Benvolguts,
L’ Oriol
Jordan ens recorda el que
tots els poders fàctics des de fa 38 anys ens intenten fer oblidar.
Que hi va haver una “reconciliación” amb soroll de sabres i que varen parir un nyap de Constitució (amb l’aprovació entusiasta
dels poders fàctics catalans) que
realment els ha servit durant tota una generació. Durant 20 anys el PP ha manat al País Valencià
i han destrossat el poc sentiment valencianista que quedava. Per això la feixista
Carolina Punset va poder dir
impunement al Parlament valencià en la cerimònia d’investidura de Ximo Puig "allá
donde triunfa la inmersión lingüística estamos volviendo a la aldea".
Com a mostra de la
degeneració que aquests 38 anys han portat, a uns més que a altres, vegem les
paraules del valencià Paco Piera que
a la xarxa ha dit: “No vull fer broma amb allò de la Punset perquè em sent
molt insultat, però quin gust vore hui el Palau de l’Aldea ple de gent parlant
valencià!”
Suposo que el Paco en
conya substitueix Palau de la Generalitat per Palau de l’Aldea. I suposo que el sentiment és
el del valencià que havia esperat 38 anys per poder tornar a sentir parlar valencià
a València! Més aviat hauria de dir 78 anys, que també cal afegir-hi els 40 anys
de franquisme!
Hem parlat de “reconciliación”
al País Valencià però el tema de l’article de l’Oriol Jordan es refereix a com
ICV ha anat caient pel pendent en
aquests 38 anys, renegant de l’herència
catalanista i antifranquista de les formacions anteriors de les quals són
hereus, Nacionalistes
d’Esquerra, PSAN, PSUC...
Vegem l’interessant
article:
28.6.2015. 20:12 h
ICV ens vol esborrar la memòria, amb una nova
"reconciliación" com la de 1978
El pacte de 1978: González, Suárez, Fraga rient... els catalans
anul·lats, i tots contents perquè aquí no ha passat res, que els franquistes no
ho van fer amb mala fe!
Els més grans, i els
que hagin estudiat aquell període recordaran que el 1978 hi va haver un
pacte constitucional entre els vencedors de la guerra i els perdedors. Amb
el fusell militar apuntant el nou cap de govern espanyol, Suárez, els
perdedors de la guerra acceptaven l’oferiment del postfranquisme de “democràcia”
a canvi de silenci i oblit. El nacionalisme català majoritari de la mà de
Pujol també l’acceptava. La “reconciliación”
en varen dir, de fet l’excusa per mantenir legalitzats partits franquistes, les
seves manifestacions, el Valle de los Caídos, i un futur procés
recentralitzador. Una nova victòria a llarg termini. Amb el pacto del 78, Espanya també
pretenia que Catalunya oblidés les seves reivindicacions i se sumés a la
“revolució democràtica espanyola”. 37 anys després, Iniciativa
pretén que els catalans tornem a oblidar del camí realitzat fins ara –al qual hi han tirat totes les pedres que
tenien-, i ens tornem a sumar a un pacto constitucional que, de moment, ni s’albira. Una nova “reconciliación”. Vegeu el genial acudit del JAP!
Dolors Camats i Iniciativa ja han assolit el cim de la demagògia populista tal i com reclama la seva aliança amb Podemos. Com bé saben i no podia ser d’altra manera, ICV s’ha posicionat a favor del referèndum grec –tema en el que no entrarem- “#JovaigambGrècia” diuen des d’ahir a twitter. Avui la Meritxell Budo, a la microxarxa li ha etzibat a Camats: “i per què no demaneu el mateix per a Catalunya? #JovaigambCatalunya”. La resposta de la dirigent ecosocialista ha estat de traca: “Es exactament el que fem. Tsipras fa un referèndum, no fa colar unes eleccions al parlament com a plebiscit.” Budo es deu haver sorprès, i ha contraatacat: “perquè hi ha un Estat que ens ho prohibeix”. Camats, aleshores ha respost amb un últim comentari que ho ha destruït tot: “no se'l guanya dividits i amb estratègies enfrontades. El plebiscit del 27s és sobre Mas i així no es guanya el referèndum”. L’audiència ha flipat literalment, la pròpia Camats es deu haver adonat de l’error i ja no ha piulat més. A hores d’ara encara està rebent bastonades merescudes a tort i a dret.
La punyalada que ha
clavat Iniciativa al procés (que
ja es veia venir) i, en conseqüència, a Catalunya és èpica i històrica. De cop, obliden que
Espanya ha impedit un referèndum que els catalans hem decidit substituir amb
unes plebiscitàries, perquè no tenim més remei. Ens tracten
d’imbècils, i nosaltres, per més INRI, hi caiem de quatre potes, com
comentàvem l’altre dia. Tinguin en compte que ICV és un dels partits més
endeutats del Principat amb la banca, per cert, i un dels primers partits
a aplicar retallades quan la crisi començava.
ICV fa mesos que va baixar de la nau aprofitant el soroll de sabres al
timó, amb un discret bot salvavides. Després de mesos de naufragi, han estat
recollits per Podemos, que ha variat la seva estratègia autonòmica només per aturar
el plebiscit independentista català. Ah! El bombarder populista,
amb ICV ja a bord, ha començat a llençar el seu atac a la nau que semblava
haver tornat a posar velocitat de creuer per arribar a Ítaca el 27 de setembre.
Però malgrat les esquerdes, el nostre vaixell no ha estat enfonsat -encara.
Ahir Òmnium va
emetre un comunicat on bàsicament deia que havia decidit acceptar el repte
del president, i que donaria suport per igual a les tres candidatures,
si així es configurava la cursa electoral finalment, amb gent o bé amb la marca
“Ara és l’hora”, i que seguirien treballant per esdevenir un punt de
confluència, si cal, amb una taula d’entitats independentistes. Ho feia mentre
una gran motorada amb prop de 5.000 motocicletes independentistes omplia el
Circuit de Catalunya a favor de la independència i de manera transversal.
Avui, el Moviment
d’Esquerres (MES) que ha triat la seva nova líder, Magda Casamitjana,
ja ha insinuat que, com Miquel Iceta, podrien anar a trucar a la porta
de Podemos, el partit de moda a Catalunya. Si hi van tots, el
deute de la candidatura resultant amb els bancs serà estratosfèric i, el
projecte revolucionari que se’n derivarà, en conseqüència, estarà a l’altura,
finalment, de Felipe González. Casamitjana ha tingut la dignitat de reconèixer però,
que l’aliat natural –i amb el que han
confluït en les darreres eleccions tant europees com municipals- hauria
de ser ERC. Els
republicans, per la seva banda, s’haurien de preguntar si amb socis d’aquesta
mena a data d’avui sumen alguna cosa o més aviat baixen, que és el que diuen
les enquestes. D’aquí hauria de sorgir una reflexió sobre si val la pena
reconsiderar la seva estratègia, ara que les coordenades han canviat, Duran ja no és obstacle, i l’enemic real ha confluït.
Però d’això, en parlarem un altre dia.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada