Benvolguts,
El company Lluís Solà
em fa a mans aquest article d’un enginyer de telecomunicacions que considero
que s’ha de compartir!
Diu en Lluís:
De la mateixa manera
que quan hom compra o lloga un pis o una casa, s'ha de comprar mobles, roba de
la llar i estris pera la cuina, vells o
nous, segons la seva butxaca, si es construeix un estat nou, cal comprar molts objectes
nous. Això fa que tan el comerç com la indústria hi surten guanyant.
En aquest article d'un
enginyer de telecos ens explica com milloraríem i com es crearien llocs de
treball nous en un sector com les TIC.
Aquest discurs pot servir per ajudar als indecisos i als SÍ-NO i
per acabar de convèncer als convençuts.
Com a comentari previ us proposo d’anar al seguent enllaç de
fa gairebé un any:
En aquest enllaç que té per nom Directius alemanys residents a Catalunya, contra la independència s’explica
que “uns
alemanys (?)” residents a Catalunya alerten del feixisme i del nazisme
que el fervor nacionalista pot crear.
Aquests “alemanys”
varen fer córrer un manifest que varen anomenar Declaració de Barcelona. Els signants del document "Declaració
de Barcelona", alerten
també "dels perills d'un fervor
nacionalista, que en l'últim segle ha portat patiments incommensurables sobre
Europa i que tampoc portarà res de bo per a Catalunya".
O sigui que “uns
alemanys” que com veureu si fullegeu
l’apunt no representaven ningú ja que el consolat alemany va emetre
immediatament una nota negant tenir-hi cap relació, es
varen irrogar el dret d’usar el nom de Barcelona per defecar-s’hi a sobre. Deien que representaven empreses multinacionals
alemanyes i com veureu només eren ciutadans alemanys residents a Barcelona, que
algun treballava en alguna empresa alemanya, però que no representaven
en absolut aquestes empreses com es va demostrar immediatament, quan les
empreses se’n varen desmarcar. Després es va demostrar que eren Assidus del Círculo Ecuestre, amics de Lara, companys de
campanya (amb fotografies) de Sánchez Camacho!
Aquest preàmbul il·lustra sobre la merda que
els unionistes fa temps que estan deixant anar sobre el procés, escampant-la sense dades, que després nosaltres ens hem de
molestar a contradir, ara sí amb dades! En l’article que segueix veureu com es
repeteixen més que l’all, sense arguments. Per si passa!
Ara vegem l’article
de Carles Toronjo:
Font:Tribuna.cat
Carles Toronjo i
Manyé
Enginyer de Telecomunicacions @CarlesToronjo
Fugida de multinacionals?
Un dels papus més
usat per l'unionisme és que la independència de Catalunya comportarà la fugida
de totes les empreses multinacionals del nostre país.
De coses se'n poden dir moltes, però aquestes afirmacions –i
aquesta és la clau– poden estar recolzades amb dades, xifres, rigor i honestedat
i, d'altra banda, aquestes es poden dir sense anar acompanyades d'arguments
clars i nítids.
No vull fer com l'unionisme i elevar a màxima una afirmació
en contra de la fugida d'empreses multinacionals de Catalunya. Res
més lluny de la realitat. El que vull expressar és simplement les situacions i
les opinions que molts companys i companyes del món de les TIC a Catalunya, que treballen per a grans empreses multinacionals,
han experimentat en relació a l'anomenat procés
i el suposat comportament de les companyies multinacionals.
L'opinió sempre se situa, més enllà de la posició ideològica
personal de qui l'emet, en quina és la condició que afavoreix el negoci, la
companyia, les seves vendes, la seva competitivitat. I aquesta és la
següent: no
renunciar a una part de mercat, a 7,5 milions de potencials clients, a un país
que promou fortament l'activitat econòmica, que té una capacitat d'innovació i
d'emprenedoria fora de qualsevol dubte. I aquesta opinió, posició
també l'he experimentat personalment, en xerrades i col·loquis amb diferents
representants d'empreses internacionals tecnològiques, que desenvolupen la seva
activitat al nostre país.
Les estructures d'estat que haurem de
construir requeriran de tecnologia. Una indiscutible oportunitat per
incrementar el negoci al nostre país"
A Catalunya, afortunadament, hi ha molta presència
d'empreses multinacionals. I l'àmbit de les TIC és un dels seus grans exponents. Parlo de moltes companyies. És
el cas –i que em disculpin les que no esmento concretament-- de les següents: Vodafone, Orange,
Telefónica, Indra, HP, IBM, T-Systems, Microsoft, Oracle, Colt, SAP, CISCO,
Aruba Networks, Check Point, Palo Alto Networks, Fortinet, Hitachi, NetApp,
EMC, etcètera. I tot aquest reguitzell de companyies continuaran
fent negoci a Catalunya (sigui independent o no). El negoci no té fronteres.
El mercat és global. I també cal esmentar que una Catalunya Estat
generarà moltes noves oportunitats de negoci per a totes aquestes empreses
tecnològiques. La raó és ben clara: les estructures d'estat que haurem de construir
per donar servei a la ciutadania del país requeriran de tecnologia, de
solucions tecnològiques. Una
indiscutible, en definitiva, oportunitat per incrementar el seu negoci al
nostre país. I això, d'altra banda, també tindrà una derivada en les diferents
empreses, ubicades a Catalunya, que complementen, que ofereixen serveis a aquestes grans empreses
multinacionals tecnològiques. Incrementaran, proporcionaran més
serveis i, per tant, el seu efecte també serà positiu per a totes aquestes.
És molt legítim defensar una postura o una altra. Tothom en
té dret. Els sentiments són sentiments.
Ara bé, cal ser honestos en allò que
signifiqui números, xifres, dades.
I l'activitat econòmica i el comportament de les empreses
multinacionals va en aquesta direcció.
Joan A. Forès
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada