Benvolguts,
Article divertit d’en Carles Ribera que proposa traslladar
el Senat a Barcelona, però també més coshas, Congrés de Diputats, Residència del
president del Govern, Ministeris, TC, Banc d’Espanya, etc. Segons les
condicions del tracte i en aquest cas ell admetria autoanomenar-se botifler! I
acaba dient “I, sabeu què?, potser al cap de 300 anys els
proposaríem que es quedessin el Senat...”
Jo vull el Senat a Barcelona
27/11/14 02:00 - Carles
Ribera
“Si aquesta
proposta de Rajoy és certa, anem bé”
Ara circula el rumor
que el senyor Rajoy vol oferir el trasllat del Senat a Barcelona com a mostra de bona voluntat destinada a fer-nos
passar aquesta dèria de voler marxar d'Espanya. Ho ha publicat la prestigiosa
agència Bloomberg i el PSC-PSOE ha
mossegat diligentment l'ham sumant-se a la proposta.
Hi estic d'acord. Cal
explorar aquesta possibilitat de tercera via. Potser sóc un independentista tebi. Sobiranista
fàcil de convèncer. Un botifler. Perquè
confesso que votaria contra la independència si aquest trasllat del Senat anés
en un paquet de mesures destinades a acontentar els catalans. El paquet hauria
d'incloure, a més, el trasllat del Congrés dels Diputats. També caldria radicar a
Barcelona la
residència del president del govern i portar-hi tots els ministeris,
especialment el d'Hisenda. Des de Barcelona, naturalment, es
dissenyaria el finançament autonòmic, segons les lleis que aprovés el Parlament
català. El TC,
que tindria la seu a Catalunya (potser a Tarragona, per descentralitzar
una mica),
dirimiria les controvèrsies, amb la imparcialitat que atorgaria el fet que els
seus representants fossin triats a dit per CiU, ERC i la CUP. Seria
imprescindible, a més, que el Banc d'Espanya fos a Barcelona. Posats a fer, amb
aquest ànim d'entesa, el català esdevindria idioma oficial i obligatori a tot
l'Estat espanyol, especialment a l'ensenyament, la justícia, la tele i
l'etiquetatge. Els Mossos es desplegarien a tot l'Estat en
substitució de la Policía Nacional, el capità general dels exèrcits, si és que es decidís que cal
exèrcit, seria el president de la Generalitat i les seleccions esportives
desfilarien amb la senyera i abans dels partits sonaria Els Segadors.
No sé si em deixo res.
Ah, sí.
Com a mostra de bona voluntat
recíproca, els catalans ens abstindríem de bombardejar Madrid cada cinquanta
anys,
per exemple, o els cediríem quadres del Museu
del Prado, que naturalment tindria la seva seu al MNAC.
I, sabeu què?, potser al cap
de 300 anys els proposaríem que es quedessin el Senat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada