Benvolguts,
Com ja sabeu hi va haver 900 periodistes i un
munt de delegacions de països o de partits en l’esdeveniment del 9N. Anem triant els més interessants. Avui és el president
de la delegació oficial del Partit
Quebequès (PQ) que ha
sigut entrevistat per Bernat Ferrer per
a Nació Digital. L’entrevista és
molt interessant i ens il·lustra sobre el que ja sabem, que a Espanya no hi
podem romandre, degut al seu ADN, ni un minut més i que la nostra manera de ser
ja és intrínsecament homologable, pel nostre propi ADN. I ens torna a explicar
el que en Vicent Partal ens ha repetit un cop i un altre que és que quan siguem
independents el suport internacional prendrà tota una nova dimensió que no serà
desconeguda com ara sinó que serà ben coneguda i positiva!
Uns
tasts amb conceptes fonamentals i contundents:
Respecte a Catalunya: Vam veure una cosa essencial que hauria de tenir tota
democràcia: una veritable cultura democràtica. I això ja forma part de la
vostra manera de ser.
Respecte a l’estat espanyol: De fet, no estan ni d'acord amb el dret a decidir dels catalans... I tot això no ho comprenem, perquè en una veritable democràcia, caldria fer campanya per convèncer els catalans que continuessin a Espanya.
"L'Estat espanyol es veurà molt perjudicat per l'actitud que ha mostrat fins ara. No hi haurà moltes simpaties per l'Estat espanyol. És més, no n'hauria de tenir."
Respecte a l’estat espanyol: De fet, no estan ni d'acord amb el dret a decidir dels catalans... I tot això no ho comprenem, perquè en una veritable democràcia, caldria fer campanya per convèncer els catalans que continuessin a Espanya.
"L'Estat espanyol es veurà molt perjudicat per l'actitud que ha mostrat fins ara. No hi haurà moltes simpaties per l'Estat espanyol. És més, no n'hauria de tenir."
I hi afegeixo: no
n'hauria de tenir, de simpaties, un Estat que rebutja que una nació exerceixi
el seu dret fonamental de decidir el seu futur polític.
- Però és que negar
l'existència del poble català és negar la realitat! Sou catalans perquè heu
decidit que ho sou, ser un poble és un procés d'autoafirmació, ningú no pot
venir a dir-te que no ets un poble. Perquè és la vostra opinió la que compta a
l'hora de dir què sou. I mai no heu renunciat a ser poble, no?
Respecte al suport
internacional: Torna a creuar l'Atlàntic
"impressionat", assegura. Tant per la mobilització independentista
com per l'obstruccionisme estatal. "Quan el poble català s'hagi expressat
a favor d'exercir la sobirania, la qüestió del suport internacional prendrà
tota una altra dimensió."
Daniel Turp: «No hi haurà simpaties internacionals per a Espanya»
http://www.naciodigital.cat/noticia/77622/daniel/turp/no/haura/simpaties/internacionals/espanya
El president de la delegació oficial del Partit Quebequès al 9-N augura que l'Estat català trobarà aliats internacionals:
"Quan el poble català s'hagi expressat a favor d'exercir la sobirania, el suport internacional prendrà una altra dimensió, hi haurà estats que tindran el coratge"
Especial: Referèndum
d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014
Bernat Ferrer | Actualitzat el 10/11/2014 a les 23:59h
Arxivat
a: Política, Parti Québécois, 9-N,
internacionalització del conflicte, procés català, Quebec,
DUI,
Daniel Turp
L'exvicepresident
del Partit Quebequès (PQ) Daniel Turp va
encapçalar la setmana passada una visita oficial del seu partit a Catalunya per
conèixer de primera mà com es desenvolupava el "procés participatiu"
del 9 de novembre.
Torna a creuar
l'Atlàntic "impressionat", assegura. Tant per la mobilització
independentista com per l'obstruccionisme estatal.
Un
obstruccionisme que, augura, es girarà en contra de Madrid si Catalunya arriba
a proclamar-se independent de manera unilateral: "L'Estat espanyol es veurà molt perjudicat
per l'actitud que ha mostrat fins ara. No hi haurà moltes simpaties per l'Estat
espanyol. És més, no n'hauria de tenir."
De cara a l'endemà de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) que ha apuntat Artur Mas, apunta: "Cal preparar el reconeixement internacional." I augura: "Quan el poble català s'hagi expressat a favor d'exercir la sobirania, la qüestió del suport internacional prendrà tota una altra dimensió."
- Vostè ja va venir a Catalunya el 2009 amb motiu de les consultes populars. Quines diferències hi veu?
- Estem a mig camí entre un referèndum formal i un referèndum organitzat solament per la societat civil, com va ser el cas el 2009-10. Constatem que la Generalitat de Catalunya, a despit de les ordres dels tribunals, estava associada a tots aquests processos. Hi havia la implicació governamental, a través de l'organització, la inscripció, la informació web... També hem vist que la societat civil hi ha estat molt implicada. Per tant, és un mig camí entre el 2009 i els nostres dos referèndums.
- Al Quebec, i a diferència d'Escòcia, els dos referèndums no van tenir un acord amb el Canadà, però tothom els atorgava validesa política.
- Hi va haver un acord implícit. Perquè el govern canadenc va participar al referèndum, va acceptar el procés. No hi va haver acord formal com a Escòcia, cert, però sí que hi va haver participació oficial del primer ministre canadenc, de primers ministres d'altres províncies que van venir al Quebec a donar suport al "no"...
- Com ha vist la no-mobilització del "No" català?
- Nosaltres vam tenir dues grans campanyes, amb els partidaris del "Sí" i del "No", grans debats entre uns i altres..., i era una manera de fer que els quebequesos es preguntessin si els valia la pena ser un país, quines raons tenien per continuar al Canadà... Però aquí els que no desitgen la independència no donen raons, no volen ni debatre...
De cara a l'endemà de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) que ha apuntat Artur Mas, apunta: "Cal preparar el reconeixement internacional." I augura: "Quan el poble català s'hagi expressat a favor d'exercir la sobirania, la qüestió del suport internacional prendrà tota una altra dimensió."
- Vostè ja va venir a Catalunya el 2009 amb motiu de les consultes populars. Quines diferències hi veu?
- Estem a mig camí entre un referèndum formal i un referèndum organitzat solament per la societat civil, com va ser el cas el 2009-10. Constatem que la Generalitat de Catalunya, a despit de les ordres dels tribunals, estava associada a tots aquests processos. Hi havia la implicació governamental, a través de l'organització, la inscripció, la informació web... També hem vist que la societat civil hi ha estat molt implicada. Per tant, és un mig camí entre el 2009 i els nostres dos referèndums.
- Al Quebec, i a diferència d'Escòcia, els dos referèndums no van tenir un acord amb el Canadà, però tothom els atorgava validesa política.
- Hi va haver un acord implícit. Perquè el govern canadenc va participar al referèndum, va acceptar el procés. No hi va haver acord formal com a Escòcia, cert, però sí que hi va haver participació oficial del primer ministre canadenc, de primers ministres d'altres províncies que van venir al Quebec a donar suport al "no"...
- Com ha vist la no-mobilització del "No" català?
- Nosaltres vam tenir dues grans campanyes, amb els partidaris del "Sí" i del "No", grans debats entre uns i altres..., i era una manera de fer que els quebequesos es preguntessin si els valia la pena ser un país, quines raons tenien per continuar al Canadà... Però aquí els que no desitgen la independència no donen raons, no volen ni debatre...
De fet, no estan ni
d'acord amb el dret a decidir dels catalans... I tot això no ho comprenem,
perquè en una veritable democràcia, caldria fer campanya per convèncer els
catalans que continuessin a Espanya.
- Aquí, els partidaris del "no" confien que l'Estat ho resoldrà tot mitjançant prohibicions.
- Però és que no resolen res. Diumenge ho vam veure bé! Vam veure la gent fent cues llarguíssimes, vam veure la qualitat de l'organització... Tot plegat era impressionant. La gent venia a dir-nos que eren capaços d'organitzar-se, orgullosos. Personalment, penso que vaig veure una democràcia en acció, una democràcia viva. Vam veure una cosa essencial que hauria de tenir tota democràcia: una veritable cultura democràtica. I això ja forma part de la vostra manera de ser.
- Tothom pensava que si al Quebec hagués guanyat el "Sí", França reconeixeria el nou país immediatament. En tant que al PQ teniu relacions directes amb França, com creieu que actuarà França en cas d'independència de Catalunya?
- Cal preparar el reconeixement internacional. Nosaltres vam preparar l'endemà del vot. El primer ministre tenia enviats a diverses grans capitals que havien negociat amb els diversos governs. No tant perquè reconeguessin immediatament el Quebec, però sí perquè "prenguessin acta" de la decisió democràtica dels quebequesos. És públic que França, en les hores següents al referèndum, tenia previst adoptar per part de l'Assemblea Nacional una resolució prenent acta de la decisió democràtica dels quebequesos d'esdevenir un país. És clar que nosaltres estàvem compromesos a negociar amb el Canadà, i en aquestes negociacions s'hagués plantejat el reconeixement internacional. Cal preparar-ho. Suposo que Mas ja hi deu haver pensat, el CATN també... És una qüestió de preparació, crec que el govern català hi començarà a reflexionar.
- És evident que Catalunya no representa el mateix per a França que el Quebec.
- Després d'unes eleccions plebiscitàries, que donaran un mandat al Parlament d'exercir la sobirania, la qüestió que caldrà afrontar és com preparar el reconeixement. I veureu que quan el català s'hagi expressat a favor d'exercir la sobirania, la qüestió del suport internacional prendrà tota una altra dimensió. Fins que no t'has decidit, els estats es resisteixen sempre a prendre cap decisió. Però quan un poble ha decidit, hi haurà estats que tindran el coratge.
- L'Estat espanyol insisteix en què l'Estat català sortirà de la UE i, fins i tot, de l'espai sideral.
- Crec que l'Estat espanyol es veurà molt perjudicat per l'actitud que ha mostrat fins ara. No hi haurà moltes simpaties per l'Estat espanyol un cop els catalans hagin dit que "Sí" a la independència a través d'unes eleccions plebiscitàries i sol·licitin el suport d'altres països. No hi haurà moltes simpaties. I hi afegeixo: no n'hauria de tenir, de simpaties, un Estat que rebutja que una nació exerceixi el seu dret fonamental de decidir el seu futur polític. Un cop el Regne Unit ha autoritzat el referèndum d'Escòcia, la posició del govern espanyol, que no proposa res de res... Per tant, no hi haurà simpaties per l'Estat espanyol l'endemà del vot català.
- L'Estat espanyol nega en rodó que Catalunya sigui una nació.
- Però és que negar l'existència del poble català és negar la realitat!
- Aquí, els partidaris del "no" confien que l'Estat ho resoldrà tot mitjançant prohibicions.
- Però és que no resolen res. Diumenge ho vam veure bé! Vam veure la gent fent cues llarguíssimes, vam veure la qualitat de l'organització... Tot plegat era impressionant. La gent venia a dir-nos que eren capaços d'organitzar-se, orgullosos. Personalment, penso que vaig veure una democràcia en acció, una democràcia viva. Vam veure una cosa essencial que hauria de tenir tota democràcia: una veritable cultura democràtica. I això ja forma part de la vostra manera de ser.
- Tothom pensava que si al Quebec hagués guanyat el "Sí", França reconeixeria el nou país immediatament. En tant que al PQ teniu relacions directes amb França, com creieu que actuarà França en cas d'independència de Catalunya?
- Cal preparar el reconeixement internacional. Nosaltres vam preparar l'endemà del vot. El primer ministre tenia enviats a diverses grans capitals que havien negociat amb els diversos governs. No tant perquè reconeguessin immediatament el Quebec, però sí perquè "prenguessin acta" de la decisió democràtica dels quebequesos. És públic que França, en les hores següents al referèndum, tenia previst adoptar per part de l'Assemblea Nacional una resolució prenent acta de la decisió democràtica dels quebequesos d'esdevenir un país. És clar que nosaltres estàvem compromesos a negociar amb el Canadà, i en aquestes negociacions s'hagués plantejat el reconeixement internacional. Cal preparar-ho. Suposo que Mas ja hi deu haver pensat, el CATN també... És una qüestió de preparació, crec que el govern català hi començarà a reflexionar.
- És evident que Catalunya no representa el mateix per a França que el Quebec.
- Després d'unes eleccions plebiscitàries, que donaran un mandat al Parlament d'exercir la sobirania, la qüestió que caldrà afrontar és com preparar el reconeixement. I veureu que quan el català s'hagi expressat a favor d'exercir la sobirania, la qüestió del suport internacional prendrà tota una altra dimensió. Fins que no t'has decidit, els estats es resisteixen sempre a prendre cap decisió. Però quan un poble ha decidit, hi haurà estats que tindran el coratge.
- L'Estat espanyol insisteix en què l'Estat català sortirà de la UE i, fins i tot, de l'espai sideral.
- Crec que l'Estat espanyol es veurà molt perjudicat per l'actitud que ha mostrat fins ara. No hi haurà moltes simpaties per l'Estat espanyol un cop els catalans hagin dit que "Sí" a la independència a través d'unes eleccions plebiscitàries i sol·licitin el suport d'altres països. No hi haurà moltes simpaties. I hi afegeixo: no n'hauria de tenir, de simpaties, un Estat que rebutja que una nació exerceixi el seu dret fonamental de decidir el seu futur polític. Un cop el Regne Unit ha autoritzat el referèndum d'Escòcia, la posició del govern espanyol, que no proposa res de res... Per tant, no hi haurà simpaties per l'Estat espanyol l'endemà del vot català.
- L'Estat espanyol nega en rodó que Catalunya sigui una nació.
- Però és que negar l'existència del poble català és negar la realitat!
Sou catalans perquè
heu decidit que ho sou, ser un poble és un procés d'autoafirmació, ningú no pot
venir a dir-te que no ets un poble. Perquè és la vostra opinió la que compta a
l'hora de dir què sou. I mai no heu renunciat a ser poble, no?
El que
es va viure diumenge a Catalunya va ser impressionant, creieu-me. I, des del PQ,
és fonamental
per a nosaltres reafirmar el nostre suport amb aquest dret fonamental, i que el
poble català té tant de dret com el quebequès i l'escocès de decidir.
I aquest missatge l'hem transmès de manera sistemàtica amb tots els actors amb
què ens hem reunit. Considerem legítim i apropiat venir a Catalunya a dir la
nostra solidaritat és aquí, i dir a l'Estat espanyol que no és normal, en una
democràcia, no deixar decidir als pobles decidir el seu propi futur.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada