Benvolguts,
El 19 de juny en l’apunt titulat Els pressupostos de la Generalitat i els de Solidaritat us vaig explicar amb pels i detalls la sessió parlamentària del 15 de juny on el Govern de la Generalitat va presentar al Parlament els pressupostos d’enguany i com Solidaritat Catalana per la Independència (SI) va presentar una esmena a la totalitat afegint als pressupostos del govern de 22.000 milions d’euros els 20.000 milions d’euros que Espanya ens rapinya cada any, quedant un pressupost total de pràcticament el doble.
El deute històric d’Espanya amb Catalunya per aquest furt continuat de 20.000 milions d’euros l’any només durant els darrers 10 anys, és una quantitat equivalent al doble dels diners aportats pel Pla Marshall que va establir el govern americà acabada la segona Guerra Mundial el 1945 per fer recuperar la malmesa economia europea. I és una tercera part de la inversió que va fer la república Federal Alemanya a partir de 1991 per recuperar l’antiga RDA. En €/ciutadà Catalunya ha aportat 3 vegades més recursos a Espanya que els que els ciutadans alemanys varen aportar a la reunificació.
En una Catalunya independent i amb aquests pressupostos Catalunya es recuperaria en molt poc temps i passaria de la crisi i misèria actual a ser un dels 5 països més pròspers d’Europa.
Avui us proporciono el document Els pressupostos de l'Estat Propi, presentat per Uriel Bertran, parlamentari de SI el passat 15 de juny com esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat.
El document analitza d’entrada el Pressupost Autonòmic 2011 que comparat amb el d’anys anteriors demostra que hi ha uns anys, del 1980 al 2006 de malviure, depenent sempre del que l’Estat hagi volgut concedir graciosament, del 2007 al 2010 d’asfíxia per manca de caixa, i del 2010 en endavant de possible fallida i risc de ser intervinguts per la UE. L’evolució del dèficit i del deute viu arriben al 3,86% i al 16,2% del PIB respectivament el 2010, dèficit que baixarà al 2,86% el 2011 gràcies a la gran retallada que s’està fent i malgrat tot el deute pujarà encara més fins al 18,4%.
A continuació contempla l’escenari de Pressupost d’Estat Propi pel mateix 2011, amb un increment dels ingressos del 91%, degut a que els impostos ja no anirien i per tant no es podrien quedar a Madrid, que en lloc de retallades, permetria augmentar en 4.400 milions d’euros, un 27%, la Despesa Social, que destinaria 3.200 milions d’euros a la reactivació econòmica, invertits en infraestructures, R&D, Empresa, Ocupació i reducció de l’Impost de Societats, destinaria 3.335 milions d’euros a Fons de Reserva i d’altres i 5.514 milions a eixugar totalment el dèficit de 5.514 milions d’euros del 2011.
Amb tots aquests diners i aquestes mesures Solidaritat demostra que el deute baixaria al 15%, i podria ser refinançat amb molt millors condicions aprofitant les millors qualificacions creditícies, corresponent a un estat amb bona salut financera. D’any en any s’aniria liquidant el deute i pagant cada cop menys interessos.
Com a resum explica que el nou Estat haurà de fer front a l’herència de deutes de l’autonomia (deute públic de 32.000 milions del 2010, massa de deutes vençuts a proveïdors, inversions bàsiques no realitzades (per exemple 1000 barracots escolars), així com compensació dels mecanismes d’ajornament de deute emprats pel tripartit.
L’herència negativa de deute va augmentant en les condicions actuals any rere any a un ritme de 5.000-7.000 milions/any que implica que els interessos es mengen progressivament el pressupost, s’atura el creixement econòmic i les retallades i el dèficit esdevenen estructurals (fins a la fallida financera i la seva extensió al sector privat).
Queda clar doncs que hi hauria un gir de 180º en l’economia catalana si el Parlament votés la independència. Deixaria d’haver-hi retallades, s’augmentaria la inversió en infraestructures, s’abaixarien els impostos i desapareixeria la possibilitat d’arribar a la fallida si saltéssim en marxa del carro espanyol.
El Parlament de Catalunya no va acceptar el 15 de juny l’esmena a la totalitat presentada per Solidaritat!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada