Benvolguts,
En múltiples apunts hem glosat que els qui treballem pel procés (els
processats?, els
processadors?) som gent d’un bon humor exultant. Estem contents perquè
sabem on anem i ens
agradem, que es diu ara!
Un dels primers cops que recordo que es parlava d’aquest bon humor o la il·lusió era en una
columna de La Vanguardia de la Pilar Rahola
que vaig glossar i que tenia per títol:
Avui afegim a aquest sentiment de complicitat amb els nostres
conciutadans del procés i d’il·lusió en el resultat,
que diu en Jofre Llombart, que de ben segur en traurem amb la
independència a curt termini, hi afegim dic el complement amb l’article, que
tira contra els
malhumorats, que evidentment no els fa il·lusió res.
O potser sí que, tal com explica el Jofre
Llombart, reflecteix un estat d’ànim que és el contrari del nostre i que no
els portarà enlloc (fora de que els proliferin les llagues a l’estómac!).
Els malhumorats
27/11/14 - Jofre Llombart
No saben com combatre el somriure, arma de construcció massiva
Jofre Llombart
Amb el volum de
titulars que va deixar anar Mas dimarts al Fòrum, ens va passar per alt la detecció d'un
col·lectiu que existia però que encara no tenia nom. Deia el
president: “En processos d'alta complexitat, no es pot convertir l'anècdota o
el detall en categoria principal”, i afegia: “No es poden gastar energies que
no ens sobren a ocupar-se de qüestions pròpies de llepafils o de perepunyetes.”
La reflexió acabava amb aquesta conclusió: “A Catalunya hi ha discussions
eternes sobre temes que a l'hora de la veritat són absolutament menors, secundaris
o irrellevants.” Bé, com que és temps de generositats i d'autoinculpacions,
m'acuso d'haver estat còmplice d'aquest tipus de discussions. En descàrrega
meva diré que no cada dia hi ha esdeveniments històrics que ens permetin
acurades anàlisis de gran calat i a vegades ens perdem amb bajanades. Per això, proposo
que a la llista unitària no hi hagi ni un llepafils perepunyetes. És cert que això no és el que li cal al país en
aquest moment greu de la seva història. Ara bé, estenc el dret a veto a un
altre col·lectiu que, a parer meu, és molt més contraproduent per als objectius
que persegueix aquesta candidatura transversal: els malhumorats. Malfiï's,
president, dels que comencen el dia amb cara de pal. Un mal matí el pot tenir
tothom, d'acord, per tant, malfiï's dels qui comencen el dia amb cara de pal
però són incapaços de canviar el rictus en tot el dia i al vespre continuen amb
el rostre restret. Els malhumorats són molts i dissortadament ells sí que serien
capaços de fer una llista unitària i immediata. Els uneix estar enfadats perquè:
No saben com combatre el
somriure, aquesta arma de construcció massiva.
Però crec que els que somriuen són més. I davant
l'empresa que hi ha per davant, president, abans que advocats, enginyers, metges, mestres, representants
del tercer sector social, periodistes i polítics, el que cal és gent de bon
humor o això serà insuportable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada