dijous, 11 de juny del 2015

10/06/15. Jordi Porta. Respondre aquestes preguntes. Si en qualsevol cas cal respectar les lleis vigents, sense tenir en compte el moment en què es varen redactar, en quin context de reforma del règim franquista --no de ruptura-- es varen aprovar?

Benvolguts,

En Jordi Porta President de la Fundació Enciclopèdia Catalana publica un article a Tribuna.cat de títol Respondre aquestes preguntes. La tesi és fer que els lectors d’esquerra es plantegin un seguit de preguntes, amb prioritats, que facin que el mateix lector se les respongui i arribi a la conclusió que primer cal la independència i després  la política d’esquerres (o de dretes)...

Aquestes preguntes i respostes que es planteja en Jordi Porta i segurament que també molta altra gent, me les vaig plantejar jo ja fa molts mesos, i en vaig escriure alguns apunts al meu Bloc Reflexions. A més he explicat la situació i les meves modestes preguntes i respostes, repetidament, en els darrers Racons del Xerraire!
La meva idea, doncs, com es pot veure en els dos enllaços de sota, és explicar la història de Catalunya al revés. Al revés en el temps, no us esvereu!

Vaig crear un esborrany de preguntes i respostes, amb més o menys encert ja que jo no soc historiador, que varen tenir acceptacions entusiastes dels meus companys del Grup d’Opinió GOAL, ja que la història passava de ser una successió d’esdeveniments inconnexes a tenir un sentit transcendent en anar entenent com s’ha arribat a cada escenari i a cada esdeveniment des del futur i no des del passat...

Vejam, i per aclarir conceptes, el que fins ara ens han dit que era la nostra història és justament la història al revés o sigui una col·lecció de mentides encadenades i que es mig aguanten l’una a l’altra. És la que el franquisme sociològic ens ha engaltat del dret i del revés, des de fa generacions, explicant-nos mentides incomptables, des de la història dels Reis Catòlics i del descobriment d’Amèrica fet per un llaner sortit del no-res (o sortit de la República de Gènova), viatge pagat amb les joies de la reina Isabel (que les tenia empenyorades al financer-cortesà, escrivà de ració del Regne d’Aragó, Lluís de Santàngel, del Casal de Barcelona), passant per tot l’obscurantisme, producte de la inquisició, de la crema de llibres catalans, prèviament traduïts al castellà i fets passar com a originals castellans com per exemple el Tirant lo Blanc, la vàlua incontestable del qual és explicat a bastament en el Quixot, que s’havia editat com a original castellà d’autor desconegut, fins que a la Biblioteca Vaticana es varen trobar fa menys d’un segle dos exemplars de l’edició original en català, que havien sobreviscut a la crema, datada molts anys abans de la castellana. O sigui que la mentida ve de molt antic, almenys de 600 o 700 anys enrere.

Però no és només aquest “al revés del revés en la veritat el que jo vaig pensar que calia per explicar la història veritable, sinó l’“al revés” en el temps, començant la història pel franquisme que la nostra generació ha patit, i tirant endarrere amb els Borbons, la Primera República, la Constitució del 1812 (la Pepa), fins a l’època de la cessió del Regne d’Aragó fet pel rei d’Aragó Ramir el Monjo, a l’ensems amb la cessió de la seva filla Peronella (dona Petronila en castellà) al Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Tota aquesta història passant per la Guerra de Secessió del 1705 al 1714, pels Àustries, per Colom, per la UTE dels Reis Catòlics, per la guerra dels Remences, pels Trastàmaras, pel Compromís de Casp, per tota la rastellera dels nostres comtes i de les nostres institucions, com el Consolat del Mar, des dels segles XII, XIII, amb Pere II, el seu pare Jaume I, per Pere el Catòlic i per la croada contra els Albigesos.

Aquesta és, segons la meva modesta opinió, la manera d’explicar la història veritable, des d’avui en endarrere, que ens permet fer les preguntes que en Jordi Porta suggereix i donar les respostes que creen un cos de doctrina i que expliquen el perquè per a cada esdeveniment en funció de la situació que hi havia al país en cada episodi de la història!
En resum hem eixamplat en l’espai i en el temps, o sigui en l’espai-temps, la visió de la història que cal transmetre a les generacions que venen darrere nostre...

Mostra de dues aproximacions complementàries, en construcció, a la Història retrospectiva d'Espanya:

Pel que fa a la primera pregunta d’en Jordi Porta, crec que la fa massa restringida, ja que va adreçada a les esquerres catalanes, i amb més amplitud hauria d’adreçar-se també a les dretes catalanes:
Si poses la prioritat en una política de partit d'esquerres abans de poder decidir el marc institucional que permet la independència, ¿vol dir que creus que ho tens igual o més fàcil per portar a la pràctica la teva política d'esquerres pel fet d'estar incorporat a l'Estat espanyol?
I també:
Si poses la prioritat en una política de partit de dretes abans de poder decidir el marc institucional que permet la independència, ¿vol dir que creus que ho tens igual o més fàcil per portar a la pràctica la teva política de dretes pel fet d'estar incorporat a l'Estat espanyol?

I de la mateixa forma s’hauria d’estendre l’abast no tant sols a la historia recent sinó a la historia llunyana, com he explicat més amunt!

I ara l’article, curt però potent, d’en Jordi Porta:


10 / juny / 2015
Tribuna.cat
Jordi Porta
President de la Fundació Enciclopèdia Catalana
Respondre aquestes preguntes
http://www.tribuna.cat/opinio//respondre-a-aquestes-preguntes-09-06-2015.html

Si poses la prioritat en una política de partit d'esquerres abans de poder decidir el marc institucional que permet la independència, ¿vol dir que creus que ho tens igual o més fàcil per portar a la pràctica la teva política d'esquerres pel fet d'estar incorporat a l'Estat espanyol?
Si el teu pla és un estat confederal, ¿tens present que la diferència entre federació i confederació és que en la confederació la sobirania està en les parts i en la federació està en el tot (la qual cosa vol dir que per tenir un estat confederal cal passar primer per l'autodeterminació de les parts)?

Si en qualsevol cas cal respectar les lleis vigents, sense tenir en compte el moment en què es varen redactar, en quin context de reforma del règim franquista --no de ruptura-- es varen aprovar i com s'han aplicat en el curs dels anys, ¿no cal consultar la voluntat dels ciutadans avui? 

“Tenim el 27 de setembre per ser coherents amb les nostres respostes"

Si Catalunya no disposa de la sobirania necessària per decidir políticament el seu futur, ¿haurem de respectar la situació actual sense tenir en compte la nostra història i, per tant, com hem perdut la nostra facultat de decidir el nostre futur polític a partir de la violència i les guerres?

Si volem un món més civilitzat pel segle XXI amb una actitud més èticament i cívicament pròpia d'un progrés realment lliure i democràtic, ¿no hauríem de revisar aquelles situacions que s'han produït històricament a través de la violència?

Si compartim la resposta a aquestes preguntes, ¿no caldria fer front democràtic comú per tal d'aconseguir allò que pot millorar la vida dels nostres conciutadans? 

Tenim el 27 de setembre per ser coherents amb les nostres respostes.

Jordi Porta

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada