Benvolguts,
Us passo la reflexió íntegra del company Sergi, del GOAL sobre
l’article de Didac Boza.
Bon dia,
Escoltades amb atenció
les dues conferències dels principals líders polítics d'aquest país, us faig
arribar les reflexions d'en Didac Boza a naciódigital.cat.
Ara toca arribar a un
bon acord, que compatibilitzi la paraula INCLUSIÓ,
que ahir va aportar al discurs en Junqueras per ampliar
el màxim la majoria social a favor de la Independència, amb l'efecte
multiplicador, sinèrgic i il·lusionant que significa la UNITAT en
l'objectiu, que no oblidem és un objectiu de
Justícia Social. I en especial hem de transmetre a tota la
societat catalana que el MARC MENTAL no són unes eleccions normals,
sino que anem a trencar
l'estatu quo, trencar l'estatu quo, trencar l'estatu quo, i així repetit
fins a la sacietat i així ha de quedar ben visualitzat fent coses
extraordinàries i imaginatives que no s'han fet mai abans.
El poble català no
pot esperar res de la via i els partitis autonomistes, siguin quins siguin, que el releguen a la
falta de llibertat, de més democràcia i de més i millor benestar social i
material. Ha arribat l'hora d'anar a la una de la manera que s'acordi i que
l'opció triada, a Madrid, seu del Regne d'Espanya, els tingui ben espantats,
és una bona forma de saber que l'haurem encertat.
Salut i Mans a la
Feina!
Sergi Alcon i Gibert
De l’article, em quedo amb una frase molt incisiva, i que
ens ha de empènyer endavant amb energia. La frase ens diu que l’hem encertada, tenim
dues persones al front del procés
que es complementen extraordinàriament i que tot i representar sensibilitats diferents,
són uns patriotes extraordinaris. Ens en sortirem:
Tots dos –Mas i Junqueras- són necessaris
per a l'èxit del procés. Per damunt de les dificultats hi ha condicions
objectives per aprofitar dos lideratges complementaris i molt valuosos en
aquests moments.
I l’article:
Ara és l'hora de la
síntesi
«Mas i Junqueras poden trobar un punt mig. Hi ha
condicions objectives per aprofitar dos lideratges que es complementen»
Dídac Boza |
Actualitzat el 03/12/2014 a les 00:03h
El país és molt donat a caure fàcilment en un cert
nerviosisme derrotista, molt tendent al “ai, ai, ai, que no ens en
sortirem!”. Tothom
voldria una via de sortida fàcil en un context social i polític que són
extraordinàriament difícils. Ahir al vespre, en acabar la
conferència d'Oriol Junqueras, corrien per les xarxes socials veus que
mostraven decepció perquè no van escoltar en boca del líder d'Esquerra
Republicana un sí a la llista unitària que va proposar la setmana passada el
president Mas. No
era gaire esperable. Però ara arriba el moment de la negociació i tot és obert.
El pessimisme precipitat i algunes anàlisis simplistes que ho redueixen tot als
respectius egoismes electorals són de ben poca utilitat.
Oriol Junqueras va exhibir ahir tota la seva lucidesa didàctica per posar el focus del debat en el concepte de la inclusió. No és un tema menor. Que el projecte de la independència sigui un èxit depèn, en molta mesura, de la capacitat d'incloure el màxim de ciutadans, amb totes les possibles càrregues de la raó que tingui cadascú per apostar per la llibertat del país . I les raons poden ser tant diverses –les socials i les polítiques- com indestriables. El discurs de Junqueras va ser extraordinàriament precís en la descripció dels motius socials que avalen la construcció d'un país nou, com ho va ser la conferència d'Artur Mas amb el relat d'una relació política amb Espanya que està, objectivament, esgotada i amb el dibuix d'un camí cap a la plena sobirania.
El líder d'Esquerra Republicana ha alertat sobre els riscos de descuidar el discurs social en les properes eleccions-referèndum. La irrupció de Podemos en el mapa polític de Catalunya podria dibuixar un escenari on el repartiment de papers quedés esbiaixat: els partidaris de la independència podrien aparèixer, a ulls dels detractors, com a poc sensibles davant els problemes socials i aquells que es presentarien com a defensors d'un sistema socialment més just serien, al mateix temps, contraris a la construcció d'un nou estat per a Catalunya. Aquest és el flanc més feble del full de ruta Mas. La proposta Junqueras topa, en canvi, amb un clam molt fort d'unitat en el nombrós terreny de l'electorat independentista.
Ara és l'hora de la síntesi. En els propers dies, des d'avui mateix, veurem quin és el territori comú que són capaços de llaurar els dos dirigents. Quin és el punt mig que es pot trobar entre el full de ruta de la llista unitària i la construcció d'un estat pas a pas que ha posat damunt la taula el president de la Generalitat i la via de llistes diferents amb marca comuna i govern d'unitat que proposa el cap de l'oposició. Una cosa sí que ha quedat demostrada en els darrers dies. Tots dos –Mas i Junqueras- són necessaris per a l'èxit del procés. Per damunt de les dificultats hi ha condicions objectives per aprofitar dos lideratges complementaris i molt valuosos en aquests moments.
Dídac Boza
Oriol Junqueras va exhibir ahir tota la seva lucidesa didàctica per posar el focus del debat en el concepte de la inclusió. No és un tema menor. Que el projecte de la independència sigui un èxit depèn, en molta mesura, de la capacitat d'incloure el màxim de ciutadans, amb totes les possibles càrregues de la raó que tingui cadascú per apostar per la llibertat del país . I les raons poden ser tant diverses –les socials i les polítiques- com indestriables. El discurs de Junqueras va ser extraordinàriament precís en la descripció dels motius socials que avalen la construcció d'un país nou, com ho va ser la conferència d'Artur Mas amb el relat d'una relació política amb Espanya que està, objectivament, esgotada i amb el dibuix d'un camí cap a la plena sobirania.
El líder d'Esquerra Republicana ha alertat sobre els riscos de descuidar el discurs social en les properes eleccions-referèndum. La irrupció de Podemos en el mapa polític de Catalunya podria dibuixar un escenari on el repartiment de papers quedés esbiaixat: els partidaris de la independència podrien aparèixer, a ulls dels detractors, com a poc sensibles davant els problemes socials i aquells que es presentarien com a defensors d'un sistema socialment més just serien, al mateix temps, contraris a la construcció d'un nou estat per a Catalunya. Aquest és el flanc més feble del full de ruta Mas. La proposta Junqueras topa, en canvi, amb un clam molt fort d'unitat en el nombrós terreny de l'electorat independentista.
Ara és l'hora de la síntesi. En els propers dies, des d'avui mateix, veurem quin és el territori comú que són capaços de llaurar els dos dirigents. Quin és el punt mig que es pot trobar entre el full de ruta de la llista unitària i la construcció d'un estat pas a pas que ha posat damunt la taula el president de la Generalitat i la via de llistes diferents amb marca comuna i govern d'unitat que proposa el cap de l'oposició. Una cosa sí que ha quedat demostrada en els darrers dies. Tots dos –Mas i Junqueras- són necessaris per a l'èxit del procés. Per damunt de les dificultats hi ha condicions objectives per aprofitar dos lideratges complementaris i molt valuosos en aquests moments.
Dídac Boza
Joan A. Forès
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada