Benvolguts,
Avui en Vicent Partal ens ha explicat els possibles camins
que en aquests moments veu la seva clarivident ment per a la creació de la República Catalana. Segons ell diu quatre hipòtesis avui perfectament possibles, que ni
s'albiraven quan es va signar l'acord entre CDC i ERC per a fer les eleccions
el 27 de setembre.
Els entorns de la independència han evolucionat...
CiU i ERC ho han fet prou malament endarrerint gairebé un
any les eleccions plebiscitàries el que ha permès que en Duran estigués 6 mesos
per decidir-se a preguntar a la mitja dotzena de militants d’UDC si quan fossin
grans voldrien continuar sent unionistes i de las JONS o voldrien esdevenir indepes.
I va tenir la barra de dir que ho aclaririen un o dos mesos després d’anunciar-ho,
el 14 de juny, com podia haver dit el 26S (o el 28S si li haguessin deixat...). I així està UDC, reis de l’ambigüitat. Està a punt d’esberlar-se. ERC ho ha fet prou
malament com per deixar-se guanyar a Barcelona per una força emergent unionista,
depenent de Madrid, ambigua (com gairebé tots els nostres polítics). Tanmateix
en Partal, optimista irredempt, hi veu solucions. Comença parlant de la nova “llista del
president” i també de Catalunya en comú com a continuació de Barcelona en comú. Jo que soc partidari
del jiu-jitsu crec que sempre cal aprofitar l’empenta de l’adversari per
guanyar terreny. És per això que em varen interessar moltíssim els articles sincronitzats
dels periodistes Roger
Palà i Sergi
Picazo apareguts dimarts i dimecres de la setmana després de les eleccions
municipals. En Partal també les pren en consideració!
Una darrera frase que em roda pel cap de fa temps: Els nostres
polítics no es mereixen un poble com nosaltres: fidels, gens ambigus, alegres
(ells van pel mon sempre crispats)...
Vicent Partal
04.06.2015
Especulant sobre el 27-S
La pregunta, si és que
ho és, d'Unió, les primeres insinuacions sobre la 'llista del president' i els rumors cada volta més persistents
sobre una Catalunya en Comú, que
podria o ser una quarta llista o unir-se a la CUP, comencen a dibuixar un 27-S inesperat. Ho he
dit algunes altres vegades i ho tornaré a dir: el setembre encara és molt molt
lluny, per més a prop que ens puga semblar ara. D'ací a allà passarà de tot. I,
per tant, qualsevol anàlisi, com aquesta que faig avui, qualsevol especulació,
ha de partir de la volatilitat extrema del marc polític català. Tot és
possible. Amb la màxima prudència i només per obrir el focus, doncs, esbosse
quatre hipòtesis, que —totes o alguna— podrien configurar un 27-S inesperat.
1) Unió: fora
del bloc independentista. Aquesta és la més clara. La maniobra dels
partidaris de Duran és de les més lletges i barroeres. Faran tantes trampes com calga per quedar-se el
nom del partit i, per tant, empenyeran la marca fora del bloc independentista. Mas
s'hi resistirà tant com puga però CiU molt probablement es trencarà.
2) Mas: la
'llista del president' i l'embolic amb Unió. CiU, com a tal, no anirà a les
eleccions del setembre. Però, de fet, és possible que no hi vaja ni tan sols
CDC. Mas explora la creació d'una 'llista del president' on hi hauria molts més
independents que no pas membres de CDC. La maniobra li permetria de trencar
suaument amb Unió, evitar una part de la mala imatge que arrossega CDC i afegir
sensibilitats diverses al seu projecte. El problema és saber si Mas serà
creïble aguantant consellers i parlamentaris d'Unió al seu costat fins el dia
mateix de les eleccions. Unió és una bomba de rellotgeria electoral i cada dia
que Mas passe sense desactivar-la serà pitjor per a ell. El president ha de
passar dels quaranta escons i acostar-se tant com puga als 45 si vol continuar
menant el procés, que ho vol. Ara, però, és molt lluny d'aquest objectiu i
només amb moviments molt audaços podria sacsejar el tauler. UDC és tòxica.
3) Catalunya
en Comú, quarta llista. És el fenomen més nou. Hi ha molta gent
interessada que l'experiment de Barcelona en Comú s'extrapole a les eleccions
del setembre, amb una Catalunya en Comú. Tant des del bloc unionista
com des del bloc independentista. Procés
Constituent és clarament independentista, a ICV la batalla s'ha reobert i Podem
s'ho mira tot plegat amb un cert astorament, perquè la influència que hi té ara
mateix és secundària. Malgrat les paraules d'ahir d'Ada Colau, si persones
significatives de Barcelona en Comú
empenyen en la direcció de la independència, potser al setembre en comptes de
poder optar entre tres llistes hom podrà optar entre quatre. Amb la previsió
d'un efecte molt important: si hi ha tres llistes d'esquerres, el repartiment
del vot podria afavorir, paradoxalment, Artur Mas a l'hora de ser el que tinga
més escons. Una altra cosa és si després de les eleccions les esquerres sumen i
volen desbancar-lo.
4) Catalunya
en Comú i la CUP junts. No serà fàcil, però ja hi ha moltes converses
encreuades i en marxa. Si Catalunya en Comú i la CUP acordassen d'anar junts a
les eleccions, segurament tindríem davant un fet majúscul, que podria canviar
de dalt a baix el parlament. Podrien guanyar? Dependria molt de quina mena
d'aliança fossen capaços de crear i de quins líders anirien en la llista, però
un projecte com aquest pugnaria, podria pugnar, per la presidència de la
Generalitat. I, si més no, CiU i ERC tindrien una amenaça electoral evident. En
compte de disputar-se el primer lloc o el segon, haurien de preveure també la
possibilitat d'ocupar el tercer. Qui sap si a la vista d'això fins i tot CiU i
ERC no tornarien a temptejar una entesa —ara literalment impossible— o no hi
podria haver un pacte entre Esquerra i Catalunya en Comú, ara també molt
complicat d'imaginar.
En definitiva, són
quatre hipòtesis avui perfectament possibles, que ni s'albiraven quan es va
signar l'acord entre CDC i ERC per a fer les eleccions el 27 de setembre. Segur
que ens quedaran encara més sorpreses per descobrir. Prepareu-vos, doncs, que
tot es mourà molt i ens esperen unes setmanes d'infart. Emocionants.
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada