar ocupada durant 40 anys des del 1939 al 1975,
pels poders fàctics espanyols tot-poderosos que anorreaven cultures com la
nostra i assassinaven presidents de la Generalitat com el president Companys.
Si algú creia que el franquisme havia
mort al llit, com sol explicar Rufian, ha de ser crític i adonar-se que
realment hem viscut 40 anys més en llibertat vigilada, amb l’espoli
fiscal instituït a Catalunya. I finalment amb aquesta nova ocupació de les
forces feixistes espanyoles és quan els surt la bèstia i actuen com sempre han
volgut actuar, malgrat que s’han limitat a robar i fer por i s’han privat ells
mateixos de l’acció violenta fins que s’han adonat que ens n’anavem!
Doncs ens n’anem i el diumenge que ve
votarem majoritàriament la nova República Catalana. Adéu siau!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada