Benvolguts,
No sabíem segur si els independentistes d’UDC s’atrevirien a
enfrontar-se a l’omnipresent i omnipotent gran botifler de l’Ordre Duran i
Lleida. Avui veiem que sí que s’atreveixen i amb una empenta lloable. Tot i que juguen en
camp contrari ja que l’aparatxic del partit ho domina tot: els indepes no han
aconseguit tenir accés a les llistes de militants (ni saben quants militants són
ja que darrerament s’ha dit en els mitjans de comunicació que eren poc més de
4.000 i diuen que en les darreres eleccions eren 10.000...) ni tindran accés a
les actes de les votacions, sinó només als resultats...
Què vindrà darrere de les votacions del dia 14? Pot guanyar el NO
que vol dir SÍ o el SÍ que vol dir NO. Si els indepes perden poden impugnar la possible tupinada? Si els
oficialistes i de las JONS perden
hauran de saltar de totes les institucions, ajuntaments, parlament i sobretot
Govern català?
Si l’aparatxic perd cremaran els arxius com altres partits de dretes de les espanyes estan fent?
Tal com explica en Ferreres hi ha hagut molts partits de
moltes territoris i de molts ajuntaments que han cremat documentació (el cos
del delicte de les seves corrupcions) des del 24M cap aquí...
En Guifré Jordan en
ho explica:
8.6.2015. 22:09 h
Els independentistes d'Unió obren foc
No hi ha cap vot 
carregant
L'acte de presentació de la plataforma dels
independentistes d'UDC
La setmana decisiva
en què UDC decidirà el seu futur en una consulta ha començat amb alt voltatge. Els dirigents de tots dos sectors
gairebé monopolitzen el debat polític de les tertúlies i omplen pàgines als
diaris. Aquest dilluns al matí ens aixecàvem amb una entrevista d'Espadaler a
La Vanguardia, donant la visió institucional del partit; Joana Ortega a El
Periódico, alineant-se amb la direcció i alimentant la confusió de la pregunta quan
porta dos anys coquetejant amb l'independentisme; i Antoni Castellà,
donant la visió dels que votaran No. Una posició nítida i sobretot organitzada.
Aquest dilluns la plataforma en defensa del No a la pregunta, que vol dir Sí a la independència, ha fet l'acte de presentació, en una mostra de força en tota regla i unes ganes de batallar sorprenents. Sorprenents, sobretot perquè dirigents històrics com Joan Rigol i Núria de Gispert s'arromangaran en una campanya diària per parlar sense pèls a la llengua. En l'acte de presentació de la plataforma 'Hereus UDC 1931', la presidenta del Parlament i un dels seus predecessors han parlat de la pregunta confusa, d'independència, de justícia social, de nova política, de voluntat d'assimilació d'Espanya en lloc de convivència i de tants altres arguments impropis de dirigents d'UDC.
Fins i tot estan presents a la xarxa sota l'usuari @hereusudc1931 i han fet un vídeo recordant l'independentisme de Carrasco i Formiguera, la clandestinitat del partit, les manifestacions antifranquistes, les mobilitzacion modernes independentistes, i fins i tot alguna altra marxa per defensar drets socials. Si algú tancava els ulls, per un moment semblaven membres d'una formació de l'esquerra alternativa.
Amb tot, el manifest l'han signat 1.019 militants, entre un 20-25% dels que tenen dret a vot, una xifra que no es coneix amb exactitud. La batalla serà difícil de guanyar, i més tenint en compte el control del procés que exerceix la direcció. No només els crítics no tenen accés al cens electoral, sinó que el comitè de control del partit els ha negat demanar una còpia de les actes d’escrutini de les meses electorals. Només els hi donaran quan es facin públic els resultats globals, així que teòricament la direcció tindria tota la nit per manipular els resultats i els crítics només tindrien la paraula dels militants presents als escrutinis per defensar-se.
Seria increïble, però en un moment tan crític i ja amb el gol de plantejar una consulta interna per tenir els crítics callats des del 9N fins el juny, quan gairebé no tenen temps de reacció, i després de mig any plantejar una pregunta trampa, no es pot descartar res. La batalla serà breu però intensa.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Aquest dilluns la plataforma en defensa del No a la pregunta, que vol dir Sí a la independència, ha fet l'acte de presentació, en una mostra de força en tota regla i unes ganes de batallar sorprenents. Sorprenents, sobretot perquè dirigents històrics com Joan Rigol i Núria de Gispert s'arromangaran en una campanya diària per parlar sense pèls a la llengua. En l'acte de presentació de la plataforma 'Hereus UDC 1931', la presidenta del Parlament i un dels seus predecessors han parlat de la pregunta confusa, d'independència, de justícia social, de nova política, de voluntat d'assimilació d'Espanya en lloc de convivència i de tants altres arguments impropis de dirigents d'UDC.
Fins i tot estan presents a la xarxa sota l'usuari @hereusudc1931 i han fet un vídeo recordant l'independentisme de Carrasco i Formiguera, la clandestinitat del partit, les manifestacions antifranquistes, les mobilitzacion modernes independentistes, i fins i tot alguna altra marxa per defensar drets socials. Si algú tancava els ulls, per un moment semblaven membres d'una formació de l'esquerra alternativa.
Amb tot, el manifest l'han signat 1.019 militants, entre un 20-25% dels que tenen dret a vot, una xifra que no es coneix amb exactitud. La batalla serà difícil de guanyar, i més tenint en compte el control del procés que exerceix la direcció. No només els crítics no tenen accés al cens electoral, sinó que el comitè de control del partit els ha negat demanar una còpia de les actes d’escrutini de les meses electorals. Només els hi donaran quan es facin públic els resultats globals, així que teòricament la direcció tindria tota la nit per manipular els resultats i els crítics només tindrien la paraula dels militants presents als escrutinis per defensar-se.
Seria increïble, però en un moment tan crític i ja amb el gol de plantejar una consulta interna per tenir els crítics callats des del 9N fins el juny, quan gairebé no tenen temps de reacció, i després de mig any plantejar una pregunta trampa, no es pot descartar res. La batalla serà breu però intensa.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada