Benvolguts,
Tots sabíem i no en dèiem res que l’asturià Fernando Alonso,
la catalana Montserrat Caballé i d’altres ens robaven. Tots sabíem que el Juanca feia el
mateix però de manera professional i pel que sembla la seva filla ha anat pel
mateix camí.
Ja havíem escrit fa un temps sobre aquest tema de la corrupció
que era idèntica al robatori:
És
important entendre que la societat civil hauria de fer el buit completament a
qui se sap que eludeix
impostos. Per tant, res de fer-se ressò d’èxits de la Montserrat
Caballé i res de considerar que Fernando Alonso és espanyol. Aquests
personatges són d’allà on paguen impostos. Doncs res de parlar de l’asturià
Fernando Alonso o de la catalana Montserrat Caballé. S’ha de parlar del suís
Fernando Alonso i de l’andorrana Montserrat Caballé. I
punt.
Ara, des de l’afer Bankia,
Catalunya Caixa i gairebé totes les altres caixes i bancs (Santander inclòs, Doctrina Botin) s’han
destapat moltes altres corrupcions institucionals o privades. És vox populi que
el PPSOE està emmerdat fins al coll,
amb Gürtels i
EROS i pel que diuen les televisions
dels bisbes Podemos va pel mateix camí. En aquest apunt es parla dels robatoris
del PSC (PSC-PSOE-PSOE-PSOE-PSOE-PSOE).
Les frases amb les que el jutge Castro va imputar la senyora
Urdangarin:
“Hisenda
ho som tots i El que tu
defraudes ho paguem tots.”
és paradigmàtica!
No ens ha de fer angúnia dir als lladres que són lladres i assenyalar-los
amb el dit. I dir-los que ens han robat a cadascú de nosaltres. I sembla que la sang blava o vermella no identifica
els lladres. Tots
són lladres!
El que no sabíem i potser per això no en dèiem res era de la
magnitud
dels robatoris, com ara s’està destapant amb els casos de Caixa de Catalunya i de Bankia.
Una frase cèlebre d’un acudit de La Codorniz deia:
Aquest país deu ser molt ric perquè amb la
quantitat de gent que roba i encara no s’ha enfonsat!
Que vol dir que el robar no ve d’ara. Sempre ha sigut així! És la condició
humana?
Hem de saber, tanmateix, que la frase de La Codorniz no és
del tot correcta ja que Espanya s’ha enfonsat, ha fet fallida (bancarrota), unes 25 vegades
des de Carlos I cap aquí! En l’enllaç hi ha
una relació de cada fallida i els seus perquès:
Bé, i ara parlem de Narcís
Serra:
Directe.cat. 23 desembre
2014
Caixa Catalunya va
ser “el cortijo” privat del poder socialista a Catalunya i va deixar un forat
de 12.000 milions d’euros, el FROB acusa els directius de “gestors
irresponsables”
Caixa Catalunya,
estendard de la gestió socialista, va ser intervinguda per l’estat i va deixar
un forat de 12.000 milions d’euros (2 bilions de les antigues pessetes) el
2012. Ara un informe del FROB qualifica el president de l’entitat, el que fora
vicepresident del Govern espanyol i alcalde de Barcelona, Narcís Serra, i
l’equip directiu de col·lectiu de “gestors
irresponsables”. Segons EFE, en l’últim informe enviat a la Fiscalia, l’organisme
assegura que Narcís Serra i el seu equip van gestionar més de 7.000 milions de
crèdit sense control en operacions amb minoristes i ajuntaments controlats pel
PSC. L’informe ho atribueix al fet que les mateixes persones que tenien
per objectiu el creixement de l’entitat eren les que determinaven si una
operació era o no arriscada, el que va suposar la desaparició dels controls de
risc.
Caixa Catalunya costa 6.500.-€
a cada família catalana
Encara és recorda l’època de la majoria absoluta del PSC a la Diputació de Barcelona fruït del control absolut a les grans ciutats de l’àrea metropolitana, el que els permetia controlar la segona caixa d’estalvis del país, una eina en mans del PSC que els va permetre consolidar un poder en tots els àmbits de la societat catalana, ajuntaments, empreses i mitjans de comunicació. Tots recordem la presidència de l’entitat en mans de l’ex alcalde de Barcelona i ministre de defensa, Narcís Serra, que va seguir fidel als designis del poder del carrer Nicaragua, seu del PSC. Sorprèn el silenci mediàtic i polític d’un escàndol de proporcions desmesurades, estem parlant que en un any a cada família catalana li ha costat més de 6.500.-€ (més d’un milió de les antigues pessetes) les pèrdues de Caixa Catalunya.
Caixa Catalunya, la Bankia de casa nostra
No són només els 12.000 milions d’euros de pèrdues de l’any 2012, són molts més milions perduts en aquests anys d’una nefasta gestió que s’ha silenciat i s’ha tapat, una gestió pèssima que, juntament amb la incapacitat política, ha comportat la liquidació del model de caixes catalanes. Competir amb La Caixa i guanyar mercat a Espanya fent negocis amb els taurons de la llotja del Bernabeu ens ha costat la mort de Caixa Catalunya. Narcís Serra i el seus es van proposar conquerir les espanyes amb una política salvatge en el sector de la construcció, amb hipoteques sense control, i van convertit l’entitat catalana en un pou sense fons de milions enterrats en promotors sense escrúpols. Caixa Catalunya ha estat “el cortijo” privat del poder socialista, un fracàs de proporcions escandaloses que acabarem pagant tots els catalans, amb el cost econòmic i amb la pèrdua de tota la seva obra social.
Narcís Serra i les ombres de Catalunya Caixa
El periodista Joan Foguet va realitzar un excel·lent treball sobre els motius del desastre de Caixa Catalunya, el seu treball és un dels silencis mediàtics de l’anuari Media.cat del 2013.
“La fusió de Caixa Catalunya, Tarragona i Manlleu va cristal·litzar en CatalunyaCaixa, la segona entitat catalana i la primera pel que fa a entitats financeres públiques, ja que era propietat de la Diputació de Barcelona, que en proposava els dirigents. Avui ha quedat diluïda entre deutes i desprestigi. Quin és el diagnòstic de CatalunyaCaixa? Tanca l’exercici del 2012 amb pèrdues superiors als 11.000 milions d’euros, segons es desprèn del pla de reestructuració aprovat per la Comissió Europea el mes de novembre passat. Les pèrdues són el resultat de la transmissió d’actius tòxics del sector immobiliari a la Sareb (o banc dolent), a més de les dotacions que l’entitat ha hagut de realitzar per complir amb els decrets de capitalització aprovats pel govern espanyol. De fet, l’entitat va transferir actius per valor brut de 16.000 milions (uns 37.000 immobles) que, després d’aplicar un descompte mitjà del 62%, van quedar per un valor de 6.000 milions. També cal comptabilitzar unes pèrdues superiors als 1.000 milions en la resta de crèdits del balanç traspassat. Els números vermells han provocat unes necessitats de capital de 9.700 milions, que just es corresponen amb el volum d’ajudes que la Unió Europea ja va traspassar a l’entitat el desembre passat.”
Encara és recorda l’època de la majoria absoluta del PSC a la Diputació de Barcelona fruït del control absolut a les grans ciutats de l’àrea metropolitana, el que els permetia controlar la segona caixa d’estalvis del país, una eina en mans del PSC que els va permetre consolidar un poder en tots els àmbits de la societat catalana, ajuntaments, empreses i mitjans de comunicació. Tots recordem la presidència de l’entitat en mans de l’ex alcalde de Barcelona i ministre de defensa, Narcís Serra, que va seguir fidel als designis del poder del carrer Nicaragua, seu del PSC. Sorprèn el silenci mediàtic i polític d’un escàndol de proporcions desmesurades, estem parlant que en un any a cada família catalana li ha costat més de 6.500.-€ (més d’un milió de les antigues pessetes) les pèrdues de Caixa Catalunya.
Caixa Catalunya, la Bankia de casa nostra
No són només els 12.000 milions d’euros de pèrdues de l’any 2012, són molts més milions perduts en aquests anys d’una nefasta gestió que s’ha silenciat i s’ha tapat, una gestió pèssima que, juntament amb la incapacitat política, ha comportat la liquidació del model de caixes catalanes. Competir amb La Caixa i guanyar mercat a Espanya fent negocis amb els taurons de la llotja del Bernabeu ens ha costat la mort de Caixa Catalunya. Narcís Serra i el seus es van proposar conquerir les espanyes amb una política salvatge en el sector de la construcció, amb hipoteques sense control, i van convertit l’entitat catalana en un pou sense fons de milions enterrats en promotors sense escrúpols. Caixa Catalunya ha estat “el cortijo” privat del poder socialista, un fracàs de proporcions escandaloses que acabarem pagant tots els catalans, amb el cost econòmic i amb la pèrdua de tota la seva obra social.
Narcís Serra i les ombres de Catalunya Caixa
El periodista Joan Foguet va realitzar un excel·lent treball sobre els motius del desastre de Caixa Catalunya, el seu treball és un dels silencis mediàtics de l’anuari Media.cat del 2013.
“La fusió de Caixa Catalunya, Tarragona i Manlleu va cristal·litzar en CatalunyaCaixa, la segona entitat catalana i la primera pel que fa a entitats financeres públiques, ja que era propietat de la Diputació de Barcelona, que en proposava els dirigents. Avui ha quedat diluïda entre deutes i desprestigi. Quin és el diagnòstic de CatalunyaCaixa? Tanca l’exercici del 2012 amb pèrdues superiors als 11.000 milions d’euros, segons es desprèn del pla de reestructuració aprovat per la Comissió Europea el mes de novembre passat. Les pèrdues són el resultat de la transmissió d’actius tòxics del sector immobiliari a la Sareb (o banc dolent), a més de les dotacions que l’entitat ha hagut de realitzar per complir amb els decrets de capitalització aprovats pel govern espanyol. De fet, l’entitat va transferir actius per valor brut de 16.000 milions (uns 37.000 immobles) que, després d’aplicar un descompte mitjà del 62%, van quedar per un valor de 6.000 milions. També cal comptabilitzar unes pèrdues superiors als 1.000 milions en la resta de crèdits del balanç traspassat. Els números vermells han provocat unes necessitats de capital de 9.700 milions, que just es corresponen amb el volum d’ajudes que la Unió Europea ja va traspassar a l’entitat el desembre passat.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada