Sempre s’han de filtrar els articles de El
Periódico! Avui el seu director fa
una ressenya de la jornada d’ahir i hi afegeix rumors de conxorxa.
I sempre que pot se’n fot:
Un cicle nou. Una fase en la qual els partits sobiranistes
desplegaran els seus fulls de ruta cap a la independència. Hi haurà rutes més
llargues i enrevessades. En altres, més curtes, la velocitat farà augmentar el
risc de col·lisió. Alguns proposaran vies alternatives que no condueixen a l'Estat
propi però que permeten una conducció més segura...
El
sobiranisme segueix en marxa
Més
de 2,2 milions de persones participen en el 9-N dissenyat per Mas i proven la
vitalitat de la Catalunya que vol ser consultada amb garanties
Enric Hernàndez. Director
Dilluns,
10 de novembre del 2014
Ambient al SEK de Gràcia de Ba rcelona
durant la jornada de participació
El 9-N no haurà decidit res, però
després del 9-N res podrà ser igual. Una mobilització com la d'ahir, en què 2.250.000 catalans
van desafiar
l'Estat (i el mal temps) amb una papereta a la mà, constitueix un
acte d'afirmació política bastant més seriós que aquella ridícula anècdota a la
qual el president del Govern, Mariano Rajoy, va voler rebaixar-la dissabte al
referir-s'hi com «lo de mañana».
La Catalunya que vol ser consultada -amb totes les garanties- sobre el seu
futur segueix en marxa. I exigeix alguna mena de resposta. L'estratègia governamental del quietisme s'ha
revelat estèril, igual que la de la prohibició i que la del menyspreu.
Amb aquestes receptes, el suflé no baixa.
I no obstant, l'Executiu del PP
continua entestat a creure (o a fer creure) que el problema no és polític, sinó
jurídic. Així
es desprèn del fet que el representant elegit per fixar la posició del Govern
no fos un altre que el ministre de Justícia, Rafael Català, que es va limitar a
qualificar el que va passar ahir d'«acte de propaganda sense validesa
democràtica». I prou.
En
canvi, Artur Mas no va dubtar a arrogar-se tot el protagonisme al comparèixer
per fer la primera valoració del Govern després del tancament dels centres de
votació. Va
qualificar la mobilització d'«èxit total», va demanar suport internacional per
forçar Rajoy a negociar la celebració d'«un referèndum legal i vinculant», va
destacar la «simbiosi perfecta entre institucions, teixit associatiu i
persones», i va fer una finta per situar-se ja en un escenari d'eleccions
plebiscitàries al llançar un missatge inequívoc al líder d'ERC, Oriol
Junqueras: «Quan anem junts avancem més i millor». Primer acte d'una
campanya en què el president parteix
indiscutiblement reforçat. Si és que accedeix a convocar els comicis.
PERCENTATGE
INDEFUGIBLE
Les
xifres. Hi van participar 2.250.000 persones, que suposen una mica més que la
suma dels vots que els partits del front pro consulta van obtenir en les
últimes eleccions al Parlament i representen gairebé un 36% sobre un cens estimat de 6,3
milions. Seria
un percentatge baix si això fos una convocatòria electoral ordinària. És un
registre estratosfèric per a una costellada («de costellada en costellada fins
a la victòria final» és el nou lema de l'independentisme enragé, a partir d'una expressió
encunyada pel periodista i activista Antonio Baños). I és una xifra
indefugible en una pseudoconsulta alegal sense campanya ni cens ni vot per
correu i que el Govern central i diversos partits catalans havien cridat a
boicotejar.
L'escrutini
va aportar poques sorpreses i, com era previsible, la majoria del sí-sí va ser aclaparadora. La consellera
de Governació, Joana Ortega -el Govern es va implicar absolutament en la
comunicació de les dades-, va donar les xifres passada la mitjanit amb només el
88,4% de les meses escrutades. De les paperetes comptabilitzades a aquella
hora, el 80,72% havia escollit l'opció del sí-sí, el 10,11% optava pel sí-no i el 4,55% s'inclinava pel no.
UN
CLIMA BÀLTIC
La
jornada es va iniciar amb clima bàltic i cues soviètiques. En l'argumentari
que el Govern espanyol sol utilitzar contra el discurs independentista, una
imatge recurrent és la d'una Catalunya que haurà de sortir de la Unió Europea i
posar-se «a la cua» per negociar el seu ingrés. Bé, a jutjar pel que es va
veure ahir, no sembla que la perspectiva d'haver de fer cua hagi de
desencoratjar el sobiranisme. Les imatges de llargues files de ciutadans davant els punts
de votació («de participació», segons l'argot eufemístic encunyat pel Govern)
van determinar ja a primera hora del matí l'estat anímic del «procés» (un altre
eufemisme). El 9-N era un èxit gairebé abans de començar.
A això
hi va contribuir, sens dubte, la incertesa jurídica alimentada en els últims
dies per la suspensió de la neoconsulta
decretada pel Tribunal Constitucional a instàncies del Govern central. La
possibilitat que els centres d'ensenyament habilitats com a col·legis
electorals es veiessin obligats a tancar les portes en algun moment del dia per
imperatiu judicial va empènyer centenars de milers de catalans a matinar per
poder votar com més aviat millor. Ben d'hora, ben d'hora, com recomanava Pep
Guardiola, que va volar dissabte des de Munic a Barcelona a fi de prendre part
en el procés.
Els
temors es van revelar infundats. La fiscalia i els jutges de guàrdia van
imposar el criteri de considerar «desproporcionada» una eventual retirada de les
urnes, encara que van obrir diligències per estudiar si hi ha pogut haver
delicte d'alguna classe en l'actuació dels organitzadors d'aquest 9-N unplugged («si busquen un
responsable, sóc jo», va advertir Mas). La prudent mesura de jutges i fiscals
va propiciar que la jornada transcorregués gairebé sense incidents -més enllà
d'alguns altercats protagonitzats per grupuscles d'ultradreta que van tractar
d'impedir que la gent votés, ja fos segellant les portes dels centres,
intimidant els voluntaris o, com va passar a Girona, intentant trencar les
urnes-, però va generar un visible malestar entre alguns dirigents del PP
català, que haurien desitjat una actitud més enèrgica per part de l'Executiu de
Mariano Rajoy.
CONVERSES
SECRETES
No era aliena a aquest malestar la
sospita que la tolerància governamental davant la celebració d'aquesta versió light de la consulta pogués formar
part del guió de les converses secretes entre emissaris de Mas, Rajoy i Pedro
Sánchez que va desvelar EL PERIÓDICO dissabte i de les quals almenys bona part
de la cúpula del PPC no en sabia absolutament res.
Tancada
l'etapa del 9-N -«tancada amb glòria», va
sentenciar la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell-, la política catalana entra avui
mateix en un
cicle nou. Una fase en la qual els partits sobiranistes desplegaran els seus
fulls de ruta cap a la independència. Hi haurà rutes més llargues i
enrevessades. En altres, més curtes, la velocitat farà augmentar el risc de
col·lisió. Alguns proposaran vies alternatives que no condueixen a l'Estat
propi però que permeten una conducció més segura. Es parlarà de
llistes conjuntes, de candidatures separades amb punts compartits, d'ofertes de
pacte per esgotar la legislatura, de plebiscits i de pressions. A aquestes
altures, no hi ha res decidit. I res serà igual.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada