Benvolguts,
Darreres informacions d’UDC abans del joc de trons de demà!
I una darrera constatació és que jo no em creia que UDC tingués 10.000 o 5.000 o 3.000 militants.
Més aviat he pensat sempre que eren tres dotzenes. I això és una constatació quan han
dit fa un parell de dies que en Duran
no deixava anar les llistes de militants de cap manera. Les portava enganxades
a la samarreta, com una bomba de kamikaze! Bé demà els podrem comptar, demà sortirem
de dubtes, a no ser que en Duran col·loqui homes de palla, cobrant evidentment,
fent veure que són militants i faci una tupinada. O a no ser que no vulguin
ensenyar les actes de les votacions com varen amenaçar la setmana passada i
faci una altra tupinada...
I tot això sense comptar que aquesta tropa, o aquesta mitja
dotzena d’arreplegats sembla que tenen fortes afinitats sectàries i financeres
i segons el meu criteri i la meva experiència molt sovint aquesta mena d’afinitats
són perilloses.
Aquest preàmbul serveix per introduir l’entrevista a Rigol i De Gispert de l’eixerida periodista Odei A.-Etxearte que us
presentem tot seguit.
Si les respostes de l’entrevista us ajuden a tenir més bona
impressió d’aquesta màfia, pot ser que demà sortim de dubtes, o no!
De les respostes se’n dedueix que tant l’un com l’altre sembla
que actuïn de bona fe. Sembla que vagin amb un lliri a la ma, tal com hem
explicat més d’un cop dels militants de bona fe d’ICV-EUiA. Sempre que hi parles
et diuen: Si ens van fent putades des de Madrid ens ho haurem de pensar...Que vol
dir que encara en poden aguantar moltes més. En el cas d’UDC deu ser l’efecte
de la caritat cristiana, dels altres no sé d’on els ve...
Si tot això que us he explicat és demostra que és mentida,
com que no crec que sigueu votants d’UDC,
les votacions de demà, com a mi, no us afectaran i senzillament hauré comès un
pecat de supèrbia i de fals testimoni. Perdoneu-me en aquest cas...
Joan Rigol i Núria
de Gispert Consellers nacionals d'Unió
“Com volen que ens mantinguem dins de la legalitat?”
“Espanya projecta
el poder sobre Catalunya, no busca una solució de convivència”
“Anunciant el pas
enrere en el partit, Duran hi ha implicat un concepte personal que no estava en
qüestió”
13/06/15 02:00 - Odei
A.-Etxearte
Joan Rigol i Núria de Gispert, ahir, al jardí de
l'Ateneu Barcelonès
Juanma Ramos
Notícies
relacionades
Canals relacionats
No ens belluguem
per espais de màrqueting electoral sinó per conviccions
Sent militant de fa
30 anys, era una obligació implicar-m'hi. Per consciència ho havia de fer...
Núria de Gispert i
Joan Rigol conversen a l'Ateneu Barcelonès sobre el procés intern que viu Unió,
poc abans de l'acte amb què la plataforma del no tancava la intensa campanya
electoral. Tots dos s'han pronunciat, diuen, per responsabilitat i convicció,
tot i que no formen part del comitè de govern des de fa temps. Van promoure el
manifest per demanar una pregunta sobre la independència perquè creuen que UDC
ha de fer pinya per l'estat català el 27-S.
JOAN RIGOL.
“No esperava tornar a
implicar-m'hi tant, però després de veure la pregunta amb aquella ambigüitat...,
i ja hi havia la imatge prèvia que Unió
era ambigua. Vaig dir: no pot ser. Amb Núria de Gispert i molta altra gent ens
hem anat comprometent. És lògic pensar que la presidenta del Parlament i jo hi
afegim una altra visió.”
NÚRIA DE GISPERT.
“Una visió molt més
transversal, perquè sumem gent que fa més de trenta o quaranta anys que hi som
amb gent que fa molts anys que són al partit però que són molt joves, i tenim un lligam
molt fort amb els històrics que avui tenen 80 i 90 anys i que van acceptar amb
una claredat i una alegria extremes que estiguéssim fent campanya pel no. Quin examen de consciència havia de fer jo davant
d'UDC si ho deixava passar o pensava que això em crearia problemes? Per a mi ha
estat dolorós, ha estat molt dura aquesta setmana contrarestant les posicions
del sí. Però sent militant de fa 30 anys, era una obligació. Ho havia de fer.”
J.R.
“Unió camina amb dues
potes: la visió personalista i comunitària de la societat (l'humanisme cristià)
i la fidelitat a Catalunya. En aquesta segona pota no hi pot haver cap ombra
que ho deixi ambigu. És bo que Unió faci aquesta sotragada de debat. M'alegro
que el comitè de govern ho hagi propiciat.”
N.G.
“Després de 35 anys de
democràcia comptant des de les primeres eleccions a Catalunya i, dos anys
abans, amb l'aprovació de la Constitució, sobre la qual el catalanisme va influir molt perquè fos
oberta i flexible, va arribar un punt, que va començar amb la sentència contra
l'Estatut, en què molta gent va dir prou. Tant Joan Rigol com jo ho
vam dir: això ha
estat una presa de pèl. Jo creia en la possibilitat d'entendre'ns
amb l'Estat. A partir del 2010 vaig pensar que el que havíem de fer era
buscar una via real per a Catalunya.”
J.R.
“Els mestres inspiradors de la doctrina
democratacristiana sempre ens diuen
que no ens hem de situar en el lloc tebi, una mica de dretes i una mica
d'esquerres per inflar l'espai de centre, sinó que ho hem de fer a partir de
les nostres conviccions personals i defensar-les. Però no per la via de la
imposició ni de la prepotència, sinó per la de la pedagogia i el convenciment.
El nostre sentit moderat no és la radicalitat de les conviccions que tenim sinó
la capacitat d'entendre'ns i dialogar amb tothom. No ens belluguem per espais
de màrqueting electoral sinó per conviccions. La història d'UDC està plena de
gent amb un mestratge extraordinari. No ho hem de perdre.”
J.R.
“El distanciament amb Duran no és personal sinó
polític. No estem discutint una cosa tàctica o estratègica sinó com fem
operatiu un dels fonaments d'Unió.”
N.G.
“Jo estic més distanciada.
Potser fa més temps que no tenim una conversa o que no ens enviem un missatge
de WhatsApp amb Duran, però és per aquests motius polítics. He estat molts anys
en càrrecs interns d'Unió i ens hem entès. Però en aquest punt no ens hem posat
d'acord. Li costa acceptar que jo hagi canviat i pensi d'una altra manera.”
J.R.
“Em sap greu que Duran
hagi vinculat aquest debat amb el fet de si fa un pas enrere en el partit,
perquè hi ha implicat un concepte personal que no estava en qüestió. Sobre
Joana Ortega, no hem de fer cap judici de persona. Passaríem a bons i a
dolents, a amics i a enemics, i no és aquest el tema. El tema és de fons i
conceptual: Unió, davant de la independència de Catalunya, ha de ser clara o ha
de navegar? No sé què votarà cadascú perquè el vot és secret i no vull fer cap
judici sobre cap persona.”
N.G.
“Unió no pot ser
ambigua, no pot anar amb mitges tintes. Tenim un repte impressionant i ens
queden tres mesos. El que hauríem de fer és treballar per aconseguir més gent
per la causa. Si volem que Catalunya sigui un estat independent, sabent
perfectament les interdependències del segle XXI, i si volem un país just,
honest i amb horitzons, UDC ha de parlar clar.”
J.R.
“Quan Espanya no ens accepta
com a subjectes polítics que podem definir el nostre futur, hem de pressionar
tant com sigui possible per al reconeixement dels nostres drets.”
N.G.
“No es pot demanar com a condició sine qua non per estar en el procés
un diàleg sense límits. Amb l'experiència que tenim, ja no es pot acceptar.”
J.R.
“Si Espanya fos el
Canadà o el Regne Unit, aquest diàleg ja ens l'haurien donat. No podem posar
barreres abstractes, perquè el que fan és que no puguem tirar endavant.”
J.R.
“Ens diuen que no ens
hem de moure de la legalitat. Abans-d'ahir, amb la sentència del TC, ens van dir que no era
legal preguntar l'opinió dels catalans. Ahir impugnaven les estructures d'estat.
Com volen que ens
mantinguem dins de la legalitat? El que hem de fer és treballar per canviar-la.”
N.G.
“I la setmana passada, l'impost de dipòsits
bancaris. Tenim el ministre Wert que vol enfonsar la immersió lingüística,
que ha estat la millor eina d'integració. No hem ja dialogat i no
s'ha aconseguit res?”
J.R.
“Espanya ha fet servir la legalitat per
encotillar-nos. Com podem dir que no
ens hem de moure dins de la legalitat? L'hem de forçar perquè això
es trenqui, sempre per la via de la democràcia i del civisme. Quan Aznar deia
que abans es fracturarà Catalunya que Espanya, no ens ho crèiem. Sempre
actuarem amb civisme i oberts a les diverses opinions.”
N.G.
“Si hi ha perill de trencament a Unió ho veurem
dilluns en funció dels resultats i amb les posicions que han defensat els del
sí. A nosaltres no ens hauran sentit dir res sobre això. El més
important és saber quants militants estan a favor del procés i defensen que el
27-S siguin unes eleccions amb caràcter plebiscitari perquè no ens deixen ni
preguntar. Arribarà
un moment que vindran amb una mordassa i ens diran «calleu tots» perquè només manarà
algú des de Madrid.”
J.R.
“Ara és el moment de
fer pinya. És el que ens demana el poble de Catalunya. El que volem és que Unió s'apunti al full de ruta de CDC, ERC, l'AMI, l'ANC i Òmnium, i fer
aportacions que enriqueixin el conjunt.”
N.G.
“Diuen que volem fer
seguidisme a ulls clucs. És mentida. Volem fer aportacions, no posar
condicions. Quan poses línies vermelles, en el fons, estàs dient que no vols
entrar.”
J.R.
“S'hauria de parlar
dins d'UDC. Jo penso que en el full de ruta es pot precisar que si Espanya fes
una proposta de tipus confederal, amb el pacte fiscal i sobirania lingüística,
cultural i educativa, es podria posar a votació del poble de Catalunya si té
les suficients garanties de seriositat. La gent confederal d'Unió podria trobar-s'hi.” Ocellets!!!
N.G.
“El país és plural, es
veu al carrer i al Parlament. Però com més partits siguem els que tinguem en el primer
punt del programa electoral un projecte compartit per fer un canvi radical a
Catalunya, millor.”
J.R.
“Aquest debat a Unió trenca les fronteres del partit. En el fons s'està
debatent si l'independentisme creix i es consolida o és un suflé, i ens agafen
a nosaltres com a mostra.
N.G.
“UDC és un reflex
d'una part de la societat catalana, sobretot la seva història i la fundació el 1931.”
J.R.
“Duran té tota la raó
quan diu que ni els principis fundadors ni res que sigui fruit de la història
del partit és patrimoni d'un sector. Però això no ens priva d'expressar la
nostra manera de pensar amb aquests referents, sempre que no tergiversem la història
i expliquem exactament què van fer els prohoms de l'any 1931.”
N.G.
“S'ha filtrat que el
president Mas presentaria la llista de país i que hi podria haver els nostres.
Mai no ho hem dit. S'ha aprofitat per dir que el que buscàvem eren seients.”
N.G.
“Un canvi de govern a Espanya? Fa 35 anys que
hem tingut una certa confiança. És igual que governés la UCD, el PSOE o el PP.
Quan arribava el tema de Catalunya, només feien els simpàtics quan ens
necessitaven.”
J.R.
“Espanya no és un projecte
de convivència sinó de poder. Davant de Catalunya, hi projecten el poder, no
busquen una solució de convivència. I si poden, intenten fer una política
d'assimilació, per barrejar-nos.”
N.G.
“Vam conèixer el
registre de Construïm com a partit
polític al Ministeri de l'Interior a través d'una filtració interna.”
J.R.
“Es van equivocar de WhatsApp i ho van enviar a
qui no tocava.”
N.G.
“Es va preguntar en
dos consells nacionals. La direcció ha dit de totes les maneres possibles que
no tenen res a veure amb la gènesi de Construïm. S'han de demanar explicacions
i, a partir d'aquí, ja ho veurem.”
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada