Benvolguts,
Avui presentem la
notícia de Vilaweb 'Espanya contra internet', o el mal precedent del cas
Google News.
La notícia comenta les consequències que provocarà als utilitzadors de Google el que el Gobierno espanyol hagi llançat una
nova Llei de Propietat
Intel·lectual, restrictiva com totes les lleis, que en principi obliga
els agregadors
de notícies a pagar als autors d’articles que l’agregador
ha permès enllaçar. De moment Google ha tancat a partir d'avui l'ús d'aquests enllaços!
·
Corre per la xarxa informació sobre els perquès
de la Llei, que ho explica en un dels enllaços el creador de Menéame.
·
També corre per la xarxa i s’explica que aquesta
llei protegeix
els grans mitjans de comunicació espanyols que deuen anar allò que, en
aquests temps d’internet, en castellà se’n diu como puta por rastrojos.
·
I finalment si el Gobierno es permet crear lleis
com la de la mordassa,
amb les finalitats molt sovint ocultes, que vàrem comentar en un apunt d’ahir,
també poden crear lleis fetes amb murrieria (taimados en castellà) que de
forma subreptícia els permeti fotre ma a vídeos polítics de Youtube
que també, de moment, corren per la xarxa.
Per sort hi ha una dita en castellà que diu que no se pueden
poner puertas al campo...
·
Al maig del 68 a Paris l’eslògan més potent i estès era: Prohibit
prohibir!
·
I evidentment Prohibir és
el contrari d’Obligar, que és el que fan les lleis!
·
Al Regne Unit no tenen Constitució ja que
consideren que una
Constitució coarta la llibertat del ciutadà.
·
Als Estats Units no és obligatori d’explicar qui ets, on vius o què fas:
o Als
Estats Units (i al Regne Unit) no és obligatori de
tenir Carnet d’Identitat. Si un
ciutadà americà vol sortir a l’estranger sí que s’ha de treure un passaport,
però només en aquest cas.
o Si
un ciutadà americà vol treure’s un permís de conduir sí
que ha de donar les seves dades, però no és obligatori de treure-se’l.
o Quan
arribes a un hotel als EUA et demanen, per identificar-te, indefectiblement, la
llicència de conduir. Si no en tens (cas estranyíssim) et demanen una carta de
crèdit...
El darrer paràgraf de la notícia diu que 'Quan esdevé il·legal per als agregadors
d'enllaçar lliurement les notícies de webs en obert, tot és molt més fàcil per
a aquells que voldrien prohibir una altra mena d'enllaços, com ara els enllaços
a vídeos de contingut polític a YouTube.' Que és una solució molt
bèstia a allò que l’Ovidi Montllor deia A qui
li molesta que es parli, s’escrigui o es pensi en català, en realitat, li
molesta que es parli, s’escrigui i es pensi...
Llegiu la notícia del
Vilaweb i penseu en les implicacions que pot comportar:
16.12.2014 06:00
'Espanya contra internet', o el mal precedent del cas
Google News
Un article a The
New Yorker alerta de les conseqüències de la llei espanyola de propietat
intel·lectual
Avui Google News deixa d'oferir els enllaços
dels mitjans espanyols, arran de l'entrada en vigor imminent de la nova Llei de Propietat Intel·lectual que farà pagar als agregadors de notícies una quota de
'compensació' als editors de diaris. La pressió dels grans diaris espanyols
ha causat aquest efecte, i ha alertat alguns altres agregadors de notícies, com ara Menéame,
que sospesen si tanquen o no. La
mesura legal del govern de Rajoy ha tingut impacte en mitjans com The New Yorker, que en un reportatge explica que pot significar un precedent negatiu per a un
element fonamental d'internet: l'enllaç.
Vauhini Vara, periodista
de The New Yorker especialitzada en
negocis i tecnologia, escriu en un article que la llei pot tenir conseqüències
que vagin més enllà de si Google News és bo o és dolent per als editors de
diaris: 'La llei
preocupa els defensors de la llibertat a internet, perquè sembla que
encaixa en un patró més ampli, a Europa, d'accions governamentals que atempten
contra allò que s'anomena el dret d'enllaçar.' Vauhini ho connecta amb la decisió del mes de maig passat el
Tribunal de Justícia de la UE, segons la qual els europeus tenien el dret de
demanar la supressió dels enllaços amb informació sobre ells que apareguessin
en les cerques. És allò que es va anomenar 'el dret de l'oblit'.
L'autora de l'article cita un analista polític de l'Electronic Freedom Foundation (EFF), Jeremy Malcolm, que recorda que l'enllaç i la citació són fonamentals en la manera com funciona la web: 'Moltes de les comparticions que apareixen als mitjans socials es fan a través dels enllaços; els periodistes utilitzen enllaços en els articles per a oferir context.' Malcolm també recorda que al febrer el Tribunal Europeu de Justícia va dictaminar que quan el propietari d'una web enllaçava amb un contingut amb drets d'autor d'una altra web no es cometia pas pas cap vulneració dels drets d'autor. Ara, també recordava, segons l'autora: 'No hi ha pas cap referència positiva del dret d'enllaçar expressada en cap llei ni en cap acord internacional.'
En aquesta entrevista de VilaWeb, el cofundador de Menéame, Benjamí Villoslada, deia: 'Advocats com ara David Maeztu recorden que el cànon AEDE (Associació d'Editors de Diaris Espanyols) és una llei que, tal com s'ha redactat, no es podrà aplicar mai perquè diu que fa pagar un cànon per l'emissió pública d'obres. I hi ha una sentència del Tribunal de Justícia de la UE que diu que per posar en públic una cosa has de fer justament això, fer-la pública. Però si una cosa ja és pública abans, no la pots pas fer pública. Per exemple, si El País publica els seus articles en obert, tu no els poses pas en públic, perquè ja ho eren. Els posaríem en públic efectivament si fossin tancats i els obríssim. Això sí que seria difusió pública d'una obra privada. Menéame —i Google News i tots els agregadors— no ho posen pas en públic, perquè ja ho era. Aquest és un taló d'Aquil·les prou important de la llei.'
L'autora de l'article cita un analista polític de l'Electronic Freedom Foundation (EFF), Jeremy Malcolm, que recorda que l'enllaç i la citació són fonamentals en la manera com funciona la web: 'Moltes de les comparticions que apareixen als mitjans socials es fan a través dels enllaços; els periodistes utilitzen enllaços en els articles per a oferir context.' Malcolm també recorda que al febrer el Tribunal Europeu de Justícia va dictaminar que quan el propietari d'una web enllaçava amb un contingut amb drets d'autor d'una altra web no es cometia pas pas cap vulneració dels drets d'autor. Ara, també recordava, segons l'autora: 'No hi ha pas cap referència positiva del dret d'enllaçar expressada en cap llei ni en cap acord internacional.'
En aquesta entrevista de VilaWeb, el cofundador de Menéame, Benjamí Villoslada, deia: 'Advocats com ara David Maeztu recorden que el cànon AEDE (Associació d'Editors de Diaris Espanyols) és una llei que, tal com s'ha redactat, no es podrà aplicar mai perquè diu que fa pagar un cànon per l'emissió pública d'obres. I hi ha una sentència del Tribunal de Justícia de la UE que diu que per posar en públic una cosa has de fer justament això, fer-la pública. Però si una cosa ja és pública abans, no la pots pas fer pública. Per exemple, si El País publica els seus articles en obert, tu no els poses pas en públic, perquè ja ho eren. Els posaríem en públic efectivament si fossin tancats i els obríssim. Això sí que seria difusió pública d'una obra privada. Menéame —i Google News i tots els agregadors— no ho posen pas en públic, perquè ja ho era. Aquest és un taló d'Aquil·les prou important de la llei.'
Tot amb tot, Jeremy
Malcolm, diu la periodista Vauhini Vara, està preocupat pel precedent que pot
significar la nova llei espanyola:
'Quan esdevé il·legal per als
agregadors d'enllaçar lliurement les notícies de webs en obert, tot és molt més
fàcil per a aquells que voldrien prohibir una altra mena d'enllaços, com ara
els enllaços a vídeos de contingut polític a YouTube.'
Conclusió:
Us facilitem els enllaços al New Yorker, el Vilaweb i
el Blog jurídic de David Maeztu, que
tal com diu el creador de Menéame Benjamí
Villoslada, ajuda
a crear context, de forma que si vols aprofundir en una notícia et
donen els elements per a poder-ho fer. D’això fins ara en dèiem navegar! Amb la
nova llei i el tancament d’enllaços de Google, tot això no ho podreu usar...
Enllaç a The New
Yorker, que en un reportatge: http://www.newyorker.com/business/currency/spain-versus-internet
Entrevista de Josep
Casulleres i Nualart de Vilaweb amb Benjamí
Villoslada: http://www.vilaweb.cat/noticia/4223877/20141215/benjami-villoslada-cos-ens-demana-tancar-meneame-responsabilitat-volem-continuar.html
Enllaç de David
Maeztu recorden: http://derechoynormas.blogspot.com.es/2014/12/resumen-breve-y-no-juridico-del.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada