Benvolguts,
Els diaris d’avui expliquen que el jutge cita el tres ales Àngel Colom i Colom i al mateix temps imputa Rosa Garicano en el cas Palau.
“Rosa Garicano ha estat citada pel jutge per al 18 de juliol, el mateix dia que compareixerà Àngel Colom en qualitat de responsable civil subsidiari a títol lucratiu. Colom, actualment responsable de les polítiques d'immigració de CDC, haurà de donar explicacions sobre els 75.000 euros que l'any 2000 va rebre de Millet i que va fer servir per pagar els deutes generats pel Partit per la Independència (PI), que va crear i liderar juntament amb Pilar Rahola.”
El pobre Colom havia demanat al Millet un préstec pel PI, que després no havia pogut o volgut tornar (en el primer moment es va parlar de 150.000 €). Tots aquests negocis funcionaven al 50% (jo en demano 150 i tu, Millet, me’n deixes 75 i passes els altres 75 a la teva butxaca).
És una tragicòmica coincidència que estiguin citats el 18 de juliol, data que no diu res a les noves generacions, però que va ser el dia que els militars feixistes dirigits per l’assassí Franco, després Caudillo de España por la gracia de Diós, va revoltar-se contra el govern de la República Española el 1936.
I és una tragicòmica coincidència ja que la senyora Rosa Garicano és filla d’un dels botxins del franquisme, Tomás Garicano Goñi a qui jo anomenava Garicoño Gani i de qui en tinc un trist record. Aquest Garicoño Gani, vegeu-ne un resum de la seva vida a Viquipèdia, fou un militar instruït, era advocat, que es va revoltar amb els rebels franquistes i després d’ocupar tots els càrrecs imaginables en la dictadura, fou Governador Civil de Barcelona del 66 al 69, i després va passar a Ministre de Governació. Un angelet. Com a Governador Civil de Barcelona va reprimir el moviment estudiantil, repressió que havia iniciat el seu predecessor, un altre botxí feixista de nom Ibáñez Freire. El moviment estudiantil llargament congriat havia pres forma amb la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) el 1966. Totes les facultats de Barcelona pertanyien en aquella època a la Universitat de Barcelona, i el Rector, escollit a dit, evidentment, era Francisco Garcia-Valdecasas. Un individu de la nissaga Garcia-Valdecasas, de nom Alfonso, era fundador de la Falange.
Jo era professor a l’Escola d’Enginyers Industrials i junt amb 68 altres professors de la Universitat de Barcelona varem donar suport amb una carta enviada al Rector, al SDEUB. La resposta del rector fou immediata: 69 professors jutjats i expulsats a perpetuïtat de la Universitat de Barcelona. Tres anys després, el 1969 vaig ser readmès, just quan el govern havia declarat un cop més l’Estat d’Excepció.
La filla del botxí Garicano era Directora del Palau de la Música, quan Hisenda (no les institucions catalanes) va descobrir les enormes fuites de diners de l’omnipotent Fèlix Millet. Els patrons i institucions catalanes del Palau de la Música que haurien d’haver vetllat per mantenir el Palau sense màcula tampoc no havien mogut ni un dit per adreçar la situació econòmica del Palau, on uns quants robaven (quants?), i que tothom intuïa.
“Fèlix Millet sempre ens deia que demanéssim més diners del que costaven les coses”. Aquesta frase pronunciada per Rosa Garicano, exdirectora general del Palau de la Música, i la sospita que l'hauria duta a la pràctica en almenys un conveni de col·laboració entre Endesa i el Palau de la Música han acabat costant a una de les màximes col·laboradores de Millet la imputació en la causa penal que investiga el jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona.
La senyora Garicano està casada amb Xavier Ribó, germà de Rafael Ribó, ex-Secretari general d’ICV, i actualment Síndic de Greuges de Catalunya.
Xavier Ribó havia sigut directiu del principal patrocinador del Palau, Ferrovial. I ara manifesta que no en sap res en absolut, que ell no hi era.
Pel que he llegit els advocats de la família Ribó, i Garicano per tant, que els faran de defensors, pertanyen a la noble casta dels Piqué Vidal, condemnat el patriarca a 7 anys de presó per blanqueig de diners del narcotràfic i que hi va romandre només 2 mesos, per graciosa concessió de la Generalitat Tripartida! En aquestes ocasions de corrupcions múltiples i entrellaçades amb el franquisme que tots varem patir sempre em recordo del Pat Garret i el Billy the Kid.
El frau més gros de fuita de diners del palau sembla que fou muntat precisament entre Millet, Ferrovial i Convergència, per finançar il·legalment Convergència i al mateix temps ficar-se milions d’euros a la butxaca els Millets i els Montulls. I la senyora Garicano, Directora General del Palau durant molts anys, diu que no en sabia res...
Però tot això són “infundis” i suposicions mentre els jutges no dictin sentència, que sembla que va per llarg...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada