Benvolguts,
El bon amic Andreu Gil m’ha proposat de llegir-me amb atenció l’entrevista
de l’Alex Milian a El Temps d’aquesta setmana amb l’ex-diputada del PP de
Catalunya, magistrada de l’Audiència de Barcelona, tertuliana d’Intereconomia i
de 8TV, Catedràtica de dret constitucional i moltes coses més Montserrat Nebrera. Entrevista molt instructiva.
M’he llegit l’article, i he trobat dos enllaços més interrelacionats, a
Nació Digital i us els proposo tots tres.
Com que sé que us els llegireu, només us adjunto frases i conceptes que he trobat significatius. També us recomano fortament els Comentaris dels tres enllaços. N’hi ha
per a sucar-hi pa, i us en proposo uns tasts al final...
El
títol:
|
“El procés d’independència ha de ser semblant a la transició espanyola” Autor: Àlex Milian
|
Frases i conceptes que he trobat significatius:
·Ens fan fora: És una posició que s’ha començat a veure en certs àmbits de l’opinió periodística de Madrid: que no és que els catalans vulguin anar-se’n, sinó que ells ens fan fora.
·Anar-se’n d’Espanya: Tinc la sensació que és el moment. Si no és ara, no serà mai. Ara tenim un estat que no respecta ni té en compte la pluralitat i la complexitat
·Reformular l’Estat: S’ha de fer amb llum i taquígrafs; no d’amagatotis: ara reformo un miqueta la sanitat, després un poc l’ensenyament, després des d’Aragó diuen que el català de la Franja no és català... Un governant ha d’anar de cara i ha de ser valent.
·Posició personal: Aquest és el relat de com una persona que no era independentista ha acabat pensant que ens relacionarem millor des d’un altre punt de vista.
·Solidaritat: Però s’hauria pogut fer alguna altra cosa: recuperar el sentit de solidaritat. La mateixa paraula diu que no és caritat. És un sistema de reequilibrar territoris, però ha de tenir límits temporals i quantitatius, com passa en països com ara Alemanya.
·Dignitat del qui rep: Quan serà el moment de reconsiderar, en benefici del qui dóna i en benefici del qui rep –perquè això, al final, afecta la dignitat del qui rep–, que les relacions de solidaritat han de tenir límits? Si quan hi ha bonança no es poden reformular aquestes relacions i quan hi ha crisi, tampoc, quan? Mai, no? Un altre argument per a anar-se’n.
·Manca de sensibilitat: Però també haurien de voler que Catalunya hi fos des dels punts de vista emotiu, anímic o personal, i això no els importa.
·Concòrdia amb Catalunya: De les converses que vaig tenir amb la gent que ara és al govern espanyol vaig deduir que els importava un rave.
·Independentistes: Potser fa deu anys era així, però ara no són pocs: són molts. Són empresaris i són gent de tota mena que va topant amb la manca d’intel·ligència emocional.
·Relacions entre territoris: És a dir, en temps de crisi com aquest, hauria de ser capaç de reformular les relacions entre els territoris, de manera que qualsevol hi estigui perquè hi vol estar i ningú perquè hi sigui obligat.
·Autodeterminació: Una de les reformes de la Constitució que tenim ha de ser la inclusió del dret d’autodeterminació de tots els pobles que la integren.
·Superar les expectatives: L’independentisme s’evita superant-lo. Si volen evitar l’independentisme, només els cal superar-ne les expectatives –és el que fan les bones empreses respecte a les reivindicacions laborals: superar-les. I com es desmunta? Dient-los que, si volen, se’n podran anar.
·Desmantellar: S’hauria de desmantellar el Ministeri de Sanitat –reservant-te una central de compres de medicaments, per exemple–; el de Cultura o el d’Educació –mantenint a Presidència les quatre coses que en diu l’article 149.1– i ja està.
·Marxar i quedar: Com que això no es fa, bon vent! Jo vull que això s’acabi cordialment. Jo no en volia marxar, però així no m’hi vull quedar.
·Adéu a Espanya: El procés d’independència hauria de ser, tant com sigui possible, semblant al que es va fer a la transició: fer arrelar sobre estructures ja establertes el pas que, qualitativament, significa un canvi de sistema. En aquell cas era d’autoritari a democràtic; en aquest cas seria passar de ser autonomia a ser estat.
Enllaços:
|
|
http://www.eltemps.net/web/index.php/politica/77-politica/704-el-proces-dindependencia-ha-de-ser-semblant-a-la-transicio-espanyola
Complements:
Actualment exerceix de professora de dret constitucional i de dret de la informació
a la Universitat Internacional de
Catalunya (de l’Opus Dei), on també és directora del Centre
d'Estudis Socials Avançats i on també ha estat vicerectora de la Comunitat
Universitària i vicedegana de la Facultat de Ciències Jurídiques...
Comentaris
als articles. Uns
tasts:
De debó us
la creieu?
PereJP,
25/06/2012 a les 11:00
Però de debó
us la creieu? Nebrera ha decebut a massa gent, ha fet masses girs copernicans
només per adaptar el seu discurs a allò que creu, més la pot beneficiar. Ara és
indepe? I quan al congrès del PP de Catalunya s'emocionava parlant d'Espanya? Si us plau, Nebrera
és una dona molt intel·ligent que ens pren per autèntics imbècils.
Cara al sol
mikolynn,
20/06/2012 a les 14:51
Cara al sol,
pixant a recer del vent, canviant-se de jaqueta... Aquesta noia es una
Joia! Més o menys com el Alvarez-Cascos, que pel poder, canvia de jec!
Estic delerós per conèixer el nou episodi del Circ-Nebreda...
Que
innocents
Araki,
18/06/2012 a les 03:18
Quina
obsessió que teniu al ND amb aquesta desferra de la política professional, en
el pitjor sentit de l'expressió, i quina mania de posar paraules que no ha dit
a la seva boca mentidera. Si llegiu l'article amb un mínim de sentit crític,
amb el cap i no amb els collons com sembla que ho feu, i sabent d'on ve i a on
vol anar aquesta, veureu immediatament que com a molt es pot dir que des de la
convicció espanyolista, és a dir, des de l'oposició al moviment democràtic
català, el que demana és que ens matin una mica menys. El mateix que el
PSC i CiU, evidentment, o sigui una posició més "avançada"
que el PP. Però d'aquí a dir que és independentista, bé, feu el ridícul, tots
plegats.
Jo no me la
crec
Rufí,
18/06/2012 a les 00:39
Aquesta dona
fa dos dies que defensava
el recurs del PP contra l'Estatut davant tots els micròfons que se
li apropaven.
I ara és independentista?
Vinga, nena, que
et moqui la iaia.
Fantasma, més que fantasma...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada