Benvolguts,
L’amic i membre del GOAL Lluís Solà ens ha fet arribar aquest
apunt de l’Enric Padrosa.
Un escrit d’un vell lluitador, amb qui tan la meva dona, Marta, com jo havíem coincidit en el FNC (Front Nacional de Catalunya) o
sigui El
Front, en els foscos anys 50 i 60. I continua actuant i escrivint
com a líder que ja era als 20 anys...
L’Enric Padrosa
ens planteja l’anàlisi de la trampa que usen els del PPSOE repetidament, la legalitat franquista espanyola enfront de la legalitat perduda
de les nacions sotmeses a les lleis de Castella des de fa 500 anys! I
les nacions sotmeses sempre ens trobem davant el “primo de Zumosol” i sempre per tant estem en inferioritat de
condicions. Només
estarem en igualtat de condicions, i encara, si com a NACIÓ
INDEPENDENT, amb majúscules, podem
arribar a fer un pols dialèctic amb el que quedi d’Espanya! I aquesta circumstància no
és tan llunyana, s’esdevindrà immediatament després de la DUI quan calgui repartir-se alíquotament els actius i passius de
les despulles de l’Imperio on no es ponia el sol...
Ells parlen de la legalitat franquista. N’hem parlat molt del franquisme
latent a totes les institucions de l’estat, començant per la monarquia bananera,
seguint per la policia, l’exèrcit, l’estament judicial, el funcionariat, els
partits polítics, així com en les grans corporacions, moltes provinents de les
privatitzacions practicades pels manaies del PPSOE des de la transició
franquista dels anys 1975 a 1981, i que són presents en els lobbies com el
Puente Aereo, o en els bancs com Bankia o La Caixa... El franquisme
(no en digueu neo-franquisme sinó franquisme a seques), es manifesta en estat pur, el
que anomenem franquisme
sociològic, en extenses capes de l’administració,
del funcionariat, dels sindicats(!), dels partits polítics, i del poble pla que
no ha conegut altra cosa i ja ho accepta com
a mal consuetudinari i etern.
Potser aquí cal plantejar-se el paper del cristianisme en el
desenvolupament dels pobles segons que siguin protestants o catòlics. Els de
tradició catòlica com l’espanyol han estat alliçonats per la religió a ser pacients
com Job i a acceptar els mals que
els venen de més amunt amb resignació cristiana. És per aquesta circumstància
que a Espanya no hi ha hagut ni una il·lustració (ja
s’ha cuidat el poder de mantenir el poble en la misèria i en la ignorància
supina) ni una Revolució
com la Francesa.. Ergo, la llosa que els pobles de les espanyes té sobre el cap
només una
revolució i una posterior educació o reeducació republicana d’unes quantes
generacions la pot trencar i ja es preocupen els estaments
nacionalcatòlics que això no passi...
En canvi les tradicions protestants en els pobles del nord d’Europa
els ha portat a ser industriosos i comerciants i honestos per principi, i els
ha portat cap a la democràcia, al revés que la tradició catòlica que ens ha portat a ser ganduls (hijosdalgo),
tramposos i deshonestos. L’Enric Padrosa
ho esmenta.
Una bona pregunta és: Per què una Unió, l’europea, que
hauria de ser seriosa, va admetre i encara no ha fotut fora un estat com l’espanyol
que no ha sortit
encara del franquisme, ni de l’edat mitjana?
Vol dir que els interessos dels poderosos, estats, bancs, s’enfronten als
interessos dels desgraciats
que encara no han assolit la condició de poderosos? Tan bé que ens hauria
anat als catalans i per extensió als espanyols que els homes de negre haguessin entrat a sang i foc fa tres anys i
haguessin analitzat amb ulls de democràcia aquesta democràcia franquista orgànica (de los órganos) que hem patit des de fa generacions.
I prou de
disquisicions!
Vegem què ens en diu
l’Enric Padrosa:
Font:
tribuna.cat
Dijous, 11
de desembre del 2014 | 20:28
Enric Padrosa. Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras
Legalitat i independència
La tan esmentada "legalitat"
espanyola --en aquest cas, la del Partit Popular (PP)-- és il·legal perquè no
és democràtica.
Malgrat
s'omplin la boca amb la paraula "il·legal",
que tan repetidament utilitza el PP, no poden fer-nos creure que senten aquesta
legalitat d'una altra manera que no sigui promulgant lleis retrògrades i
antisocials.
És per
aquesta raó que sovint ens aclareixen
que primer és "complir
amb la llei" (Mariano Rajoy dixit) i "després amb la
democràcia", deixant-se a l'aigüera el fet que sense democràcia
no hi ha lleis homologables a la dels altres països del nostre entorn; països
com, per exemple, els nòrdics o Anglaterra, entre d'altres. Defensen, doncs,
els seus interessos partidistes i espanyolistes en el sentit més barroer.
·
La recent sentència contra la llei de consultes i contra el decret de
convocatòria del 9-N ha causat la
suspensió cautelar de la llei i del decret per cinc mesos prorrogables
indefinidament, en afegit que, si continua endavant, tindria efectes legals contra els polítics
i els funcionaris implicats perquè
seria un acte de greu desobediència.
·
Referint-se a les demandes del dret a decidir de Catalunya, el cap
del govern espanyol ha dit: "'Ni puedo ni quiero'". Fantàstic!"
·
Al mateix temps, però, s'ha donat a conèixer que el jutge Santiago Vidal ha estat greument
sancionat davant la possibilitat de
suspensió de la seva carrera judicial per haver-se mostrat partidari de la independència de
Catalunya, és a dir: tot el poder de l'estat va muntar ràpidament un
legislatiu amb una majoria parlamentaria absoluta i una d'extrema dreta, amb el corresponent
poder legislatiu, executiu i judicial
El cas és: del que paguem i
del que ens tornen hi ha una diferència de 13.000 milions d'euros, però no és
aquest l'únic cas de falta de democràcia, també estem a les antípodes dels
casos d'Anglaterra i Escòcia --per posar només un exemple. En resum, tenim molta urgència en marxar
d'un estat que
ens nega els nostres drets com a poble, la nostra llengua que no ens reconeix adduint
que Catalunya sempre ha estat part d'Espanya. El govern espanyol està enrocat defensant que la sobirania està en "la totalitat
del poble espanyol" per sota de
qualsevol parlament i de qualsevol llei.
Els
mitjans europeus ja s'han adonat que el govern espanyol està enrocat en
que la sobirania de l'estat "només és del poble espanyol", sense
tenir en compte les nacionalitats existents dins l'estat, cosa que és un
escarni per la democràcia i demostra ben clarament el sentit polític de l'estat
als qui encara no ho tenien prou clar. Referint-se a les demandes del dret a
decidir de Catalunya, el cap del govern espanyol ha donat la següent resposta
en el Congreso de Diputados: "Ni puedo ni quiero". Fantàstic!
Enric Padrosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada