diumenge, 19 d’octubre del 2014

19/10/14. Redacció. RAE. Apareix "consulta popular" i "majoria silenciosa" però cau "sobirania nacional" al nou diccionari espanyol de la RAE. Respecte al terme Nacionalitat l'han acabat de degradar fins convertir-lo en un "mot d'usar i llençar"!

Benvolguts,

Després de l’apunt sobre el diccionari de la RAE, malèficament tunejat, m’han arribat informacions complementàries. Us en passo una!

Dintre d’aquest apunt em fixo, i mooolt, en el terme Nacionalitat!

Hem de recordar com va néixer el terme nacionalitat dintre del RAE. Es va esdevenir en la discussió de la constitució del nou règim borbònico-franquista fruit de l’entronització del Juanca com a rei pel dictador Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España por la Gracia de Diós.  Recordem que l’avi del Juanca, Alfons XIII, va fugir en el moment de l’arribada de la II República espanyola l’any 1931 i per tant va perdre els seus eventuals i suposats drets a la Corona espanyola. Recordem també que el Franco mai va atorgar el seu vist-i-plau a que Juan de Borbón, el fill no tarat d’Alfons XIII i pare del Juanca esdevingués rei.

Per tant el Franco podia triar qualsevol ciutadà per fer de rei. I va triar el Juanca, però no com a hereu de la corona del seu avi, sinó com a rei que el Franco que ho tenia tot “atado y bien atado” va designar!

Seguim. En la discussió de la consti, van aparèixer quins territoris tenien dret a anomenar-se nacions. Catalunya hi aspirava evidentment ja que havia sigut una nació del segle X fins el segle XVII. Però els pares de la pàtria, Felipe Gonzalez, Arfonso Guerra, Jordi Solé Tura, Miquel Roca, Herrero de Miñon i algun altre, a part de l’Exèrcit franquista que supervisava el desenvolupament de les negociacions, varen decidir que Catalunya no tenia dret a anomenar-se nació i es varen inventar el terme nacionalitat (terme que ja existia en una altra accepció tal com consta en l’actual RAE)!

El que es tractava a continuació era anar degradant el terme nacionalitat fins a convertir-lo en un mot d’usar i llençar. I així es feu! El nou diccionari normatiu de la llengua castellana defineix Nacionalitat de la següent manera:

"Nacionalitat" també varia. Desapareix l'accepció "denominació d'algunes comunitats autònomes espanyoles" però es manté la de "comunitat autònoma a la qual, en el seu estatut, se li reconeix una especial identitat històrica i cultural". Fins ara, "nacionalitat" també era "estat propi de la persona nascuda o naturalitzada en una nació" i ara se substitueix per "vincle jurídic d'una persona amb un Estat que li atribueix la condició de ciutadà d'aquest Estat"...


Redacció - 17/10/2014 - 15.54h.

Nou diccionari de la RAE

http://www.324.cat/noticia/2506831/societat/Apareix-consulta-popular-i-majoria-silenciosa-pero-cau-sobirania-nacional-al-nou-diccionari-espanyol-de-la-RAE

"Majoria silenciosa", "consulta popular", "autogovern" o "plebiscit" són algunes de les novetats que apareixen en la 23a edició del Diccionari de la Llengua Espanyola que ha arribat a les llibreries.

El terme "consulta" se li afegeix ara "consulta popular", i es defineix com a "referèndum" o "procés pel qual les lleis se sotmeten al vot popular". A més, amplia el concepte de "referèndum" i obre la porta a ser consultiu ja que es defineix com a "procés pel qual se sotmeten al vot popular lleis o decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu". També apareix en el nou diccionari "majoria silenciosa" com "una majoria que suposadament forma part de la generalitat dels ciutadans que no expressen públicament la seva opinió".

A "plebiscit", ara es diu que és una resolució que pren tot un poble "per majoria de vots" mentre que abans era "a pluralitat de vots". En la segona accepció, abans es definia com a "consulta que els poders públics sotmeten el vot popular directe perquè s'aprovi o es refaci una determinada proposta sobre sobirania, ciutadania i poders excepcionals", i ara només parla d'una "determinada proposta sobre una qüestió política o legal".

Cau "sobirania nacional"

En aquesta edició, en canvi, cau el terme "sobirania nacional", que es definia com "la que resideix en el poble i s'exerceix a través dels seus òrgans constitucionals representatius". A més, la segona accepció de "sobirania" ha deixat de ser "autoritat suprema del poder polític" per transformar-se en "poder polític suprem que correspon a un estat independent". A més, inclou la paraula "autogovern" com la "facultat concedida a una col·lectivitat o a un territori per administrar-se per si mateix".

"Nacionalitat" també varia. Desapareix l'accepció "denominació d'algunes comunitats autònomes espanyoles" però es manté la de "comunitat autònoma a la qual, en el seu estatut, se li reconeix una especial identitat històrica i cultural". Fins ara, "nacionalitat" també era "estat propi de la persona nascuda o naturalitzada en una nació" i ara se substitueix per "vincle jurídic d'una persona amb un Estat que li atribueix la condició de ciutadà d'aquest Estat".

Un dels articles que més canvia és "Estat". Ara apareix l'accepció que un Estat és un "país sobirà, reconegut com a tal en l'ordre internacional, situat en un territori determinat i dotat d'òrgans de govern propis". I s'afegeix a la definició: "Forma d'organització política, dotada de poder sobirà i independent, que integra la població d'un territori". Ara també apareixen en el diccionari "Estat autonòmic" i "Estat de dret", que es descriuen com "el règim propi de les societats democràtiques en què la Constitució garanteix la llibertat, els drets fonamentals, la separació de poders, el principi de legalitat i la protecció judicial enfront de l'ús arbitrari del poder".

Sobre "Estat federal", que abans deia que "estava format per estats particulars i que els poders regionals tenen autonomia i fins i tot sobirania per la seva vida interior", ara matisa: "Un Estat en què les diferents competències constitucionals són distribuïdes entre un govern central i els estats particulars que el componen".

Finalment, "democràcia", que fins ara es definia com a "doctrina política favorable a la intervenció del poble al govern" i "predomini del poble al govern polític d'un Estat", ara es defineix com a "forma de govern en què el poder polític és exercit pels ciutadans" i que "la sobirania resideix en el poble, que exerceix el poder directament o a través de representants" i la forma de societat "que practica la igualtat de drets individuals.

"Prima de risc", "tunejar", "hacker", "mileurista" o "antiarrugues",  altres novetats

Però no totes les noves paraules i canvis es refereixen a política."Prima de risc", "tunejar", "hacker", "intranet" o "mileurista", així com "antiarrugues" o "bótox", són altres de les novetats a la RAE. El diccionari inclou 49.613 etimologies, 333 estrangerismes, 222 locucions llatines i 18.712 accepcions amb alguna marca de països americans.


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada