Benvolguts,
Tinc molt de respecte a l’Andreu Barnils i crec
que els seus articles són fruit de la reflexió profunda i de la crítica
constructiva. En aquest cas, però, hi ha quelcom vagant a l’espai que no acabo
de comprendre a no ser que com ja ha fet altres vegades el president Mas, pretengui
el que nosaltres pobres mortals no som capaços de capir, estirar la corda més
del compte i som-hi tots que quatre no poden...
Andreu Barnils
21.06.2015
Les tres idees de bomber d'Artur Mas
La primera
idea de bomber d'Artur Mas és dir: 'No cal que jo encapçali la llista.' Perdona? Pocs actius hi ha a la dreta perquè anem
fent broma, president. CiU ha quedat feta miques i Unió, partida pel mig. Això
ho salva 'Mas' o no ho salva ningú. La marca 'Artur Mas' crea adhesió i encara
més ara, després del trencament amb Duran. L'eufòria té un nom i es diu exèrcit de fans d'Artur Mas.
Aquest és tot un món que sobreïx a banda i banda. Són els masistes. Gent
que prové de CDC, d'ERC, d'Unió, ex-PSC. Si fins conec gent d'ICV que en
parlen amb respecte. És un amplíssim ventall de persones. Ara mateix poca gent hi ha eufòrica com
aquesta. 'No cal
que jo encapçali la llista' és l'animalada número u d'ahir. No s'ho creu ningú.
La segona
idea de bomber, i greu, és encarar-se al 'món sí-se-puede'. Moltes
gràcies, president. Gran idea, sí senyor. Endavant amb el programa. Resulta que
aquí venim d'una Ada Colau, la 'sí-se-puede', que anirà a l'Onze de Setembre; que
en la darrera entrevista que li fan el titular que en surt és 'Com a
alcaldessa tinc interessos comuns amb Artur Mas'; que es reuneix amb l'ANC i
Òmnium i tot són bones paraules; que arriba a acords amb ERC a Barcelona i amb
la CUP a Badalona; que connecta amb David Fernàndez de fa anys. Aquí tenim
tot un moviment de seducció, fràgil i delicat, entre independentistes i
Ada Colau que fa temps que dura. Però tot s'aguanta pels
pèls, hem d'anar amb compte, i arriba vostè i els insulta a la cara. Et
felicito, fill. De veritat ho dic. (I la Colau, la felicito pel nomenament
d'Evelio Vázquez com a cap de la guàrdia urbana. Quina setmana!) Sigui com
sigui, encarar-se
a Colau, en lloc de seduir-la, és un error. I confondre-la amb
Joan Herrera, també. I dir que
aquest món no té res a veure amb el sobiranisme és bàsicament eliminar del mapa
David Fernàndez o Dolors Sabater d'aquest món. Ahir vostè va reduir el 'món del sí-se-puede' bàsicament als senyors de Podem i a la Dolors Camats. Un aplaudiment sincer.
Regalant terreny al rival. Quin crac! En fi, és un titular que quedarà. I mira
que li era fàcil, a vostè, el titular. Li era facilíssim: 'Amb la
independència, sí se puede.' I és
que és així. Doncs apa, no. Xoc frontal. En fi, a vegades sembla que els uns no volen fer la
independència amb els convergents i els altres no la volen fer amb els
'sí-se-puede'. I la resta al mig, aplaudint amb les orelles.
La tercera
idea de bomber que vam viure ahir és aquesta: fer l'oferta sense haver-ne parlat abans
amb l'ANC en privat. Quina
patinada. O és jugada? Perquè va fer exactament això mateix amb Oriol Junqueras. Ofertes en públic
sense haver-ne parlat abans: 'Ei, ANC, fes-me una llista!' I tothom mirant. Això és com aquests enamorats que
s'agenollen al mig del restaurant i demanen la mà de la parella. Tot el
restaurant queda en silenci. I l'únic que s'aconsegueix és posar en
tensió la pobra parella que sap perfectament que si la resposta
és no, tot el restaurant se li tirarà al coll. Allà només hi haurà
aplaudiments, festa i alegria amb un sí. Ara què diem? Nervis, suor, tensió. Exactament això va
passar ahir. Baralles entre membres de l'ANC a Twitter per l'ara què diem. La
cosa es va estendre a baralles entre partidaris de la independència en general.
Realment, un èxit colossal i mediterrani, ple de precedents. Un perfecte caos
generalitzat i una sensació, president, de viure molt lluny de Dinamarca.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada