06/06/11. Franco i el Diccionario Biográfico Español

Benvolguts,

Avui un article del Periódico aclareix alguna de les qüestions que varen sorgir en els comentaris d’ahir amb el Diccionario Biográfico Español. L’autor de l'article, Ian Gibson, és un hispanista conegut i forma part amb Hugh Thomas i Paul Preston, del grup d’hispanistes britànics que s’ha dedicat a l’estudi de la història recent d’Espanya, especialment a la de la Segona República i la Guerra . A qualsevol d’aquests tres historiadors se’ls podia haver encarregat amb molta més seguretat l’entrada Franco del Diccionario. Llegiu bé l’article i us adonareu per si no ho sabíeu que Espanya encara està amarada de franquisme per tot arreu!

Un text polèmic

Ian Gibson. Franco a l'Academia (de la Historia)

Uns tasts:

·         La descripció del dictador inclosa al 'Diccionario Biográfico Español' produeix vergonya aliena

·         “¿Franco va ser un dictador? Noor! Només va ser un senyor autoritari.

·         El Diccionario Biográfico Español, magne projecte de la RAH iniciat amb José María Aznar, finançat principalment amb fons públics (una nimietat de 6,4 milions d'euros), acaba de ser presentat amb la participació del rei Joan Carles.

·         L'entrada Franco es deu a Luis Suárez Fernández, catedràtic d'Història de la Universitat Autònoma de Madrid fins al 1989, vinculat durant dècades a la Fundació Francisco Franco, membre de l'Opus Dei, president de la Germandat del Valle de los Caídos i, amb el règim anterior, director general d'Universitats. ¿Es podia esperar d'una persona així, a priori, un judici relativament objectiu sobre el generalísimo? Resulta evident que no.

·         La paraula dictador no apareix al text de Suárez. Franco, ens assegura, «va muntar un règim autoritari, però no totalitari, ja que les forces polítiques que el recolzaven, Falange, Tradicionalismo i Derecha, van quedar unificades en un Movimiento i sotmeses a l'Estat». El raonament és absurd, infantil, patètic, bizantí, pervers

·         Franco va derrotar «un enemic que en principi comptava amb forces superiors», cosa que no és cert en absolut;

·         Dins del Movimiento hi havia «un sector important que intentava conduir el nou règim cap al totalitarisme» i que «l'admiració despertada pels primers èxits alemanys era molt considerable» (¡Franco envoltat de totalitaris i pronazis que procura posar a ratlla!);

·         Luis Suárez encomia en la seva hagiografia el que considera profund catolicisme de Franco (augmentat quan ingressa, el 1911, a l'Adoració Nocturna) i el seu «valor fred» al camp de batalla. El que no esmenta enlloc, ni recorrent a l'eufemisme, és la implacable repressió, amb desenes de milers d'execucions, imposada als perdedors de la guerra que ell i altres havien provocat. El panegíric constitueix un imperdonable insult per a les víctimes i les seves famílies.

·         Si això és molt greu, ¿què podem dir de la reacció del director de la RAH, Gonzalo Anes, davant l'allau de crítiques que ara li plouen? ¿Es pensen que dimitirà? Noor! ¡En absolut! Ell no té la culpa de res, la RAH no té la culpa de res, s'han de culpar les comissions encarregades d'elegir els autors, i després els autors mateixos.

·         Preguntat per què Luis Suárez, i no cap altra persona, ha escrit la biografia de Franco, Anes ha contestat que el catedràtic es va oferir a fer-ho. És a dir, que no es tractava d'un encàrrec. També ha dit que ell no va llegir el text abans de la seva publicació i que, al ser de Suárez, confiava en la seva objectivitat. Preguntat a continuació si considerava objectiu definir Franco com a dictador, va manifestar: «Franco va ser un dictador, no crec que hi hagi ningú que no ho reconegui avui dia». Però sí que hi ha una persona: Luis Suárez Fernández, en qui Anes confiava tant que no se li va acudir fer un cop d'ull, per si de cas, a la seva entrada.

·         Suárez, per la seva banda, acaba de contradir el que ha al·legat Anes. «No vaig demanar fer l'article -ha dit-, va ser un encàrrec. La comissió de la RAH el va revisar. Si hi haguessin estat en desacord, no l'haurien publicat».

·         Així que, segons sembla, un d'ells, per acabar-ho d'adobar, és un mentider.

·         M'ha cridat l'atenció el que ens diu Suárez sobre la destitució pel caudillo del general i després ministre Juan Yagüe, «per evitar que s'imposessin al Movimiento els partidaris d'Alemanya». ¿Algú li ha explicat al príncep d'Astúries que la Fundació que presideix, d'irradiació internacional, està ubicada en un carrer d'Oviedo que encara ostenta el nom del carnisser de Badajoz, a qui va destituir el mateix Franco per ser massa partidari de Hitler? ¡I després ens volen convèncer que Espanya no és diferent!

Joan A. Forès

Reflexions