Benvolguts,
La Marta Lasalas
en l’article Però, què està passant? esmenta els sabres, tema predilecte
de Valle Inclan que algun dia
explicarem amb més profunditat. I esmenta els sabres: “al ritme de la dansa del sabre, el cap de l'estat
major de l'exèrcit de terra, Jaime
Domínguez Buj, ha
titllat de dèbil el “poder central” i compara la pugna de Catalunya amb la
pèrdua de les colònies el 1898”.
Catalunya és la
darrera colònia d’Espanya.
El tema dels sabres és interessant per molts motius ja que
en l’Espanya actual, monarquia bananera i de pandereta, el record de Valle Inclan està present contínuament. L’actual política espanyola
ens recorda dia sí i dia també els mots que usa Valle. Són aplicables fil per randa a Espanya: farsa, ruedo ibérico, Martes de carnaval, l’esperpent...
Els diaris expliquen que Rajoy va trigar tres dies (acudit gràfic Rajoy encarant la situació) a esmentar públicament
“aquello,
aquella cosha que shucedió en Barcelona (?) el Domingo” i va trigar mitja hora a esmentar que s’havia mort la duquessa d’Alba. Qüestió
de prioritats!
Respecte a les declaracions dels estaments militars sobre
els sabres (o els tancs?), el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra compara la pugna de Catalunya amb la pèrdua
de les colònies el 1898, recorda que les forces armades són l'”eina que té el
govern per fer complir la llei i la Constitució” i que estan preparats per
actuar tant a l'interior com a l'exterior...
L’article de la Marta
Lasalas usa i desenvolupa les dues comparacions del militar:
·
La comparació entre la pugna actual de Catalunya
i la pèrdua de les colònies el 1898, que comentarem ara mateix
·
i els discursos del senyor Cánovas abans de la
pèrdua de Cuba que explicarem demà.Parlem de la comparació
entre la pugna actual de Catalunya i la pèrdua de les colònies el 1898. A
Catalunya i als catalans de l’Ejèrcito Español no ens n’han d’explicar gaire
cosa. Amb l’Alzamiento del Franco i
el seu Ejército, amb moros, italians i la Legión (la de la cabra) incorporats hi
venien implícites tres prioritats:
· - la negació a la reforma agrària (que encara no s’ha fet, recordeu la Duquessa d’Alba,
recordeu Companys i la seva defensa dels rabassaires),
· -la brutal preminencia en l’Alzamiento i en la dictadura a
venir de la Cruzada i del nacional-catolicisme
· - i l’odi contra Catalunya, expressat en els discursos
de Calvo Sotelo, “vale mas España roja que rota”.
Respecte a l’esment explícit de l’Ejército Español a la
Consti, és interessant la següent anècdota: A l’any 1974 quan va desaparèixer
la Dictadura del Salazar i Portugal va entrar a l’OTAN li varen preguntar a
Mario Soares, cap del govern portuguès, per què havien demanat d’entrar a l’OTAN
i la resposta és aplicable ara al tauler d’escacs espanyol. Soares va
respondre:
Si som a l’OTAN, podem tenir per segur que
la OTAN no ens envairà!
D’acord amb la Consti (recordeu que es va fer amb soroll de
sabres) i els articles de la Consti referents
a l’exèrcit:
¿Podem assegurar que a semblança de Mario
Soares i l’OTAN, l’exèrcit espanyol no ens envairà?
Nota1: L’article de Marta Lasalas esmentat més amunt Però, què
està passant?, que m’ha suggerit tot l’apunt té el següent enllaç:
Nota2: El paràgraf en cursiva sobre Himmler i l’ensinistrament de la
policia espanyola amb metodologia Gestapo (o sigui la franquícia Gestapo)
té el següent enllaç:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada