Benvolguts,
Només cal llegir aquest article per entendre que Cotarelo
i Iglesias
malgrat les semblances, tots dos diuen que se senten espanyols, a tots dos els
sap un greu infinit que Catalunya s’independitzi, pertanyen a dues concepcions del mon diferents:
·
L’Iglesias, com en Rajoy, en Sánchez i la Rosa
Díez senten i es manifesten amb una concepció imperialista d’Espanya, i segurament
del mon. La
crosta del franquisme, UnaGrandeLibre els embolcalla totalment...
·
Cotarelo, en canvi no se sent imperialista, o ho
dissimula molt bé, i la seva consciència no pot admetre que un país imperialista
ancient régime, pretengui continuar
subjugant pobles...
Llegiu-vos l’article del directe.cat (amb els seus Comentaris),
llegiu-vos si us vaga l’article del Blog d’en Cotarelo i jutgeu per vosaltres
mateixos!
Parlant de Comentaris,
generalment acostumo a trobar correctes, potser més exaltats però acceptables,
els Comentaris als apunts dels
article d’opinió, però en aquest cas n’hi ha un de singular amb el que no hi
estic d’acord: “Podemos diu sobirania al fet de sotmetre tot, el material i el formal, a debat en un
procés constituent sortit d'unes futures eleccions legislatives en el marc de
la Constitució de 1978.
Jo no hi estic d’acord! El punt de partida no és el 1978 sinó el 1939! El 1978 "les jeux sont faits", ja estàvem tots amarats de franquisme, ens havien privat de la facultat de pensar, no estàvem en condicions de decidir. El 1939 érem un país com ara volem ser, que havia perdut una guerra i aquesta condició és la que ha de dominar totalment els nostres sentiments i el procés que estem endegant.
Jo no hi estic d’acord! El punt de partida no és el 1978 sinó el 1939! El 1978 "les jeux sont faits", ja estàvem tots amarats de franquisme, ens havien privat de la facultat de pensar, no estàvem en condicions de decidir. El 1939 érem un país com ara volem ser, que havia perdut una guerra i aquesta condició és la que ha de dominar totalment els nostres sentiments i el procés que estem endegant.
Volem tornar a ser com érem!
24 de desembre de 2014
Cotarelo a Iglesias: “equiparar Mas i
Rajoy es desencertat i un insult a moltíssims catalans”
“No se en quina situació
hauria d'estar Rajoy perquè els ciutadans espanyols acudissin en massa a
autoinculpar-se d'un delicte, disposats a desobeir”.
En un article al seu blog, el professor Ramon Cotarelo, recorda a
Pablo Iglesias, les cues de ciutadans que voluntàriament s’han autoinculpat per
fer costat al seu president perquè la persecució judicial a Mas es veu com
“l’enèsim atac messetari espanyol a Catalunya” i subratlla la capacitat del
president Mas d’afrontat conseqüències personals per les seves conviccions,
cosa que Rajoy no ho fa ni en somnis. També li recorda que malgrat Mas
representa la casta catalana, la qüestió que oblida Podemos és que Mas també
representa “l’esperit de la reivindicació nacional” compartida per una majoria
de diputats del Parlament i per amplis sectors de la societat civil i defensa
la legitimitat de Mas per liderar un projecte sobiranista, i afirma que
l’equiparació entre Rajoy i Mas pressuposa que Podemos només s’admet l’eix
social com a línia de fractura.
Comentaris
·
Mas té
legitimitat per liderar un projecte sobiranista, malgrat Podemos
·
El
professor assegura que “Podemos nega a Mas i CiU legitimitat per liderar un
projecte sobiranista quan tot el bloc sobiranista els la reconeix, com es
prova, entre altres coses, per l'oferta de Junqueras a Mas de presidir la
Generalitat encara que perdi les eleccions”
·
La gent és
casta?
·
Cotarelo
argumenta que la negativa al reconeixement de la “dimensió nacional” només es
pot fer per dues vies poc admissibles. La primera posant en dubte la sinceritat
de l’esperit sobiranista de CiU, un partit que ha institucionalitzat la casta i
està tacat per al corrupció, i per tant amb la casta ni a la cantonada, tot i
que subratlla que “la idea que corrupció i patriotisme són incompatibles
necessita molts matisos”, i afegeix que
sigui com sigui Mas es veurà obligat a personificar la figura del líder
que va aconseguir la llibertat del seu poble, el pare de la nació catalana,
perquè “és la gent la que ho vol així. I la gent no és casta, no?”.
·
“Independència i
república són dos conceptes excloents en
el debat públic espanyol que es volen barrejar”
·
La segona
via per aparcar la dimensió nacional és posar el dit a la llaga del concepte
mateix de sobirania, diu Cotarelo, i afirma que per Podemos la qüestió no és de
banderes i símbols sinó de realitats materials i en aquest sentit marca les
diferències entre Podemos i el sobiranisme:
“Podemos
diu sobirania al fet de sotmetre tot, el
material i el formal, a debat en un procés constituent sortit d'unes futures
eleccions legislatives en el marc de la Constitució de 1978. A
sotmetre tot a debat de tots, cosa en la qual no tots coincideixen. El bloc
sobiranista, en canvi, vol conèixer abans l'abast dels poders de cadascú perquè
ell també té un procés constituent en marxa i bastant més avançat que
l'espanyol, fins al punt que fins i tot està redactant un projecte de
Constitució de la República catalana”. I conclou que definitivament no és cosa
de mons sinó de projectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada