Benvolguts,
Una altra important contribució a l’atzucac on ens hem posat
i enfangat. Tampoc no resol res, com molts d’altres parers, però la seva contribució
és valuosa i ens farà patir en meditar-la en profunditat. Llegiu-vos l’apunt i algunes contribucions
dels comentaristes, molt valuoses, més d’un cop i més de dos.
Ah, per cert gaudiu també del masoquisme català que es mostra en l’acudit gràfic d’en Puigvert...
Olor de tinta. El blog d'Eduard Voltas
Junqueras: les formes i el fons
dimecres, 3/12/2014 | Uncategorized
Vaig assistir a la
conferència d’ahir d’Oriol Junqueras.
Aquí va el meu comentari.
Les formes
Que el cap de
l’oposició vagi a una conferència del President de la Generalitat, si aquest
l’hi convida, és la cosa més normal del món. Que el President vagi a una conferència
d’un líder de partit, en canvi, és absolutament excepcional. El gest
excepcional de Mas no va tenir cap correspondència per part de Junqueras en el
seu discurs. Ni
tan sols l’obligada salutació protocolària inicial quan el President de la
Generalitat és a la sala. No cal
dir que tampoc cap paraula de suport al President querellat. Tens allà en
primera fila un President a qui l’estat espanyol vol inhabilitar o fins i tot
posar a la presó, i ni una paraula sobre el tema. Res. En
canvi, no van
faltar en el discurs algunes ironies i indirectes sobre la corrupció del partit
del convidat. O parles de tot (querella i corrupció) o no parles de res, però
aquesta assimetria em va grinyolar molt.
El públic, format
bàsicament per militants, quadres i simpatitzants d’ERC, tampoc no ho va fer
millor: no es va estar d’acomiadar Junqueras amb crits atronadors de
“President, President”. Convides el President de la Generalitat a un acte de partit,
ell fa el gest de venir, i l’obligues a escoltar crits de President, President
dedicats a un que no ho és, de President. No és només una falta
d’educació insòlita, sinó també de vista: amb aquests crits, una conferència
per parlar de com assolir la independència pot ser percebuda pels mitjans com
un acte d’assalt a la Presidència.
Tot legítim, però crec
que ERC té un problema greu de protocol. N’hi havia prou amb no convidar el President i ja està. Però si el convides, el que va passar crec que no és
correcte. Tot això és important o són collonades? Doncs miri, depèn de la
sensibilitat de cadascú. Per mi ho és.
El fons
El full de ruta de
Junqueras no té cap punt de contacte amb l’exposat per Mas fa uns dies. Cap ni
un.
·
On Mas diu
plebiscitàries,
Junqueras diu constituents.
·
On Mas diu
legislatura
curta (18 mesos) centrada en la negociació de la secessió amb l’estat
i del reconeixement amb la comunitat internacional, deixant el debat
constituent per a la següent lesgislatura després d’unes noves eleccions
centrades en l’eix esquerra-dreta, Junqueras diu legislatura llarga per fer ruptura i debat
constituent al mateix temps.
·
On Mas diu
que els partits
fan un pas enrere i aparquen les seves ideologies particulars per
fer una llista conjunta centrada en un objectiu concret, Junqueras diu que és més que mai
l’hora de la ideologia i per tant dels partits, perquè d’aquesta
manera s’arriba a més votants per la independència.
·
On Mas diu
que la campanya
serà finançada per donacions de la gent, Junqueras no diu res, i per
tant s’entén que el finançament de la campanya és amb el format convencional.
·
On Mas diu
que és necessari
que una llista per la Independència arribi a la majoria absoluta perquè la comunitat internacional entengui i validi
el resultat, Junqueras diu que la comunitat internacional reconeixerà el resultat igual amb
la formula de la marca paraigües que
engloba diferents llistes.
Podríem seguir amb la
llista de divergències però no cal. Crec que és important ser conscients de la
llunyania de les posicions, i no restar-ne la importància. Les diferències són moltes i molt profundes. Són dos llibrets diferents, tant en la música com en
la lletra. Si es tracta de la clàssica escenificació de posicions inicials
abans d’una negociació, cap problema. Ara bé, si els dos creuen profundament en el que diuen,
l’acord no serà gens fàcil a no ser que un dels dos canviï molt d’opinió.
Els elements d’unitat de la proposta de Junqueras són certs i
apreciables: compartir marca i fer un acte de campanya conjunt, per exemple.
Són coses que no s’han fet mai. El que no sé és si són suficients per a una lectura nítida
dels resultats des de l’estranger.
Honestament, no crec
que ningú sigui capaç de demostrar empíricament quin dels dos fulls de ruta és
el millor per afrontar el repte majúscul que tenim al davant. Ens movem en el
terreny de les percepcions, de les intuïcions i també dels prejudicis.
Tots ens hi movem. És per això que personalment, tot i estar a favor de la
llista unitària i transversal, donaré per bo qualsevol full de ruta mentre sigui fruit d’un
pacte Mas-Junqueras. Ara bé, no em vull estar de fer algunes
reflexions finals en forma de preguntes:
Una pregunta a tos
dos:
-La bossa d’indecisos
més gran, prendrà la seva decisió de vot final en funció de l’eix
esquerra-dreta, de l’eix vella política-nova política, o de l’eix
seguretat-inseguretat de la proposta independentista?
Dues preguntes al món
republicà:
-Si ERC
no vol compartir llistes amb qui està tacat de corrupció però al mateix temps diu que l’endemà farà un govern
de concentració amb els que estan tacats de corrupció, no està servint en
safata l’argument igualment als unionistes?
-Si es
va per separat i ERC guanya les eleccions, com es gestiona cara
endins i cara enfora la derrota d’Artur
Mas? Com evites la percepció de debilitament del procés a les cancelleries
i als mitjans internacionals? Quin és el paper de Mas l’endemà de les
eleccions, si les perd? El procés es pot permetre perdre’l com a actiu i com a
representant (sense substitut possible a curt termini) d’un determinat bloc
social sense el qual, per cert, no és possible la ruptura? Es pot
afrontar l’embat amb l’estat amb un partit clau escapçat i en crisi successòria?
Es pot afrontar l’embat amb l’estat amb vencedors i vençuts dins del bàndol del
Sí?
I dues preguntes al
món convergent:
-Si es fa la llista conjunta i salta un afer de corrupció real en
precampanya o en plena campanya, com es repara el mal a la candidatura?
-No és cert que la llista conjunta obliga a limitar el discurs a alllò
que es comparteix i per tant regala les banderes ideològiques als adversaris de
la independència? Pot un moviment regenerador com l’independentista arribar a
la cita decisiva evitant qualsevol debat sobre el nou país? Funcionarà, això, a
les urnes, tenint en compte que el format triat són unes eleccions?
Acabo
A Catalunya estem
vivint una apoteosi de la política. No crec que hi hagi un país a Europa ara
mateix amb un debat tan intens, tan profund i tan participatiu. I no crec que
enlloc d’Europa sigui possible un sacseig en positiu a la democràcia com ho és
Catalunya ara mateix.
Estem molt a prop de fer una
cosa important, però també estem molt a prop d’espatllar-ho tot. Que tothom que
pugui hi posi seny.
Eduard Voltas
- Josep Ramon
03/12/2014 3:30 pm
Anàlisi molt
coincident amb el que penso.
A l’apartat formes crec que el to i el ritme del discurs de Junqueras tampoc no van ajudar. Afegiria per tant al problema de protocol un problema de disseny del discurs i de producció. És com si Junqueras, des de fa dies estigués anclat en el rol de cap de la oposició. SI les aspiracions són de presidir… necessita ajuda.
A l’apartat formes crec que el to i el ritme del discurs de Junqueras tampoc no van ajudar. Afegiria per tant al problema de protocol un problema de disseny del discurs i de producció. És com si Junqueras, des de fa dies estigués anclat en el rol de cap de la oposició. SI les aspiracions són de presidir… necessita ajuda.
En quan al fons, em sona millor, més clara la
proposta de Junqueras. És com un prenem la decisió i tirem milles, mentre que
Mas és com un comencem, anem fent i post-posem la decisió definitiva.
Per tant veig que si
arriben a trobar zones d’acord pot sortir un full de ruta interessant. o això
espero.
Les preguntes són molt
i molt pertinents, però són més de dues eh? 
- Onofre Bauvila
03/12/2014 3:50 pm
Voltas una pregunta
per tu
Perquè el pla que ara té el Mas, no l’està executant des de fa dos anys? Per
que el que diu que farà no ho està fent? Creant estructures d’estat, negociant
obertament amb Esp, amb comunitat internacional, Demanant finançament,
desobeint lleis espanyoles, etc. serà que CUP i ERC no li haguessin donat
suport unitari!
Et responc, per que vol perdre 18 mesos mes ( i ja en porta uns 2-3-4 anys) marejant la perdiu i negociant, sense trencar ni una llei, ni llençant-se amb valentia cap al somni. És x això que no volem un any i mig mes de peix bullit, volem una majoria indepe valenta ja. Ara ha de moure peça ell, hi ha de fer eleccions. Que li vagi be amb el Duran i companyia. Ja n’hi ha prou de que ens enganyin.
Et responc, per que vol perdre 18 mesos mes ( i ja en porta uns 2-3-4 anys) marejant la perdiu i negociant, sense trencar ni una llei, ni llençant-se amb valentia cap al somni. És x això que no volem un any i mig mes de peix bullit, volem una majoria indepe valenta ja. Ara ha de moure peça ell, hi ha de fer eleccions. Que li vagi be amb el Duran i companyia. Ja n’hi ha prou de que ens enganyin.
I no sóc d ERC, que
sóc de la CUP
- Jordi Martínel Comellas
03/12/2014 6:13 pm
A mi també em van
grinyolar els crits de “president”, i no crec que a Jonqueres li agradessin
gaire més.
Quant a la proposta, un punt intermedi no podria ser pactar per endavant els càrrecs de govern, amb independents i un Mas de president i un Jonqueres de Conseller en Cap, per exemple?
Quant a la proposta, un punt intermedi no podria ser pactar per endavant els càrrecs de govern, amb independents i un Mas de president i un Jonqueres de Conseller en Cap, per exemple?
- Josep Maria Buscà Colell
03/12/2014 7:05 pm
Malauradament intueixo que la cosa es perdrà
pel partits i els seus egoismes .
- Toni Llobet
03/12/2014 7:33 pm
Em sembla tot molt
encertat, el que dius, del principi de l’article -les formes- al final -el
fons. Tot i no ser personalment partidari de la llista unitària,
és ben cert que una “no
victòria” d’en Mas, a aquestes alçades i amb la capacitat amb què l’ha liderat,
deixa ben tocat el procés “portes enfora”.
Però no caiguem
nosaltres mateixos en l’error d’identificar “procés” amb Mas (el discurs de la
caverna hispànica). Amb el que estic més d’acord és que som molt a prop de fer quelcom
gran, però també d’espatllar-ho. I si s’espatlla, serà en bona
mesura per la immensa càrrega de sospita i manca de confiança que arrossega CiU
-jo no me’n refio GENS-, que s’ha guanyat a pols i a consciència els darrers 30
anys.
CiU en serà la responsable (no
pas nosaltres, els que no ens en refiem), del fet que en Mas no rebi més
suports.
La culpa serà seva,
pel seu capteniment les darreres dècades; no pas nostra, dels que l’hem patit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada