dimarts, 10 de juliol del 2012

10/07/12. Avals internacionals per a la denominació de “català” a la llengua de la Franja

Benvolguts,

Us passo un estudi múltiple, passat per múltiples mans abans d’arribar-me. Una de les mans és la d’en Sergi, molt implicat en la Franja i val a dir que molt cansat de la seva pèrdua de temps (molt inútil segons el seu propi criteri), intentant fer comprendre als aragonesos limítrofes a la Franja com es veuen les coses des de criteris filològics i no de les gònades. El deixo tal com m’ha arribat.

 És una bona i exhaustiva recopilació de textos sobre la unitat del català. Aquest estudi corrobora el que he escrit moltes vegades a les Reflexions: Els nostres enemics, que són molts, pagats amb diners públics, i als quals els sobra el temps, van imaginant contínuament noves maneres de tocar-nos el voraviu:

·         El president PPero d’Extremadura, José Antonio Monago, (quina casualitat que es digui José Antonio com en Duran!), ha alertado de que el pacto fiscal catalán sería "catastrófico" y tendría un efecto "devastador" para la región extremeña, motivo por el cual ha hecho un llamamiento para plantear "batalla" contra el mismo...

·         El president PSOEro de la Junta d’Andalusia, José Antonio Griñan (quina altra casualitat que també es digui José Antonio com en Duran!),  declara la guerra al no-nat Pacte fiscal català...

·         Els presidents PPeros valencians, Camps i Fabra, para ofrendar nuevas glorias a España, prohibeixen línies escolars en català i la visió dels canals de TV3 a la Comunidaz, ni que sigui pagant-ho de la butxaca dels catalanoparlants amb reemissors de l’ACPV i de particulars de tota l’àrea lingüística!

·         El president PPro de les Illes Balears, Bauzá, modificant topònims com Maó-Mahon, Eivissa-Ibiza, Palma-Palma de Mallorca i sobretot legislant per introduir línies en castellà a les Illes, que de moment ha sigut un fracàs absolut, però hi tornarà, i eliminant la condició d’obligatori del català per a l’accés a l’Administració Pública, a part de celebrar la cerimònia de la confusió parlant de ses llengos baleàs i fomentant la divisió fent que s’anomeni la llengua de cada illa de manera diferent, mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer...

·         La PPera presidenta de l’Aragó Maria Antonia Rudi a part d’inventar-se Corredors Centrals, rebutjats per la UE, s’inventa els noms de les llengües dels seus súbdits...

·         I els enemics a casa, Sánchez-Camacho i Llanos de Luna, que per sort no són encara presidentes de Catalunya, però tot arribarà si continuem així de mesells i d’indecisos, treballant a pit descobert, sense amagar-se’n, aliades amb C’s, amb Babels i amb CCCs, per a la destrucció de la llengua de totes les maneres possibles!


I en conseqüència, nosaltres vinga perdre temps, defensant-nos amb rodes de premsa i erudits documents com aquest que comentem. Fixeu-vos en el resum de 15 altres documents defensant la catalanitat de l’aragonés oriental!
 

Total, una enorme pèrdua de temps que podríem aprofitar per coses més rendibles com per exemple no escoltar cants de sirena i preparar la independència de Catalunya...

  
Joan A. Forès
Reflexions


De: els_almogavers@googlegroups.com [mailto:els_almogavers@googlegroups.com] En nombre de ALCON GIBERT, SERGI
Enviado el: martes, 10 de julio de 2012 11:51
Asunto: [ALMOGÀVERS] RV: [icf] [lafranja.net] El Consejo Superior de Lenguas rechaza la ley del PP y el PAR / Avals internacionals per a la denominació de “català” a la llengua de la Franja « Xarxes socials i llengües


Més arguments impossible i ja n'hi ha prou (o prau segons els poble!)


L'idioma de la Franja de Ponent és el Català!

El que vulguin ser després és ja un altre tema!

Sergi Alcon i Gibert


De: revotuadeu@gmail.com [mailto:revotuadeu@gmail.com]
Enviat: dilluns, 9 / juliol / 2012 18:12
Per a: 'Icf Egrupos'
Tema: [icf] [lafranja.net] El Consejo Superior de Lenguas rechaza la ley del PP y el PAR / Avals internacionals per a la denominació de “català” a la llengua de la Franja « Xarxes socials i llengües

http://www.lafranja.net


http://www.lafranja.net 

El Consejo Superior de Lenguas rechaza la ley del PP y el PAR – Aragón – El Periódico de Aragón


A. IBÁÑEZ 05/07/2012

Los miembros del Consejo Superior de Lenguas, máximo órgano asesor en materia lingüística del Gobierno de Aragón, rechazó ayer por unanimidad el borrador del anteproyecto de Ley de Lenguas presentado hace unos días por el Ejecutivo autonómico. Este texto niega el reconocimiento del catalán como lengua propia de la comunidad y sitúa al aragonés en pésimas condiciones para su protección.

Los integrantes de este órgano –que también desaparece con la ley que propone el Ejecutivo autonómico– rechazan el texto, entre otras cuestiones, porque no se cita a las lenguas aragonesas por su propio nombre y porque se suprimen las academias que debían normativizar y velar por el uso del aragonés y el catalán (que en la nueva ley se denomina aragonés oriental y septentrional. En los próximos días emitirá un comunicado este órgano explicando las razones detalladas del rechazo a este proyecto.

Miembros del ente apuntaron que desde el Gobierno de Aragón tampoco se ha pedido consejo sobre la norma, pero emitirán un informe. Es el segundo varapalo al Ejecutivo sobre este asunto, después de que el Consejo Escolar de Aragón también rechazar el contenido de la ley. 

Avals internacionals per a la denominació de “català” a la llengua de la Franja « Xarxes socials i llengües


Avals internacionals per a la denominació de “català” a la llengua de la Franja « Xarxes socials i llengües. 

Fa temps que vaig començar a recopilar els avals de tot tipus que té la denominació de català a la Franja. Les últimes propostes que amenacen en traure-li fins i tot lo nom a la legislació aragonesa fan necessari reviscolar tots estos avals per al nom de la llengua, i renovar-los en la incorporació d’alguns de nous. Destaquen lo Manifiest de la comunitat científica internacional del REA, Camilo José Cela l’any 1965 (via Pep Espluga) i la comunitat de wikipedistes de les principals llengües.

Avals lingüístics i acadèmics

  • Universitat de Saragossa:
    • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995). Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
      • Text que avala la denominació
    • Javier Giralt Latorre, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa:
    • Rosa M. Castañer Martín, M. Pilar González Olivera, Javier Simón Casas.  Aproximación al estudio de la entonación aragonesa.
      • “Se comienza con unas explicaciones preliminares acerca del grupo investigador aragonés en el proyecto AMPER y se ofrece un panorama general de la situación lingüística de una región en la que, además del castellano, lengua materna de la mayor parte de sus habitantes, se hablan otras variedades lingüísticas aragonesas y catalanas, cuestión que deberá ser tenida en cuenta en el desarrollo de las investigaciones.”
  • Institut d’Estudis Catalans
  • Acadèmia Valenciana de la Llengua: Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià
    • “D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).”
  • Real Academia de la Lengua Española (RAE): La lengua de los valencianos(1975):
    • Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.
    • Aval de Camilo José Cela (1965) al nom de la llengua a la Franja
  • Manifiesto de la comunidad científica internacional a favor del reconocimiento y dignificación de las lenguas minoritarias de Aragón (Rolde de Estudios Aragoneses). Més de 100 signatures de científics.

Avals legislatius i polítics

·         Ensenyament en català a la Franja:

    • Alcover, Carme; Quintana, Artur (2004) “L’ensenyament de la llengua catalana a l’Aragó”. Serra d’Or, número 530. Febrer de 2004.
    • Alcover, Carme; Quintana, Artur (?) Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó. Saragossa: ROLDE – Gobierno de Aragón.
    • Llarga història de docència de l’assignatura de llengua catalana les escoles de la Franja i experiències d’ensenyament bilingüe (castellà – català) a escoles i Instituts de Fraga i Tamarit.
  • Llei de patrimoni cultural (Aragó)
    • El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
      • Vots a favor: PAR, PSOE, CHA y IU. En aquell moment governava l’Autonomia la coalició PP – PAR. El PAR es va desentendre del vot d’abstenció del PP i va votar a favor de la Llei.
  • Llei de llengües d’Aragó (2009)
    • Artículo1. 2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma.
  • Altres lleis:
    • …
  • Comarques i Ajuntaments:
    • Comarca del Baix Aragó – Casp: LENGUA Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón,  Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano.
    • Ajuntament de Fondespatla: En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón en la que se incluye Fuentespalda, se localiza una franja territorial, denominada Franja oriental de Aragón, en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.
    • Comarca del Matarranya: El ciclo festivo en el Matarraña, Usos y Costumbres Sus costumbres y simbología se comparte en todas aquellas tierras y comarcas pertenecientes al dominio lingüístico catalán.
      • Además, el vicepresidente también destacó que “el catalán es una lengua aragonesa” y que “esperamos que esta iniciativa que hoy comenzamos pueda ir consolidándose a lo largo de los años como una de las actividades propias de ‘Sant Jordi’ en el Matarraña”. (enllaç)
    • Alcaldes i regidors del PAR al Matarranya.
    • Comarca del Baix Aragó: La Ginebrosa. Su topónimo procede del término “ginebre”, enebro en catalán, en referencia a la abundancia de este arbusto en la zona.
    • Comarca del Baix Cinca: El Justicia recibió en la sede de la Comarca del Bajo/Baix Cinca a los ciudadanos. Problemas derivados de(l) (…) uso del catalán en las instituciones.
    • Comarca de la Llitera: nuestra riqueza idiomática sonde se convive diariamente y sin tensiones entre el castellano y el catalán.

Avals socials

  • Recerca elaborada pel Instituto Aragonés de Estadística sobre la situació sociolingüística del català a Aragó, actualizant les recerques dels anys 90.
    • Lo 86,9% de la població de la Franja està d’acord en l’afirmació “El parlar de les Illes Balears, el de Catalunya, el de la Comunitat Valenciana, el d’Andorra i el de les Comarques Orientals d’Aragó són maneres diferents de parlar la mateixa llengua.” Pocs dubtes hi ha a la Franja sobre la identitat popular del català amb el català dels altres territoris.
  • Viquipèdia en català:
    • El català és una llengua romànica parlada per més d’onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d’algunes comarques de l’interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l’Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.
  • Wikipedia en castellà:
    • Se habla en algunos territorios de España: Cataluña, zonas orientales de la Comunidad Valenciana (donde también recibe la denominación de valenciano), Islas Baleares, Franja Oriental de Aragón y en el sector oriental de la sierra o paraje del Carche, perteneciente a la Región de Murcia; Francia (Rosellón) e Italia (ciudad de Alguer); así como en Andorra, donde es la lengua oficial.
  • Wikipedia en anglès:
    • It is the co-official language not only of Catalonia but also of two other Spanish autonomous communities, the Balearic Islands and Valencia (where it is known as Valencian (valencià, IPA: [valensiˈa])). It also is a co-offical language of the Spanish city of Alghero. Outside Spain, it is the only official language of the nation of Andorra, and it is one of the official languages of the Italian island of Sardinia. It is also spoken, with no official recognition, in the Spanish autonomous communities of Aragon (in La Franja) and Murcia (in Carche), and in the historic Roussillon region of southern France, roughly equivalent to the current département of the Pyrénées-Orientales (Northern Catalonia).
  • Wikipedia en aragonès:
    • Distribución cheografica: (…) En Aragón oriental (Francha de Levant), as comarcas de A Litera y o Matarranya, en torno a lo cinquanta por ciento d’a Ribagorza, Baixo Cinca y Baixo Aragón-Casp, an no ye oficial, anque dende 1990 ha ganau cierto reconoiximiento en a lechislación autonomica.
  • Wikipedia en francès:
    • Le catalan (en catalan : català) est une langue romane2 parlée par environ 10 000 000 de personnesN 1 dans d’anciens territoires de la couronne d’Aragon : en Catalogne, dans la Communauté valencienne (où on le nomme traditionnellement valencien, valencià), aux Îles Baléares, dans une petite partie de l’Aragon (la Franja de Ponent), en Andorre, dans la majeure partie des Pyrénées-Orientales et à Alghero en Sardaigne.
  • Wikipedia en alemany:
    • Gesprochen in: Spanien (in Katalonien, Valencia, auf den Balearischen Inseln, in der Franja de Ponent und im Carxe), Andorra, Italien (in Alghero auf Sardinien), Frankreich (in Nordkatalonien)

Avals per la denominació toponímica de “La Franja”

  • Denominació utlitzada pel món cultural de la Franja
  • Denominació utilitzada en àmbits acadèmics:
    • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995) Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
  • Denominació utilitzada per la Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón

La denominació legal del català als altres territoris de llengua catalana

  • Catalunya (Estatut): La llengua pròpia de Catalunya és el català.
  • Illes Balears (Estatut): La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
  • Catalunya del Nord (Loi Deixonne, 1951): Elle autorise l’enseignement facultatif de certaines langues régionales : le basque, le breton, le catalan et l’occitan.
  • Andorra (Constitució): La llengua oficial de l’Estat és el català.
  • L’Alguer (Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna): La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese.
  • País Valencià:
    • Estatut d’Autonomia: La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
    • AVL: D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).


Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)