Una opinió contundent sobre El Tribunal
Inconstitucional.
En aquest
Bloc hi ha diversos apunts que parlen de la divisió de poders, de Montesquieu,
etc. Potser seria bo de fullejar-los!
Guillem
Guimet
05.11.2014El Tribunal Inconstitucional
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4218194/tribunal-inconstitucional.html
Un dels
pocs èxits de l'estratègia de Madrid es la difusió, també a Catalunya, de la
idea que la legalitat constitucional espanyola impedeix de fer la consulta. Qui amb més
intensitat difon aquesta teoria disfressada de veritat absoluta és el poder
executiu espanyol, que pontifica en boca del Constitucional i d'aquesta manera
menysté la significació més bàsica d'allò que ha de ser la divisió de poders.
Però hi ha un element encara més pervers.
La realitat és que el Tribunal Constitucional, tal com és configurat avui, és inconstitucional.
Per a entendre'ns, el Tribunal Constitucional viola la constitució espanyola. Una lectura del títol XI d'aquest text, i en particular, de l'article 159.5, serveix per a descobrir les notes d'independència i imparcialitat que haurien de caracteritzar l'òrgan encarregat d'estimar la constitucionalitat de les normes jurídiques espanyoles: 'Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en l'exercici dels seu mandat.' També ho recull la llei orgànica del tribunal, el primer article de la qual parla amb aquesta contundència: 'El Tribunal Constitucional, com a intèrpret suprem de la Constitució, és independent de la resta d'òrgans constitucionals i resta sotmès solament a la Constitució i a la present llei orgànica.' En la mateixa línia, l'article 22 d'aquesta llei disposa: 'Els magistrats del Tribunal Constitucional exerciran la seva funció d'acord amb els principis d'imparcialitat i dignitat que hi són inherents.' Però la realitat és que no és res més sinó una tercera cambra que actua a instàncies del poder polític de l'estat. Altrament, com es pot ser 'independent de la resta d'òrgans' si el sistema de nomenament de magistrats constitucionals es basa quasi exclusivament en criteris polítics? Qui pot creure en la imparcialitat i independència del Constitucional amb un president com Francisco Pérez de los Cobos, militant del PP fins que va ser descobert?
L'ordenament jurídic espanyol, doncs, se subverteix a si mateix, perquè el Tribunal Constitucional, tot i no ser part d'allò que s'anomena jurisdicció ordinària, hauria de respectar, precisament per mandat constitucional, els principis judicials més elementals d'independència, equidistància i imparcialitat. Com que no és el cas, les 'sentències' del Tribunal Constitucional, sobretot quan es tracta d'afers de marcada sensibilitat política, no poden ser considerades sentències, sinó simples atestats polítics. El Tribunal Constitucional no té, en fi, cap legitimitat per a jutjar ni sobre la consulta oficial ni sobre l'alternativa. El tribunal és el primer d'incomplir la constitució per la qual hauria de vetllar.
Estrictament, la constitucionalitat o inconstitucionalitat de la consulta és quelcom que sota els actuals paràmetres no podrà ser determinat, si més no, pel Tribunal Constitucional. Per tant, assumir que fer-la és violar la legalitat espanyola, com no pocs independentistes ja repeteixen, és un error de base: no es pot saber si es viola un ordenament jurídic si l'òrgan encarregat de jutjar-ho no és independent. O, més ben dit, no es pot confiar en la idoneïtat del Tribunal Constitucional per a considerar l'encaix de la consulta catalana en el marc constitucional espanyol mentre no se'n garanteixi la independència. Malauradament, no sembla pas que l'estat espanyol pretengui canviar el mètode de selecció dels magistrats constitucionals. Mentrestant, l'opinió del Tribunal Constitucional és negligible, perquè és viciada d'origen, mancada d'autonomia.
Un darrer apunt: recordem que a Catalunya la funció atribuïda al Tribunal Constitucional és acomplerta, 'mutatis mutandis', pel Consell de Garanties Estatutàries. Segons l'article 77 de l'estatut, 'El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat [...], dues terceres parts dels quals a proposta del parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del govern.' No deixa de ser una clàusula que mimetitza allò que tant critiquem del Constitucional espanyol. No caiguem en el mateix error: l'òrgan encarregat de jutjar la constitucionalitat de les lleis en una Catalunya independent, sigui un òrgan aïllat del poder judicial o integrant de la jurisdicció ordinària, com seria desitjable, ha de ser independent. Els seus membres han de ser escollis pels jutges, atenent exclusivament criteris d'excel·lència, i sense que mai puguin ser acusats pels ciutadans d'emetre sentències polititzades sobre afers d'importància constitucional. Fem un país millor també en aquest sentit.
La realitat és que el Tribunal Constitucional, tal com és configurat avui, és inconstitucional.
Per a entendre'ns, el Tribunal Constitucional viola la constitució espanyola. Una lectura del títol XI d'aquest text, i en particular, de l'article 159.5, serveix per a descobrir les notes d'independència i imparcialitat que haurien de caracteritzar l'òrgan encarregat d'estimar la constitucionalitat de les normes jurídiques espanyoles: 'Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en l'exercici dels seu mandat.' També ho recull la llei orgànica del tribunal, el primer article de la qual parla amb aquesta contundència: 'El Tribunal Constitucional, com a intèrpret suprem de la Constitució, és independent de la resta d'òrgans constitucionals i resta sotmès solament a la Constitució i a la present llei orgànica.' En la mateixa línia, l'article 22 d'aquesta llei disposa: 'Els magistrats del Tribunal Constitucional exerciran la seva funció d'acord amb els principis d'imparcialitat i dignitat que hi són inherents.' Però la realitat és que no és res més sinó una tercera cambra que actua a instàncies del poder polític de l'estat. Altrament, com es pot ser 'independent de la resta d'òrgans' si el sistema de nomenament de magistrats constitucionals es basa quasi exclusivament en criteris polítics? Qui pot creure en la imparcialitat i independència del Constitucional amb un president com Francisco Pérez de los Cobos, militant del PP fins que va ser descobert?
L'ordenament jurídic espanyol, doncs, se subverteix a si mateix, perquè el Tribunal Constitucional, tot i no ser part d'allò que s'anomena jurisdicció ordinària, hauria de respectar, precisament per mandat constitucional, els principis judicials més elementals d'independència, equidistància i imparcialitat. Com que no és el cas, les 'sentències' del Tribunal Constitucional, sobretot quan es tracta d'afers de marcada sensibilitat política, no poden ser considerades sentències, sinó simples atestats polítics. El Tribunal Constitucional no té, en fi, cap legitimitat per a jutjar ni sobre la consulta oficial ni sobre l'alternativa. El tribunal és el primer d'incomplir la constitució per la qual hauria de vetllar.
Estrictament, la constitucionalitat o inconstitucionalitat de la consulta és quelcom que sota els actuals paràmetres no podrà ser determinat, si més no, pel Tribunal Constitucional. Per tant, assumir que fer-la és violar la legalitat espanyola, com no pocs independentistes ja repeteixen, és un error de base: no es pot saber si es viola un ordenament jurídic si l'òrgan encarregat de jutjar-ho no és independent. O, més ben dit, no es pot confiar en la idoneïtat del Tribunal Constitucional per a considerar l'encaix de la consulta catalana en el marc constitucional espanyol mentre no se'n garanteixi la independència. Malauradament, no sembla pas que l'estat espanyol pretengui canviar el mètode de selecció dels magistrats constitucionals. Mentrestant, l'opinió del Tribunal Constitucional és negligible, perquè és viciada d'origen, mancada d'autonomia.
Un darrer apunt: recordem que a Catalunya la funció atribuïda al Tribunal Constitucional és acomplerta, 'mutatis mutandis', pel Consell de Garanties Estatutàries. Segons l'article 77 de l'estatut, 'El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat [...], dues terceres parts dels quals a proposta del parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del govern.' No deixa de ser una clàusula que mimetitza allò que tant critiquem del Constitucional espanyol. No caiguem en el mateix error: l'òrgan encarregat de jutjar la constitucionalitat de les lleis en una Catalunya independent, sigui un òrgan aïllat del poder judicial o integrant de la jurisdicció ordinària, com seria desitjable, ha de ser independent. Els seus membres han de ser escollis pels jutges, atenent exclusivament criteris d'excel·lència, i sense que mai puguin ser acusats pels ciutadans d'emetre sentències polititzades sobre afers d'importància constitucional. Fem un país millor també en aquest sentit.
Guillem
Guimet,
advocat.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada