Benvolguts,
Així com el nostre bon amic Joan Ventura, traspassat fa pocs dies, va escriure un article usant
l’expressió “Estic
cansat” i a continuació esmentava
totes les coses de les que estava cansat, com:
·
Estic cansat de
viure envoltat de gent atemorida que no té esma per fer-se valer...
·
Estic cansat de
pertànyer a una societat que roman permanentment a la defensiva davant dels
continuats atacs que provenen de l’altiplà de la península Ibè-rica...
·
Estic cansat de
pagar un lloguer molt alt per mantenir un llogater (Espanya) que em menysprea i
no em té l’habitatge en condicions...
·
Estic cansat...
O com Rudyard Kipling en el seu poema “If”, traduït per “si”, va usar
el mateix mètode:
·
Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant tothom
el perd, fent que en siguis el responsable;
·
Si pots confiar
en tu quan tots dubten de tu, deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
·
Si pots esperar
i no cansar-te de l’espera, o no mentir encara que et menteixin, o no odiar
encara que t’odiïn, sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;
·
Si pots...
També en Quim Torra
al Singular, www.elsingular.cat/cat/notices/2014/12/no_pot_ser_105264.php
en un magnífic article usa la mateixa metodologia amb les entrades “No pot ser que” per
fer-nos veure que anem per un camí equivocat en la nostra fal·lera, que no quimera,
de la independència de Catalunya!
17/12/2014
No pot ser
"No pot ser que l’extraordinari
èxit del 9N no el
sapiguem aprofitar abans de les eleccions municipals i del cicle electoral
espanyol"
No pot ser que a la
revolució dels somriures, se li hagi quedat el somriure glaçat a la cara.
No pot ser que després de l’any que ho ha canviat tot, sembli com si res no hagi canviat.
No pot ser que parlem de noms i de llistes i d’eleccions i no d’un referèndum tunejat d’eleccions plebiscitàries.
No pot ser que hàgim fet confiança a l’equip de professionals, professors i acadèmics que configuren el Consell Assessor de la Transició Nacional per després guardar els seus informes en un calaix.
No pot ser que l’acord no sigui una recerca obsessiva, compulsiva, on dramàticament ens hi juguem la vida.
No pot ser que l’aliança estratègica de societat civil i partits polítics es contamini també de desconfiances i mals humors.
No pot ser que no riem.
No pot ser que encara hi hagi qui deslligui la qüestió social de la qüestió nacional: volem la independència per dignitat, radicalitat democràtica i justícia social.
No pot ser que hi hagi partits polítics dels que no sapiguem si votaran Sí o No a la independència de Catalunya.
No pot ser que el que vam començar junts no ho acabem junts.
No pot ser que l’extraordinari èxit del 9N no el sapiguem aprofitar abans de les eleccions municipals i del cicle electoral espanyol.
No pot ser que el discurs tronat, decimonònic i regionalista de les terceres vies els donem cap mena de credibilitat.
No pot ser que el “mentrestant” condicioni el futur de la nació.
No pot ser que davant de l’atac en tromba de l’estat espanyol no reaccionem amb una sola veu.
No pot ser que no confiem en nosaltres mateixos.
No pot ser que hagi escrit aquest article, perquè no pot ser que tu, estimat lector, hagis de llegir articles que no poden ser.
No pot ser que si som, no siguem encara. Bon Nadal.
No pot ser que després de l’any que ho ha canviat tot, sembli com si res no hagi canviat.
No pot ser que parlem de noms i de llistes i d’eleccions i no d’un referèndum tunejat d’eleccions plebiscitàries.
No pot ser que hàgim fet confiança a l’equip de professionals, professors i acadèmics que configuren el Consell Assessor de la Transició Nacional per després guardar els seus informes en un calaix.
No pot ser que l’acord no sigui una recerca obsessiva, compulsiva, on dramàticament ens hi juguem la vida.
No pot ser que l’aliança estratègica de societat civil i partits polítics es contamini també de desconfiances i mals humors.
No pot ser que no riem.
No pot ser que encara hi hagi qui deslligui la qüestió social de la qüestió nacional: volem la independència per dignitat, radicalitat democràtica i justícia social.
No pot ser que hi hagi partits polítics dels que no sapiguem si votaran Sí o No a la independència de Catalunya.
No pot ser que el que vam començar junts no ho acabem junts.
No pot ser que l’extraordinari èxit del 9N no el sapiguem aprofitar abans de les eleccions municipals i del cicle electoral espanyol.
No pot ser que el discurs tronat, decimonònic i regionalista de les terceres vies els donem cap mena de credibilitat.
No pot ser que el “mentrestant” condicioni el futur de la nació.
No pot ser que davant de l’atac en tromba de l’estat espanyol no reaccionem amb una sola veu.
No pot ser que no confiem en nosaltres mateixos.
No pot ser que hagi escrit aquest article, perquè no pot ser que tu, estimat lector, hagis de llegir articles que no poden ser.
No pot ser que si som, no siguem encara. Bon Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada