Benvolguts,
La invitació:
“Des de la Fundació Catalunya Estat ens plau convidar-vos a la Taula Rodona "Quins Pressupostos Mereixen els Catalans?" que celebrarem demà 28 de juny de 2011 a les 19.45 hores, a la seu de la nostra Fundació, la qual t'adjuntem invitació. La Taula Rodona comptarà amb la participació de:
· Senyor Jaume Vallcorba, President de la Fundació Catalunya Estat
· Il·lustre Senyor Oriol Amorós, diputat al Parlament de Catalunya per ERC
· Il·lustre Senyor Uriel Bertran, diputat al Parlament de Catalunya per SI
Ressenya de l'acte:
Va començar amb mitja hora de retard perquè un dels conferenciants no havia arribat. En el moment de fer el seu parlament aquest convidat no es va excusar del fet...
Va iniciar l’acte el Sr. Jaume Vallcorba, president de la Fundació. Va agrair als conferenciants que acceptessin la invitació i va trobar molt positiu que dos notables representants dels trossejats partits independentistes catalans, haguessin acceptat la participació a l’acte. Va dir que recorda molt dels seu pas per la Universitat que li havien explicat que per resoldre un problema cal que estigui molt ben plantejat. A continuació es va referir que per resoldre el problema de Catalunya calia tenir clar el plantejament del problema: saber història. Calia saber que Catalunya abans del 1714 tenia la seva identitat de 700 anys d’història, la seva societat civil organitzada, les seves lleis, les seves ambaixades. Calia saber que en els tres cents anys amb l’estatus de colònia Catalunya ha intentar de totes les maneres la seva integració amb Espanya. I ha fracassat. La situació actual és d’un espoli organitzat i sense mesura al voltant dels 20.000 M€, que produeix un dèficit anual de 6.000 M€ i que provoca un deute creixent xifrat actualment en més de 18.000 M€. A continuació va fer una disquisició sobre el possible repartiment de l’espoli anual si Catalunya esdevingués independent. I va passar la paraula al senyor Amorós.
L’il·lustre Sr. Amorós no recordo massa què va dir, excepte que era Enginyer Agrònom* i que ERC era partidària del Pacte Fiscal per arribar a la independència.
L’il·lustre Sr. Amorós no recordo massa què va dir, excepte que era Enginyer Agrònom* i que ERC era partidària del Pacte Fiscal per arribar a la independència.
A continuació va passar la paraula a l’il·lustre senyor Uriel Bertran que va basar la seva intervenció en la seva presentació al Parlament de Catalunya de l’esmena a la totalitat dels Pressupostos de CiU. El document que va presentar que era el que els economistes de Solidaritat havien produït amb el nom d’ Els pressupostos de l'Estat Propi ja us el vaig enviar i comentar a bastament el 24 de juny.
Es va estendre en la seva explicació intercalant anècdotes del coneixement que tenia del Conseller Mas-Colell que havia sigut professor seu a la UPF.
Va seguir el document fil per randa, explicant amb detall els termes difícils d’entendre o ambigus: espoli fiscal, dèficit (fiscal) i deute (públic). Va finalitzar parlant de l’herència de la Catalunya autònoma (full 14) i com a cosa interessant va parlar del possible capteniment del govern del que quedi d’Espanya sobretot des del punt de vista econòmic, quan Catalunya aconsegueixi la independència. Va dir que el govern del que quedi d’Espanya posarà en un costat de la balança la part alíquota de l’actual deute espanyol i que la Catalunya independent posarà en l’altre plat l’espoli continuat dels darrers 30 anys. A veure quin és més gros!
Hi va haver finalment un petit torn de preguntes i respostes i una copa de xampany.
Us recomano que recupereu el document Els pressupostos de l'Estat Propi i que us l’estudieu amb interès. Cal que tots siguem conscients de la nostra situació econòmica i del nostre futur econòmic.
Nota*. En el web d’ERC diu en referència a Oriol Amorós: Enginyer tècnic agrícola per l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona de la UPC. Ha cursat els estudis d'Enginyeria Agrònoma a la Universitat de Lleida. Ja ens trobem en un altre cas Joana Ortega. El Sr. Amorós diu que és Enginyer Agrònom i resulta que és Enginyer tècnic agrícola que no és ben bé el mateix.
I com a bon polític bregat en mil batalles no s’avergonyeix de dir mentides...
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada