Benvolguts,
Recordem la dita del mateix Partal:
L'estat i la
nació no són la mateixa cosa i si l'estat va d'Alcanar a la Jonquera la nació
sempre anirà de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó
Ho dic perquè gràcies a en Partal (i també gràcies a en
Sanchis), sentim parlar del País Valencià sovint.
La meva dona sempre diu que el secret més ben guardat del règim borbónico-feixista-franquista-palanganer-patxanguer i
grotesc, atado y bién atado, del que gaudim és la cultura
catalana! El règim franquista i
els seus hereus
borbònics han fet el possible per
dissociar la cultura de Catalunya de la del País Valencià i la de les Illes. I
ho han aconseguit en bona part! Recordem que en la transició borbònico-franquista un exèrcit de feixistes ben entrenats varen fer fora
el primer President, Josep Lluís Albiñana i el varen substituir per el Zaplana
(el que
estaba en política para forrarse). I varen aconseguir apoderar-se
del País Valencià. Els polítics mafiosos Broseta, Abril Martorell, Rita Barberà
i d’altres, varen aconseguir que no s’anomenés País Valencià i en l’Estatut d’Autonomia
primer li digueren Regne de València i
com que els va semblar massa catalanista varen canviar-lo per Comunidad
Valenciana, com la de Múrcia o Madrid... Seguidament varen anar per
anorrear la llengua. D’entrada varen canviar-li el nom i el varen anomenar
Valencià a l’Estatut, a continuació varen insistir davant de la Real Academia
Española per modificar-ne el significat i el que fins aquell moment deia que el
valencià era una més de les variants dialectals del català des d’aquell moment
va ser una llengua diferent, que darrerament ens han dit que venia de l’íber...
A continuació varen crear una Academia de la Lengua Valenciana, que davant de l’aberració
la varen canviar per Academia Valenciana de la Lengua... I així continuen,
corruptes fins el moll de l’os. Deu haver-hi més corruptes entre els polítics
valencians que la suma de tots els corruptes de “este país”.
A continuació varen aconseguir que l’imparcial Tribunal Constitucional espanyol els donés la raó en tots els conflictes lingüístics existents,
i ja des de fa molt de temps fan traduccions dels decrets del BOE al català i al
valencià, que evidentment són iguals.
Així doncs sempre que podem recollim els articles d’en
Partal així com els del mallorquí Joan Lladonet, per estar al corrent de la
vida dels dos trossos de la nació en mans del PP.
Aquest pròleg és per presentar l’article d’en Partal Una
altra provocació del PP en el seu context. Insisteixo a llegir els
comentaris dels subscriptors! N’hi ha de molt encertats!:
Vicent Partal
19.12.2014
Una altra provocació del PP
Els valencians som avesats a les provocacions constants del nostre
govern i del Partit Popular.
Però la d'avui és
particularment greu. Avui volen obligar les escoles valencianes a demanar als pares si no s'estimarien més de ser escolaritzats en
espanyol. Formalment no és aquesta, la pregunta, no és tan descarada; però la
intenció sí, que és aquesta. Ho va fer Bauzá a les Illes i ara ho fa Fabra al País
Valencià: convertir
artificialment el català en un conflicte, fer pressió a favor de
l'espanyol i
castigar els pares i mestres compromesos amb el país, la cultura i la llengua (Recordeu que la Consti diu que les llengües oficials
en els diferents territoris seran objecte d’especial respecte i protecció!)
La consulta és una
provocació, sobretot
és una provocació. I per això mateix, poques hores abans de fer-la,
la conselleria (d’una
tal Maria José Catalá, de llarga trajectòria en aquest Bloc) ni tan
sols s'havia molestat a enviar les instruccions d'aquest peculiar referèndum.
Se sap, a més, que els resultats tan sols es faran públics si interessa al
govern. Què explica aquest
comportament si no que l'abast de la maniobra és purament partidista, polític i provocador?
Perquè la maniobra és
molt desvergonyida. Enguany més de dotze mil xiquets valencians s'han tornat a
quedar privats de poder estudiar en la línia on havien demanat de ser inscrits
i han hagut de matricular-se per força a l'escola en espanyol. I, a desgrat d'això, la conselleria ha tancat
impunement centres i línies que ensenyaven en català. El fet és que trenta-un
any després de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament només el 29% dels
alumnes valencians reben les classes en català. I que el nombre baixa sistemàticament des que
governa el PP.
Què pretenen doncs, ara, demanant a aquells que
ja van escollir el català quan s'inscrigueren a la seua escola si n'estan
segurs? Perquè no insinuen al 71% restant que potser els aniria
millor de rebre les classes en català? Per què no es comprometen a complir la llei i assegurar una
plaça escolar en català a cada xiquet que la demane?
Contra aquest cinisme,
la resistència
de les famílies, dels mestres, dels claustres és exemplar. I són
ells que ha fet de barricada contra la barbàrie del govern Fabra --tot esperant
que l'any vinent els perdem de vista per tant de temps com siga possible. Precisament aquesta
possibilitat de futur, l'electoral, és la clau de la provocació. Una
nova provocació que ara reclama la resposta de la no-participació. Simplement, el
menyspreu.
Més informació a 'La
consulta del govern valencià és un pas més en el genocidi cultural' / Mail
obert Xavi Sarrià: La vella estratègia del conflicte lingüístic
L'opinió dels
subscriptors.
Josep Planelles
El dia 11 de desembre
Ferran Suay va fer una xerrada a la llotja del cànem de Castelló amb títol
“Exercir els drets lingüístics”. En acabar, una jove li va preguntar que
podríem fer amb l’estatut per a que la llengua fos respectada. La resposta va
ser breu i clara: canviar-la per una constitució.
Doncs això, mentre
estiguem on estem ho tenim magre. Hem d’obrir camí per a poder assolir algun
dia una constitució.
Josep Usó
Avui, en efecte, és el
dia que ha triat el desgovern que tenim al País Valencià per aclarir si hi ha
molts pares interessats en que els seus fills siguen escolaritzats en castellà.
I és que venen
eleccions. I tornen a treure el mateix de sempre. L'anticatalanisme i la caspa
més polsosa. Perquè no tenen res per a oferir. Res de res. Ens han
deixat escurats, enfonsats i sense gaires perspectives. I, pel que a ells
respecta, es veu que comencen a tindre coll avall que Carlos Fabra només és el
primer dels molts i molts d'ells que acabaran a la presó per a molts
anys.
El que tampoc entenen és que, per més que facen ningú, ni tan sols els seus, pensen que tinguen la més mínima possibilitat de mantindre's en el poder. Ja ni tan sols parlen d'aquella trampa de "la llista més votada". Mentre, des de la seua immensa ignorància i menyspreu pel coneixement i la ciència, ara ens provoquen amb una presumpta consulta per a res. Només diran el que vulguen dir. Si encara hi són. Per la nostra part, res. Ignorància total. Com si ho féren res. No participar, ignorar-los, és el que molts farem avui.
En realitat, ja és com si no hi estigueren. Ens queda molt poc per a perdre'ls de vista. Segur.
El que tampoc entenen és que, per més que facen ningú, ni tan sols els seus, pensen que tinguen la més mínima possibilitat de mantindre's en el poder. Ja ni tan sols parlen d'aquella trampa de "la llista més votada". Mentre, des de la seua immensa ignorància i menyspreu pel coneixement i la ciència, ara ens provoquen amb una presumpta consulta per a res. Només diran el que vulguen dir. Si encara hi són. Per la nostra part, res. Ignorància total. Com si ho féren res. No participar, ignorar-los, és el que molts farem avui.
En realitat, ja és com si no hi estigueren. Ens queda molt poc per a perdre'ls de vista. Segur.
Josep Blesa
La manca de
transparència és el problema. A mi m’agradaria poder votar i que els resultats
foren com un referèndum. No que amaguen els resultats i els manipulen. Sempre
hem estat poregosos –els valencians- d’enfrontar-nos als quintacolumnistes colonitzadors. I
cal saber quants en som. Sense pors. Igual se’n portaríem una sorpresa. Ho hem
vist a tants col·legis, escoles, instituts, etc. on la majoria són
castellanoparlants és la que espenta i fa la tria pel valencià. Com a les Illes, en
què, li rebentà la maldat als nassos del Bauzà i màfia.
Jo vull que puguem votar també això. Malgrat que
la situació colonial
comporta la subnormalitat d’haver de triar “un” idioma
d’ensenyament, que en cap país normal es fa, com ja va exposar encertadament En
Sala i Martín. En els països normals s’estudia normalment en l’idioma propi del
lloc i se n’afegeixen tots els que puguen. I quan més, millor. Però ben apresos
- i no com passa a España- que no dominen ni el seu propi. La Consellera
Català, amb aquesta maldat, sols pretén dividir i podrir la societat valenciana. Com aquells altres tals - no-ninguns- com na
Estarelles o en Bosch a Les Illes: podrir-nos i fer-nos barallar la gent plana. Els colonitzadors nostrats i aliens són gentola de
mínims, mentre que els demòcrates internacionals, de màxims comuns denominadors.
Per això els
castellanoparlants vinguts ací –majoritàriament- deplorem España i el seu estat
inquisidor, quan ens fem globals, ço és, arrelats a la terra que trepitgem i a
les persones amb qui convivim.
Ramon Perera
La religió és l'opi
del poble, digué Marx. Potser avui dia hauríem de dir que la
"democràcia" és l'opi del poble. Aquesta democràcia que s'acaba amb la cerimònia d'una
votació cada quatre anys, que permet que els candidats elegits incompleixin
impunement les seves promeses electorals, que deixa plena llibertat a la
capacitat manipuladora dels moderns mitjans de comunicació, que possibilita
l'existència de majories absolutes que
fan i desfan a gust de poders fàctics que mai s'han sotmès a votació...
Aquesta "legitimitat democràtica" és la que s'empra per posar fora de servei els repetidors per TV3 al País Valencià, per anihilar obscenament Canal 9 (el seu funcionament i les seves instal·lacions) i ara, entre molts altres atacs al poble valencià, per foragitar una mica més el català de l'escola pública a València.
Cal que siguem solidaris amb el poble valencià que resisteix, no només perquè tots formem part dels Països Catalans, sinó perquè, com deia Bertold Brecht, quan ens toqui a nosaltres ja no quedarà ningú que pugui venir a ajudar-nos.
Aquesta "legitimitat democràtica" és la que s'empra per posar fora de servei els repetidors per TV3 al País Valencià, per anihilar obscenament Canal 9 (el seu funcionament i les seves instal·lacions) i ara, entre molts altres atacs al poble valencià, per foragitar una mica més el català de l'escola pública a València.
Cal que siguem solidaris amb el poble valencià que resisteix, no només perquè tots formem part dels Països Catalans, sinó perquè, com deia Bertold Brecht, quan ens toqui a nosaltres ja no quedarà ningú que pugui venir a ajudar-nos.
Jaume Jose Orianes
Els polítics
valencians estan acostumats a atacar la ciutadania que els vota. Aquest cop, em
molesta que deformin el marc legal per permetre una consulta pels valencians i
el mateix partit hagi lluitat a capa i espasa contra altres consultes a
Catalunya o a Canàries.
Tampoc entenc una consulta on el govern es reserva el dret de fer públic els resultats. On són les polítiques de transparència a la Generalitat. Van amb la impunitat de qui pot fer i desfer arbitràriament. Els continuarà donant suport la ciutadania amb dret a vot en les properes eleccions autonòmiques (aquesta primavera)?
Coratge,
Tampoc entenc una consulta on el govern es reserva el dret de fer públic els resultats. On són les polítiques de transparència a la Generalitat. Van amb la impunitat de qui pot fer i desfer arbitràriament. Els continuarà donant suport la ciutadania amb dret a vot en les properes eleccions autonòmiques (aquesta primavera)?
Coratge,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada