Benvolguts,
Diversos articulistes i diverses notícies insisteixen com dèiem ahir, i es planyen avui del pacte tripartit contra natura Convergència+Unió+PP (podem utilitzar l’acrònim CUP?).
Sort que CiU va reaccionant i es va convertint en un partit botifler homologat i certificat! Així cada cop hi haurà menys frecs i problemes entre CiU i el PP, i cada cop hi haurà més problemes entre els que es van creure la propaganda de Mas per arribar a la Generalitat i que es van creure el discurs d’investidura (recordeu el Dret a Decidir? recordeu el Concert Econòmic? recordeu el Pacte Fiscal?) i la realitat actual!
Si no ho creieu vegeu la notícia de l’ARA:
Una regidora de SI de la Vall d’en Bas no pot prendre possessió per prometre el càrrec de manera “incorrecta”
“Va dir: “Prometo, per imperatiu legal, respectar la Constitució del Regne d'Espanya i l'Estatut d'autonomia de Catalunya, amb l'objectiu de derogar-los per la Constitució de l'estat independent de la nació catalana”
La regidora de SI a la Vall d'en Bas Laura Pujol haurà de repetir el jurament que, per llei, han de fer els regidors per prendre possessió del càrrec, ja que la junta electoral considera que la fórmula que va emprar no és vàlida. En el ple del passat 11 de juny, la regidora va usar la fórmula que han repetit els 50 regidors del partit a Catalunya: “Prometo, per imperatiu legal, respectar la Constitució del Regne d'Espanya i l'Estatut d'autonomia de Catalunya, amb l'objectiu de derogar-los per la Constitució de l'Estat independent de la Nació catalana”. Després del ple, l'alcalde, el convergent Miquel Calm, va consultar a la junta electoral la validesa de la declaració. Aquesta ha resolt que ha de tornar a prometre el càrrec i està previst que ho faci aquest vespre.
La regidora ja ha avançat que aquest vespre tornarà a utilitzar la mateixa fórmula perquè, segons diu, també és la mateixa que han fet servir els diputats al Parlament de Catalunya i la cinquantena de regidors arreu de Catalunya. "Fins i tot el nostre regidor a Cassà de la Selva, Marc Mascort, va posar una estelada damunt la taula en el moment de fer el jurament", ha recordat Pujol.
L'alcalde es va qüestionar la validesa del jurament per ser "substancialment diferent" a la fórmula establerta, segons reconeix un decret d'alcaldia. La Junta Electoral d'Olot va resoldre, després que se li elevés la qüestió, que la promesa no és vàlida. Segons la junta, la fórmula de Pujol "desnaturalitza el jurament o promesa que exigeix la llei".
Oi que el PP, els C’s, la Triple A, ai la Triple C (Convivencia Cívica Catalana) i la UPyD no ho haurien fet millor que aquest batlle?
Ara vegem l’actuació del originals, no de les fotocòpies:
Xevi Xirgo, director de l’Avui signa el següent article:
O toros o llei del cinema
“Si no és ajornar la prohibició de les curses de braus serà una altra cosa. Però si CiU pacta el pressupost amb el PP tindrà, segur, un preu”
O ajornar la prohibició de les curses de toros o enterrar definitivament la llei del cinema. No són pas les úniques, i segurament ho exagero. Però són les dues opcions que té el govern de CiU sobre la taula. CiU, és clar, pactarà amb el Partit Popular els pressupostos, i la incògnita és saber què demanaran aquests a canvi. Ahir el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, deia que si no s'aplica la prohibició de les corridas de toros el govern s'estalviarà 400 milions d'euros en indemnitzacions. El portaveu Francesc Homs ja ha dit que no, que de cap manera. Però segur que pactar amb el PP, aquell partit que, recordem-ho, va dur l'Estatut al TC, tindrà un preu. I si no és ajornar la prohibició de les curses de braus en serà un altre. He sentit Homs afirmant que, és clar, aquesta és l'única opció que els queda, que ni el PSC ni ERC volen pactar els pressupostos ni la llei òmnibus. Potser sí. Però jo preferiria que CiU es doblegués a un acord amb ERC per tirar endavant els pressupostos o la llei òmnibus, i que els republicans els demanessin a canvi no pas l'ajornament de la prohibició de les curses de braus sinó l'aplicació de la llei del cinema o que el català sigui un requisit a les universitats catalanes. ERC, gràcies a l'abstenció anunciada de Laporta, semblaria decisiva –quan ja sabem que no ho és– i CiU ens demostraria que prefereix pactar amb socis nacionalment sostenibles tot i que siguin inestables. L'altra possibilitat, és clar, seria que CiU pactés els pressupostos amb el PSC. Però a can PSC estan massa entretinguts tornant a discutir per enèsima vegada allò del grup parlamentari propi que tots sabem com acabarà.”
Saül Gordillo també a l’Avui fa de Diògenes i publica:
Que els socialistes estiguin més pendents del seu congrés que del país no exonera CiU d'haver obert les portes al PP a les institucions de l'àrea metropolitana de Barcelona i en un munt d'ajuntaments. És preocupant la tendència irrefrenable de CiU per entendre's amb un PP que va combatre l'Estatut i que no para de dinamitar el catalanisme allà on governa amb majoria absoluta (País Valencià i Illes Balears) o la convivència i cohesió social a ciutats on té l'alcaldia, com Badalona. Aquest PP crescut i desacomplexat a l'hora d'exigir el tancament d'ambaixades catalanes, bilingüisme que trenca el model d'immersió lingüística a l'escola i que no es prohibeixin les corrides de toros a Catalunya és el soci de la CiU més sobiranista. Pragmatisme tàctic avui, misèria nacional demà.
Ni Mariano Rajoy ni Alícia Sánchez-Camacho s'han compromès amb el pacte fiscal que planteja Artur Mas en l'incert camí del dret a decidir. Si el PP guanya les eleccions espanyoles tornarem a embolicar la troca en el pont aeri sense cap compromís d'aturar l'asfixiant espoli fiscal, que és la nostra Almansa, d'on vénen bona part dels mals del nostre empobriment i les retallades doloroses. La renúncia a l'eix nacional no serà garantia de cap sortida digna de la crisi, perquè dretanitzant CiU és com més fàcilment es posa en perill el llegat socialdemòcrata del pujolisme.
Que els independentistes estiguin més pendents del seu congrés que del país tampoc no justifica que la CiU dels alcaldes i alts càrrecs que votaven en les consultes populars s'aferrin majoritàriament a pactar amb aquest PP que deixa el País Valencià sense senyal de TV3 i sintonitza Intereconomía o que afebleix el català a l'escola a les Balears. Darrere dels pactes municipals hi ha consells comarcals i diputacions on el PP entra a manar per primera vegada.
La foscor de les negociacions postelectorals als despatxos i el soroll del carrer són aquests dies combinació perfecta perquè, sense adonar-se'n, els sectors sobiranistes de CiU s'hagin d'empassar aquesta pepevergència. Amics sobiranistes de CiU, on sou? Fent gestió? Us van votar perquè féssiu política.
I això és el que hi ha...
Hem de fer mans i mànegues per la independència o no?
I tú, què has fet per la independència?
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada