Benvolguts,
De segur que heu sentit parlar del concepte Francofonia.
Trec de la Viquipèdia:
La Francofonia (en francès Organisation
Internationale de la Francophonie o, simplement, La Francophonie),
coneguda també per les sigles OIF, és el conjunt de territoris que
parlen francès
i que comparteixen un passat comú (fruit del colonialisme)
i una certa herència cultural, tot i poder tenir altres llengües com a
oficials.
La Francofonia té, entre els seus principis i
valors fonamentals:
· el respecte i la promoció de la diversitat cultural i lingüística
· i la solidaritat i el desenvolupament sostenible
Aquests principis, sobretot el segon, com es
pot comprendre són
falsos: França potencia la francofonia fora de les seves fronteres
per allargar encara més la llarga ma del colonialisme però priva de totes les
maneres imaginables que els parlants d’altres llengües a la pròpia metròpoli
puguin exercir els seus drets lingüístics...
Malgrat
tot el concepte de la francofonia és bo.
Davant de la situació d’atac continuat del nacionalisme
espanyol, personificat ara pel PP (que habla catalan en la
intimidad), contra la llengua comuna dels territoris catalans, a l’Editorial de
la revista El Temps de la setmana passada s’han inventat el mot i el concepte Catalanofonia. Molt
encertat el mot i el concepte!
L’article diu que cal defensar el català atacat
a qualsevol lloc, des de qualsevol altre lloc que es parli, com si l’atac fos
en carn pròpia. Que és el que és!
Tots els països de parla catalana han de
defensar el bé comú!
I l’article insisteix que és el Principat que
ha de liderar aquesta defensa i ho expressa així:
Comença a ser necessari que el govern català assumeixi d’una
vegada per totes la responsabilitat moral que té sobre els drets del
conjunt dels catalanoparlants, independentment de si viuen dins o fora del
Principat
I continua:
CiU és perfectament lliure d’escollir soci en cada moment, però ha
de tenir en compte que el PP és el protagonista principal
d’aquesta mena d’agressions,
i més encara quan té la capacitat de governar a la major part dels territoris
de l’àrea lingüística.
Llegiu-vos aquest editorial i propagueu aquesta idea:
Allà on ataquin el català, ens estan atacant a cadascun de
nosaltres!
I ara l’Editorial:
Catalanofonia
ElTemps 1465,
10/07/2012
No es
tracta de combatre aquesta barbaritat filològica des de l’acadèmia, que ja s’ha
manifestat una i mil vegades a favor de la unitat de la llengua, sinó que comença
a ser necessari que el govern català assumeixi d’una vegada per totes la
responsabilitat moral que té sobre els drets del conjunt dels catalanoparlants,
independentment de si viuen dins o fora del Principat. És el govern de la plaça de
Sant Jaume el qui ha de vetllar, políticament, perquè el català no es vegi
esquarterat com a llengua i els qui el parlen puguin exercir els seus drets
lingüístics amb normalitat i dignitat. D’alguna manera, el president català ha
de ser el president de la catalanofonia, si partim de l’esquema francès.
La pressió contra el català és un element ideològic constitutiu de
l’estat espanyol i, per tant, és consubstancial a les forces polítiques que
juguen contra qualsevol manifestació nacional que no sigui l’espanyola. I en el cas de la llengua, l’estat
ha delegat la feina de desgast en nivells institucionals com el de la comunitat
autònoma i així
han respost, en diversos moments i intensitats, els governs de València,
Palma i Saragossa.
Tots ells diuen protegir la seva identitat lingüística mentre, paral·lelament,
busquen soscavar la unitat de la llengua catalana i, sobretot, dificultar-ne la
normalització a tots els nivells.
Aquest
últim episodi, ridícul, de l’aragonès oriental hauria de fer reflexionar el
govern català i la seva política d’aliances parlamentàries. CiU és perfectament
lliure d’escollir soci en cada moment, però ha de tenir en compte que el PP és
el protagonista principal d’aquesta mena d’agressions, i més encara quan té la
capacitat de governar a la major part dels territoris de l’àrea lingüística. Precisament,
el govern català insisteix amb freqüència en la idea que no pot actuar més
enllà de la llei, i això li ha suposat un desgast significatiu, almenys des del
punt de vista de l’electorat més sobiranista. És una posició discutible, però
raonable. El que ja no ho és tant és que el PP no respecti cap mena de límit,
ni tan sols els que marquen la lògica, la democràcia i la romanística
internacional.
Socis així fan impossible l’existència d’adversaris.
L’important d’aquest apunt és el concepte de Catalanofonia
i la seva necessària projecció i protecció des del Principat. Tanmateix us adjunto tasts i enllaços a les
darreres notícies, n’hi ha 2 o 3 cada dia, d’atacs a la llengua comuna:
17 de juliol de 2012. VICENT PARTAL. Canal 9 com a metàfora de l’anticatalanisme
El resultat de la maniobra és clar, diàfan: ni TV3 ni Canal 9, ni res. En cosa de poc temps tindrem tot el dial en castellà. Que és, en definitiva, allò que els fa contents. El resultat final de l'existència de Canal 9 és que no hi haurà televisió en la llengua dels valencians. O per prohibida o per clausurada. Ep!, igual que ja no resten bancs propis (amb la benemèrita excepció de la Caixa Ontinyent), ni diaris de casa (tots són en mans de forasters), ni...
En eixe sentit, la història de Canal 9 és una metàfora magnífica que, ara que renaixem de les cendres, més val que no oblidem. Des del valencianisme jugar a l'anticatalanisme, fins i tot a l'acatalanisme, ni que siga com a tàctica, vol dir caure, finalment, en el parany antivalencià, ser-ne còmplices. I si un altre Canal 9 és possible, que el vull i el reclame, ho serà únicament si representa un marc mental valencià sense manies estranyes, en què Barcelona i Palma siguen també en el mapa --en segona fila si cal, però que hi siguen-- i en què Almansa siga la ratlla extrema de ponent.
http://www.vilaweb.cat/editorial/4028699/canal-9-metafora.html
18/07/12
02:00 - Xevi Xirgo. L'equilibri lingüístic
“Ja està. Bauzá ha complert la seva promesa i des d'ahir el català ja no és cap
requisit per treballar a l'administració balear”
Ja està. El PP balear ho va anunciar setmanes enrere i
ahir ho va perpetrar. Des d'ahir el català ja ha deixat de ser un requisit per
exercir a l'administració pública balear i ara ja és, simplement, un mèrit. El
ple del Parlament va aprovar, gràcies a la majoria absoluta que hi té el PP, la reforma de la
llei de funció pública i, indirectament, la modificació de la llei de
normalització lingüística.
Els espectadors d'IB3 ja pràcticament no veuen
pel·lícules en
català, a Aragó ja veuen què passa amb el català, i al País Valencià la
història ve de tan lluny que ja no sé ni si val la pena que en parlem. I pel
que fa a Catalunya, ja començaria a ser l'hora que les línies vermelles que Mas
llueix tant impedissin tot acord amb un partit que de l'aniquilació que pretén
fer del català en diu “la recerca de l'equilibri entre les dues llengües, el català
i el castellà”, com va dir ahir el diputat balear del PP Fernando
Rubio.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/560766-lequilibri-lingueistic.html
18/07/12 - Vicent Sanchis. Pública i en valencià
Per això, els periodistes de Televisió Valenciana han pres el plató de la seua
com si fos un vaixell enemic: per protestar contra l'ERO que els volen
perpetrar. Una reducció que afectarà més del 70 per cent de la plantilla. Els
treballadors de TVV reclamen una “televisió pública i en valencià.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/560694-publica-i-en-valencia.html
18/07/12 - palma - Redacció. El PP relega el català a les Illes i el deixa
com a mèrit
El
català ja no és un requisit per treballar a l'administració pública balear. El Parlament
de les Illes va aprovar ahir la reforma de la llei de la funció pública del
govern del popular José Ramón Bauzá, que arracona la llengua catalana en benefici
del castellà i la deixa en un simple mèrit. El PP va fer valer la seva majoria
a la cambra illenca per tirar endavant una normativa que ha aixecat un intens rebuig
entre els ciutadans i les entitats culturals. I que ahir es va
visualitzar en una protesta a les portes del Parlament balear. L'alcalde de
Manacor, Antoni Pastor, expulsat del PP per haver-se desmarcat de la posició
del partit quan es van votar les esmenes a la totalitat a la llei i ara diputat
no adscrit, va dir “no”a la majoria de l'articulat.
En defensa de la unitat de la llengua a Catalunya
El mateix dia que
el Parlament balear posava fi al català com a requisit en l'administració de
les Illes, a la
cambra catalana s'aprovava una declaració de reconeixement de la unitat de la
llengua catalana. El text va tenir el suport de tots els grups parlamentaris,
tret del Partit Popular i Ciutadans.
El text denuncia
que la iniciativa del govern aragonès i la del balear “no s'ajusten a la declaració universal dels
drets lingüístics”.
La declaració
alerta que les modificacions legislatives impulsades per aquests dos executius
del PP comporten “un detriment de l'estatuts legal de la llengua, dels drets lingüístics de
les persones catalanoparlants i de la normalització de la llengua”.
No en tenim prou encara? Podem distingir ja clarament
qui són els nostres enemics? Doncs ja era hora...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada