Benvolguts,
Abans d’ahir al matí, els jubilats i d’altres vàrem anar a
autoinculpar-nos intentant presentar un imprès a la seu del Tribunal Superior de Justícia contra
Catalunya (TSJCC). L’Assemblea havia convocat la gent a les 12 del
migdia. Jo vaig arribar a les 12 en
punt i la cua anava des de la porta del Passeig de Lluís Companys fins al
darrere del mateix edifici al carrer Roger de Flor. Fou un acte emotiu perquè
tots estàvem contents, va córrer la idea d’abraçar-nos, com l’Artur Mas i el David
Fernández havien fet al Parlament i com el madrileny Pablo Iglesias havia
criticat en el seu míting de províncies, i ens vàrem estar una estona tots
abraçant-nos...
Val a dir que feia un fred glacial, bufava tramuntana i estàvem
en el cantó obac. Però fou interessant. Vàrem trobar amics, molts amics tant
dels que ens veiem sovint com dels que feia anys que no ens veiem.
I a les tres ens varen anunciar que no podríem lliurar l’imprès
d’autoinculpació perquè ja tancaven les portes. Haurem d’anar-hi la setmana que
ve...
Després hem sabut que només van arribar a admetre 200
autoinculpacions a Barcelona.
Aquí en Guifré Jordan comenta la festa:
24.12.2014. 00:24 H
Allò inimaginable s'acaba fent realitat
Imatge de les cues davant del TSJC d'aquest dimarts al
matí / Font: ARA.cat
La querella contra
Artur Mas també se li ha girat en contra a l'Estat. Lluny de contribuir a solucionar el foc que té encès a Catalunya des
de fa dos anys, l'enèsim moviment judicial ha enervat encara més els ciutadans.
Les cues davant el TSJC per autoinculpar-se pel 9N, una acció
organitzada per l'ANC, demostren que encara hi ha sintonia entre la classe
política i el poble. Si l'aliança estava debilitada per la tardança en les
negociacions per convocar eleccions, Espanya dóna un cop de mà més perquè el
procés segueixi endavant.Ja
vam dir fa un mes que la querella ajudaria.Tot s'està fent llarg, sí, ja fa gairebé un mes i mig que les converses estan en marxa i avui la gent que s'ha apropat a la seu del TSJC ha reclamat unitat i acord a Junqueras, Rull i Turull que també hi eren. Ara bé, en perspectiva tampoc és tant temps, sempre i quan acabi bé. Tots els processos tenen uns tempos, si no que li diguin a les relacions Estats Units - Cuba. Qui anava a dir als ciutadans cubans que hi hauria un anunci com el d'aquests dies amb els germans Castro encara al poder? I un dia, per increïble que sembli, el règim cubà acabarà. El 2018 és la data que fixa Raúl Castro per anar-se'n, i potser encara hauran d'esperar uns quants anys.
El segle XXI tot passarà molt més ràpid del que ens ha ensenyat la història -prova d'això són els règims que van caure en el marc de la Primavera Àrab, però és clar, s'ha de ser pacient. Un bon exemple és Syriza, el partit antisistema grec, que després d'uns anys d'espera veu més possible arribar al poder ara que el país hel.lènic està a punt de veure's abocat a unes elecions. Si la formació d'Alexis Tsipras es fa amb les regnes del país, els primers mesos de mandat podrien influir en el devenir de Podemos a les espanyoles de la tardor que ve.
En tot cas, tot va ràpid, però tot requereix un temps. I tot i que tothom està molt nerviós perquè si tot s'endarrereix el moment de l'independentisme es pot acabar, la gent encara respon. I és que el moment actual a molts indrets del món ens diuen que fins i tot allò inimaginable s'acaba fent realitat.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada