24/06/15. L.B. i Mercedes Jansa. Previsions per a la jubilació. Els autònoms, desprotegits. La pensió de l'autònom és tan sols la meitat que la de l'assalariat. Totes les companyies de l’IBEX, totes les caixes i tots els bancs tenen societats filials a paradisos fiscals...

Benvolguts,

Ahir per televisió i avui els diaris expliquen la situació dels treballadors autònoms respecte a les seves pensions de futur. D’entrada hem de dir que els treballadors autònoms ho són forçats per la legislació i per les circumstàncies. Que de fet és el mateix. Des que es va regularitzar la SS a l’any 1967, hi havia un alt percentatge d’assalariats i pocs exemples d’autònoms i a més els autònoms eren autònoms per pròpia voluntat ja que hi havia molta oferta de treball assalariat i qui volia ser assalariat ho tenia relativament fàcil. Els autònoms eren professionals liberals, petits emprenedors, botiguers, etc.

Us he triat dos articles, del PuntAvui i del Periódico que plantegen la situació. El que és obscè és com entitats de lucre com VidaCaixa, com vulgars voltors esperant la víctima propiciatòria aboquen els seus diners, de dubtosa procedència, a finançar estudis que expliquen als desvalguts autònoms com els poden xuclar encara més la sang, amb la participació de l’Administració que és qui regula per llei la situació dels autònoms!

El Perich explicava en una frase genial que “el joc d’escacs és un joc que desenvolupa la intel·ligència... per poder jugar a escacs”. O sigui que es mossegava la cua. Aquí les fundacions com VidaCaixa i les Universitats finançades per VidaCaixa ensenyen a la gent, a qui les mateixes empreses i institucions han abocat a fer-se autònoms com a últim recurs pes subsistir, a invertir en Plans d’hipotètiques pensions en les pròpies entitats que els havien robat prèviament els diners que amb prou feines guanyen. Plans que deuen tenir una lletra menuda que segurament agredeix l’inversor com va succeir amb les participacions preferents i deute subordinat, quan el banc o caixa consideri que ja ha espoliat o espremut prou el client (ajudats evidentment per la legislació). Una veritable filigrana!

Ja se sap que el jugador mai no pot desbancar la banca en els casinos. Hi ha llibres de Teoria de Jocs i de Càlcul de probabilitats que demostren científicament que el joc no és net quan un jugador de recursos reduïts s’enfronta a entitats de recursos quasi-infinits. Jo en tinc un, de llibre, molt amè, de títol Lady Luck, que ho explica...

Ho tenim clar. Els treballadors, assalariats o autònoms, estan en mans del poder constituït i no poden enfrontar-se a aquest poder, que té molts més recursos, quasi-infinits recursos, ajudats per les lleis, per imposar la seva voluntat. Així les lleis permeten no apujar les pensions, apujar els impostos o abaixar els sous sota una pretesa llibertat de mercat de treball. Situació semblant a la dels esclaus dels imperis antics o als serfs de la gleva de l’edat mitjana...

Segons la Viqui:

VidaCaixa Grupo S.A. es un grupo asegurador con sede en Barcelona que canaliza la venta y mediación del negocio asegurador del grupo "La Caixa". La empresa está integrada dentro de CaixaBank como su único accionista. Ofrece sus productos a través de las marcas "Adeslas SegurCaixa" en seguros de salud, y "VidaCaixa" en el resto de productos

I quan parlem de diners de dubtosa procedència estem recordant com són de bruts els diners de les Caixes supervivents de l’acció depredadora del Gobierno de Madrid. Totes les companyies de l’IBEX, totes les caixes i tots els bancs tenen societats filials a paradisos fiscals, totes les caixes i tots els bancs han estafat els seus clients amb la venda de participacions preferents i deute subordinat als incauts jubilats i no tan jubilats, totes les caixes i tots els bancs varen estimular el negoci hipotecari amb la creació d’hipoteques sobre finques sobrevalorades (a les que si calia hi afegien un Porsche Cayenne de torna) que en el moment de les vaques flaques i protegits per la legislació han fet pagar als indefensos clients el que tenien i el que no tenien per pagar o cancel·lar les hipoteques. A qui no podia pagar se li embargava el pis i se’l desnonava, amb l’ajut dels jutges i amb la legislació a favor seu, evidentment. Hi ha casos sagnants de ciutadans que havien avalat les hipoteques amb els pisos de propietat de parents jubilats i que en quedar-se sense feina i no poder anar pagant la hipoteca, al final s’han quedat sense el pis ells i qui els havia avalat. Molts d’ells han passat del benestar relatiu de saber que tens una hipoteca i que la feina va minvant a trobar-se finalment sense feina i desnonats i havent de passar cada vespre per la recerca de menjar en contenidors o a l’espera de la sortida de les sobres dels supermercats...

Vegem els dos articles sobre aquest tema:

1. Els autònoms, desprotegits

La pensió de jubilació del 85% de treballadors per compte propi és de només 625 euros

Tot i ser baixa, la meitat no fan res per tal de complementar la paga pública

24/06/15 02:00 - Barcelona - L.B

Tot i que Catalunya i l'Estat espanyol són terra d'autònoms i que autoocupar-se és avui en dia una de les poques opcions per trobar feina, el col·lectiu de les persones que treballen per compte propi està molt menys protegit que la resta de treballadors, sobretot quan arriba l'hora de retirar-se. Ho denuncien des de fa temps les associacions de professionals i ho constata un informe fet públic ahir per la Universitat de Barcelona (UB) i VidaCaixa, que conclou que, a casa nostra, la pensió del 85% dels autònoms no supera els 635 euros al mes. La paga és menys de la meitat de la d'un assalariat, que de mitjana se situa en els 1.155 euros. Tot i ser conscients que són especialment vulnerables, gairebé la meitat d'autònoms no han previst cap eina per complementar la pensió pública.

La gran diferència entre les pagues es deu al fet que en el règim general, el treballador no pot escollir la seva base de cotització, però els autònoms sí, i la majoria opten per la base més petita. Un 25% abonen a la Seguretat Social el mínim perquè no confien en el sistema públic de pensions i tenen por, per exemple, que hi hagi nous canvis normatius que retallin les prestacions, i la majoria –el 65%– perquè no poden permetre's pagar més diners. “Per cotitzar la base màxima s'ha de tenir una bona facturació”, responen la majoria de persones enquestades per VidaCaixa i la UB, i molts admeten que passen penes i treballs per arribar a final de mes.

Incentius a l'estalvi

El gran problema és que, amb més o menys maldecaps, la majoria de treballadors per compte propi aconsegueixen tirar endavant els seus negocis, però tot i saber que estan més desprotegits, són pocs els que pensen en el seu futur. El 43% no han previst cap via per complementar la pensió pública. La meitat dels que ho han fet han optat sobretot per productes d'estalvi o d'inversió, mentre que un 27% confien en els seus immobles, ja sigui una segona residència, un local o un pàrquing. Davant d'aquest escenari, VidaCaixa i la Universitat de Barcelona demanen a l'administració que “explori la viabilitat d'impulsar noves iniciatives per promoure l'estalvi entre els treballadors per compte propi de cara a la jubilació”.

Montserrat Guillén, catedràtica de la UB, recomana que aquesta planificació es faci abans dels 45 anys i que sigui comptabilitzada com a part de les despeses del negoci. Per ajudar aquest vulnerable col·lectiu, però, no n'hi ha prou amb incentivar l'estalvi sinó que els autors de l'informe volen que es reconegui els autònoms “com a emprenedors i petits empresaris, motors de l'economia i generadors d'ocupació” donant suport a la seva activitat amb “mesures significatives”. Per Guillén, l'essencial no és tant canviar el marc fiscal actual sinó posar en relleu la seva importància com a creadors de llocs de treball. En l'informe es recorda que en els últims anys “la irrupció dels treballadors per compte propi ha generat més
de 100.000 nous cotitzants” i “més ocupació que qualsevol gran empresa per si sola”. El vicepresident executiu i conseller delegat de VidaCaixa, Tomás Muniesa, creu que és vital que es bonifiquin determinats subgrups d'aquest col·lectiu, “com ara els emprenedors”. En l'estudi també es reflexiona que “una norma per a tots no és el més adequat”. Així, demana “reconèixer la gran heterogeneïtat dels treballadors per compte propi i elaborar guies d'acord amb cada tipologia”.

A l'Estat espanyol, el percentatge d'autònoms se situa en el 16%, per sobre de la mitjana europea, que és del 14%. Grècia encapçala el rànquing, amb el 31% de treballadors per compte propi, mentre que Noruega és qui té la xifra més baixa, del 6%. A casa nostra, dos terços dels autònoms són homes, la meitat tenen entre 40 i 54 anys i treballen sobretot en el sector serveis. Per remarcar la importància que té aquest col·lectiu en l'economia, en l'estudi es recorda que amb la crisi autoocupar-se és en molts casos l'única via per trobar feina i recorda que el 10% de les llars tenen un autònom com a cap de família.

LES FRASES

Cal recordar que els autònoms han creat més llocs de treball que qualsevol gran empresa

Montserrat Guillén, catedràtica UB

Cal bonificar determinats subgrups d'aquest col·lectiu, com ara els emprenedors

Tomás Muniesa, conseller delegat Vidacaixa

Informar per poder reaccionar

Quatre de cada cinc autònoms ni tan sols saben quant cobraran quan abandonin el mercat laboral. La sorpresa quan arribi el moment pot ser majúscula i, en economia, les sorpreses gairebé mai són positives. Perquè puguin ser conscients de la seva situació individual i reaccionar quan encara hi són a temps, la Universitat de Barcelona i VidaCaixa demanen a l'administració que “informi de la futura pensió pública”, ja que “no és possible una planificació adequada sense cap anàlisi del que s'espera cobrar com a prestació”.

També és vital informar sobre les conseqüències de pagar a la Seguretat Social una o altra quantitat, ja que els treballadors per compte propi han de ser “conscients dels riscos que assumeixen pel fet de ser ells mateixos els qui prenen decisions sobre la seva jubilació futura”. Per acabar, es demana un marc “estable” que faci confiar en el sistema de pensions.

2. La pensió de l'autònom és tan sols la meitat que la de l'assalariat . Previsions per a la jubilació

El 85% del col·lectiu cotitza per les bases mínimes i la renda mitjana és de 635 euros

Edició Impresa

24 juny 2015

Mercedes Jansa
MADRID

Els més de tres milions d'autònoms que exerceixen com a tals a Espanya estan abocats a tenir un complement de la pensió pública per al dia que es jubilin, ja que aquesta és avui al voltant de 520 euros inferior a la d'un treballador assalariat. En concret, la pensió mitjana d'un autònom és 635 euros, mentre que la d'un treballador per compte d'altri suposa 1.155 euros. La causa d'aquest desequilibri és que el 85% dels treballadors per compte propi cotitza per les bases mínimes.

De fet, el 65% dels que cotitzen per la mínima asseguren que no poden pagar més a la Seguretat Social. Les bases mínimes de cotització suposen uns 260 euros al mes per a cada treballador.

Des del 2010 el nombre d'autònoms jubilats s'ha duplicat, mentre que el d'assalariats retirats ha crescut en una proporció més baixa. El 2014, la pensió mitjana dels primers va créixer respecte de l'any anterior 75 euros i la dels segons, uns 43 euros.

ALLUNYATS DEL SISTEMA / El col·lectiu d'autònoms té poca vinculació amb el sistema públic de pensions i tres de cada quatre considera que la pensió pública no serà suficient, segons un estudi elaborat per la Universitat de Barcelona i Vidacaixa presentat ahir i que inclou 10 recomanacions. Entre altres, assenyala que l'autònom ha de considerar positiva la flexibilitat que té en la seva cotització a diferència del treballador assalariat. (???)

L'informe també diu que quatre de cada cinc d'aquests treballadors desconeixen quant cobraran quan es jubilin, i el 43% no utilitza cap instrument d'estalvi per completar la pensió pública.

Els que sí que volen assegurar-se uns ingressos en el futur ho fan sobretot amb plans d'inversió (52,6%), encara que sense una estratègia clara. El 27,5 % inverteix en immobles i el 19,9%, en les dues coses.

Montserrat Guillén, catedràtica de la Universitat de Barcelona i coordinadora de l'estudi, va recomanar que s'incloguin els plans de jubilació en les despeses corrents del negoci i que els fons de pensions subscrits per l'autònom s'inverteixin en la mateixa empresa, una possibilitat encara molt incipient.

RENDA I QUOTA / Lorenzo Amor, president de la Federació de treballadors autònoms (ATA), també considera que la crisi econòmica ha dificultat els plans d'estalvi. «Tant cotitzes, tant cobraràs», va dir ahir en la presentació del baròmetre que aquesta organització realitza entre els seus afiliats.

Més de la meitat dels enquestats prefereixen que baixi l'IVA i no les cotitzacions socials. No obstant, estan dividits a parts iguals davant la possibilitat de cotitzar o no segons els ingressos, un debat que encara no està tancat entre les organitzacions del sector.

ATA constata que continuarà la millora de l'economia ja que el 40% afirma que ha contractat o espera fer-ho en el que queda d'any.

Mercedes Jansa

Joan A. Forès

Reflexions