En Francesc
Marc Álvaro és premonitori. Abans
d’ahir no havia mogut fitxa en Rajoy
i en canvi l’Álvaro ja havia intuït el
que passaria! Té raó l'Álvaro i el Rajoy està enganxat per la ultradreta?
Francesc
Marc Álvaro
Impugnar o morir
27 octubre 2014
Tots vam comprar, al seu dia, una frase
atribuïda a Mariano Rajoy sobre la primera part del procés sobiranista que
resumia la seva actitud davant la revolta democràtica que va anar agafant cos a
partir de la Diada del 2012: “Si em moc, em maten”. Això significava que el president del Govern
espanyol no estava disposat a oferir cap alternativa “moderada” per desactivar
el creixent independentisme, cosa que posava nerviosos els partidaris de la
tercera via i que era observada amb desconfiança pels sectors més durs de la
dreta, llegiu-hi la FAES i altres entorns partidaris de la mà dura. Tothom
va entendre que els que tenien ganes de “matar” Rajoy eren aquells que volien una Moncloa més
bel·ligerant contra l’amenaça secessionista. Rajoy -es deia- feia
cas dels informes de l’equip de la vicepresidenta i basava la seva resposta en
una premissa
arriscada però interessant:
més aviat que tard, el
front sobiranista es trencarà des de dins, Mas caurà i Madrid només haurà de
recollir el fruit del desencís.
L’acord sobre la data i la pregunta de la
consulta va sorprendre l’estat major de Soraya i va descol·locar Rajoy, que
quedava afeblit
davant dels falcons del PP i la dreta mediàtica. Semblava que el
bloc del dret a decidir havia aconseguit conjurar els pitjors averanys. A
partir de llavors, a la Moncloa van decidir ser més actius i més intensos en la
batalla. No es podia badar.
El darrer moviment del president Mas,
saltant per sobre de la suspensió del TC i oferint una nova consulta del 9-N
com a exercici de participació ciutadana, va tornar a descol·locar Rajoy. Madrid -igual que
les direccions d’ERC i d’ICV- donava per fet que el líder de CiU no es voldria
estavellar contra les roques del legalisme i es limitaria -compungit- a
convocar eleccions, la qual cosa el desacreditaria davant de la parròquia
sobiranista. Les coses, però, han anat de manera molt diferent. Mas ha tornat a
concretar la seva ruptura escalonada, que és la desconnexió d’Espanya feta amb
una suma de jugades que aportin legitimitat i raó a la causa catalana. La
parròquia estelada, en general, ha valorat positivament el cop de volant de
Mas. Qui ha entès millor la sortida ha estat la CUP, amb prou distància per
adonar-se que -malgrat les discrepàncies a CiU- no té cap sentit desconfiar de
les conviccions de Mas a hores d’ara. Algú que no sigui ximplet o sectari es pot pensar que el
president té un pla ocult per tornar a la via autonomista? Això sí que fóra el
suïcidi de Mas.
Un amic amb contactes d’alt nivell a Madrid
m’assegura que Rajoy no tindrà cap més remei que impugnar el nou 9-N davant el
TC perquè
“si ara no es mou, el mataran”
No pot anar a les eleccions com el líder
golejat i humiliat per Mas i el sobiranisme, i menys quan la pèrdua de la
majoria absoluta està cantada. El gallec és presoner, més que mai, de qui el va fer
successor a dit.
Francesc
Marc Álvaro
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada