Continua l’optimisme dels nostres periodistes.
Amb tocs genials com el del Xevi Xirgo que exclama:
Quina sort que tenim!
17/10/14
02:00
“Aquí
Mas planteja una consulta que alguns troben de fireta, i a Madrid volen
impedir-la”
Hi ha
qui està molt preocupat perquè a Madrid no s'adonen del que està passant a
Catalunya, i perquè continuen un dia rere l'altre dient-nos allò que la
consulta és inconstitucional i que no es pot fer. Aquí el president Mas ha
plantejat una consulta que alguns troben de fireta i a Madrid, en canvi, ja han
posat tot l'aparell de l'Estat a estudiar com la poden impedir. A vegades em sembla
que no som prou conscients de la sort que tenim, que a Madrid sí que conservin
la unitat. Hi pensava l'altre dia quan un grup de periodistes
dinàvem amb la ministra Pastor. Jo, com que sóc molt educat, en aquests dinars
solo callar perquè sóc de la teoria que tampoc serveixen de gaire res més enllà
que cadascú es retrati quan intervé. Pensava en la sort que tenim de la unitat de Madrid en sentir
com la ministra responia a les preguntes que li feien. Del dret i del revés li
van preguntar si era conscient que a Catalunya la gent vol votar, i si hi
pensaven fer res. Alguns dels assistents, més que preguntar, reclamaven,
gairebé imploraven, que l'Estat faci un pas i posi damunt la taula alguna
proposta, alguna oferta, perquè els catalans (o ells mateixos, no em va acabar
de quedar clar) s'hi poguessin agafar. Alguns fins i tot van donar idees sobre el que
se'ns podia oferir per pacificar la situació. Quina sort que tenim,
vaig pensar, en sentir les respostes de la ministra.
“La Constitució no ho permet”, “les comunitats autònomes no
poden decidir el seu futur”, “el que es planteja des de Catalunya no té encaix
en el nostre model”... i així anar fent.
Quina
mania que tenim, pensava, a anar donant idees, nosaltres. I quina sort, pensava, que a Madrid hi hagi
aquesta unanimitat i no ens ofereixin res més que no siguin amenaces, insults,
lleis recentralitzadores, afusellaments, recursos i demandes judicials.
Aquests dies en què la nostra unitat trontolla una mica, Déu vulgui que ells
conservin la seva. No saben la sort que en tenim!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada