Avui tornem a parlar d’atacs a la llengua! Per
variar.
Però també parlem de defensa de la llengua! En
Roger Tugas presenta d’una manera clara quina és l’estratègia científica, amb un manual d'actuació compartit entre
CCAA i entre membres i funcionaris del gobierno, per
asfixiar una llengua. Llegim-lo amb atenció i vegem com podem contrarestar-ho.
El que passa i ja ho hem explicat sovint en aquest Bloc és que totes aquestes
maneres d’atacar-nos tenen una continuació perversa: mentre mires de trampejar
un parany, ja te n’han posat tres més i quan aconsegueixes pal·liar els efectes
d’aquests darrers, ja en tens més a sobre. Per terra, mar i aire! I aquest
treball és esgotador i a voltes desencoratjador. Però sobretot et fa gastar
totes les energies a combatre les escomeses de l’enemic. I la feina important
queda per fer!
L’article original del Roger Tugas té per
títol: Cinc maneres d'asfixiar una llengua. Jo m’he permès
introduir-hi una sisena manera, que
he ficat entremig com a número 2. L’article del Tugas és optimista. La meva
petita part és pessimista...
Sis maneres d'asfixiar una llengua
Roger Tugas – Joan A.
Forès
24/06/2012
"La prioritat de la
legislatura serà la crisi", va assegurar Mariano Rajoy a Joan Carles I en
la seva primera entrevista després de ser investit president espanyol. Era el
mateix discurs repetit en campanya electoral, quan va afirmar que el debat identitari
català responia a "discussions bizantines", en un intent de demostrar que, lluny de
predecessors seus com José María Aznar, la qüestió nacional no li feia perdre
la son i només es preocupava per l'economia. L'ofensiva recentralitzadora iniciada ha
evidenciat la poca consistència de les paraules, però, a més, els líders
autonòmics del PP als Països Catalans s'han acarnissat aquest temps amb el
català com no ho havien fet mai abans.
Igualment, l'ofensiva té
ben poc a veure amb la crisi, atès que algunes de les mesures -com els canvis
en l'educació- costaran més diners a l'administració, però està ben coordinada
entre les federacions del PP. Busquen avançar en un ritme semblant
contra la normalització lingüística amb un manual d'actuació compartit.
El president de la
Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres, creu que al darrere hi ha una "visió
uniformitzadora de l'Estat, un intent d'imposar una sola llengua, cultura i
nació". "No sé si hi ha un
cervell únic que ho dirigeix", reconeix, però sí que detecta un repunt de
les hostilitats cap al català, un desinhibiment definitiu del nacionalisme
espanyol, que a la fi de la dictadura s'havia relaxat. "El cas de les Balears és
interessant", apunta, ja que els seus anteriors governs del PP mai havien
atacat tant el català, fet que evidencia un canvi d'actitud.
Les fórmules per
debilitar la llengua són diverses i en alguns territoris poden pesar més unes
que altres, però per Torres "la qüestió central és el valor
social" del català, el prestigi que fa que els parlants s'hi adhereixin o
s'hi mantinguin fidels. "Si la llengua no
té un estat al darrere o el que té hi és contrari -com és el cas-, es perd
valor social", assegura, tot i que els executius autonòmics poden
treballar per combatre les pulsions de Madrid o fer-li el joc. El PP opta per la segona
opció principalment a través de cinc vies.
1. Qüestionar la unitat de
la llengua catalana
Mai fins ara el català
tenia tants noms per definir-se. Al ja clàssic valencià, el president balear, José Ramon Bauzá, parla ara de mallorquí, menorquí,
eivissenc i formenterenc segons l'illa en què es
parli, i el govern aragonès del PP definirà per llei com a "aragonès
oriental" el català de la Franja
de Ponent. És clar que una llengua té més prestigi si la parlen deu milions de
persones -el total de parlants de català- que si la parlen les desenes de
milers d'habitants de la Franja o Menorca, perquè es veu més inútil i
provinciana que si es tracta com la novena llengua de la UE. Torres explica, però, que en els últims
10 o 20 anys "hi ha hagut un avenç molt important en la consciència
d'igualtat de la llengua", especialment arran del seu ensenyament. Fins i tot al País Valencià, origen del
secessionisme, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua -un organisme oficial- ho
accepta.
2.
Fer creure que el
castellà ha existit de sempre a Catalunya
El franquisme
sociològic, que continua tant viu com en la dictadura, ha amagat sempre que a
l’Espanya mediterrània es parlés altra llengua que el castellà. I això ve del
segle XV. Un feixista de sinistre capteniment, el jesuïta i historiador basc
(?) Fernando Garcia de Cortázar, a sou de la FAES de l’Aznar1 i de
la Fundació Danaes2 va predicant la seva
ideologia nacionalista espanyola fent conferències i editant llibres com Breve Historia de España.
Premiats per la RAE. És l’individu que va fer unes declaracions insultants quan
el nen Francesc Colomer va recollir el premi Goya3 . A aquest
individu li vaig sentir dir en una entrevista radiofònica espanyola pontificant
d’historiador que a l’estat espanyol hi havia una llengua que era comuna a
totes les regions, i que d’altra part en segons quins territoris tenien una
segona llengua4...
La majoria
d’immigrants espanyols que arribaven a Catalunya als anys 40-50 eren illetrats
i ningú els havia explicat la qüestió de les llengües i potser sí l’episodi de
la Torre de Babel, però els quedava molt lluny. Com que eren illetrats,
analfabets, per a ells era impensable que algú pogués parlar diferent d’ells.
No els cabia al cap. És el cas que ens varen explicar a Formentera que ja fa
molts anys una pagesa va arribar esverada on hi havia un grup de pescadors i
els va dir: Allà al port hi ha dos homes que parlen,
parlen i no diuen res. Havia sentit per primera vegada una llengua diferent de la seva, que no
s’havia mai parat a pensar que era català, i que era el que parlaven una
parella d’alemanys. I evidentment, segons ella no deien res. Això va ser el
trauma dels immigrants, la sorpresa en veure que semblava que no hi hagués
només la seva llengua al mon.
3. Posar traves en el
sistema educatiu
Els principals canvis
normatius vénen en l'ensenyament: el president valencià, Alberto Fabra, vol
substituir la doble línia en català i castellà per un sistema trilingüe, mentre
Bauzà es carrega la immersió lingüística per aplicar el difunt model valencià. En els dos casos s'han trobat amb una
forta oposició i, sobretot a les Balears, la prioritat massiva per la línia en
català ha demostrat que "l'adhesió a la llengua és molt més
alta del que es pensaven". El fet que una llengua sigui vehicular en l'educació també és un element de prestigi i, sobretot, permet que gairebé tota la
població la conegui per sempre. "I durant la vida, es fan més canvis cap al
català que cap al castellà" explica Torres. La presidenta del PP a
Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, clama també sense èxit per un model com el
de Fabra.
4. Evitar l'obligatorietat
del seu coneixement
Fins ara els
treballadors públics de Catalunya i Balears havien de conèixer el català, però
ara Bauzá vol eliminar el requisit. "En realitat és una imposició cap a la
població", explica Torres, perquè no pot fer servir el català a
l'administració. Camacho vol que tampoc sigui obligatori en
l'etiquetatge i el cinema a Catalunya, cosa que faria possible viure només en
castellà, i el català es convertiria en un element prescindible i sense valor.
La sentència contra l’Estatut del TC ho deixava ben clar: el català no és
preferent!
5. Convertir en conflictiva
la normalització
La tendència natural de
les persones és evitar els conflictes. Per això el PP tenyeix la normalització del
català com una confrontació i defensa evitar regulacions, sabedors que així el
castellà s'imposarà per una fortalesa més gran d'inici. Tot i això, "el conflicte el
provoquen ells", afirma Torres, que recorda que ara xiulen Bauzá allà on
va. Per
fer sensació de normalitat, a més, Fabra mai parla en català, i així el prestigi propi de la llengua
del president es transfereix al castellà.
6. Limitar les ajudes a la
promoció amb la crisi
L'excusa
de la crisi és perfecta a ulls del PP per retallar les ajudes al català. Bauzá ha anul·lat els ajuts a la premsa en
català, als dinamitzadors lingüístics i a nombroses associacions favorables a
la normalització lingüística. Camacho també carrega a Catalunya contra les
subvencions a entitats com Òmnium.
Comentari
· molletmod
o
València
Roger Tugas ho ha posat
clar: les
5 maneres més senzilles de matar sense que es note gaire, democràticament,
constitucionalment" una llengua, que odien. El PP ve fent-ho al PV des de
fa 35 anys i li ha anat força bé. El que el general Franco i els franquistes
no va poder acabar de fer ells ho finiquitaran: l'única idea de tot plegat, llengua
catalana= separatisme; Així doncs, mort el gos (llengua), morta la ràbia
(separatisme "polak") i a continuar traguent-vos els calés, "que
estos catalufos son pocos y cobardes". Ja sabeu, imagineu-ho:
"Divideix i venceràs", la llengua ja no és 1, sino 51, et lleven el
nom per localismes aberrants, s'inventen ortografies absurdes, canvis constants
en la normativa, ara sense accents, ara amb, ara ab, lo, lo nostre, mosatros,
nosatres, atre, aixina, la llenga la fa lo poblem valencià tal com se
parla", total anarquia i bajanada constant, tot per a fotre la dignitat i
el prestigi social/cultural de l'idioma català, Es creen acadèmies
lingüístiques "no catalanes", IEC? Universitat? quita, uff bicho,
bicho, amb quotes d'acadèmics mercenaris superpolititzats (del règim ppsoista
sucursaler) que es diuen "científiques...Catalans, aneu a permetre que us
maten la llengua, la vostra llengua?
Nota 1
FAES cree en España como nación,
plural y unida. Defiende la
profundización en los vínculos nacionales que unen a todos los españoles y
sostiene la adecuada articulación reflejada en la Constitución. FAES señala los
problemas de convivencia y de reducción de las libertades que generan los nacionalismos.
La Fundación para la Defensa de la Nación
Española (DENAES) es una fundación que tiene, desde su origen, la
pretensión de recuperar e impulsar desde la sociedad civil el conocimiento y la
reivindicación de la Nación Española;
su realidad histórica, política, social y cultural.
“No la he visto [la película Pa negre]. Pero al
hilo de los Goya sí me parece dramático -y si no fuera así, poco
respetuoso con un premio nacional- que el niño que recogió el galardón
[Francesc Colomer] no pudiera expresarse con corrección en español.
Nos adentra en ese gran problema que es la agresión al idioma común
y que va en perjuicio de los
propios hablantes catalanes“
Cortázar. Entrevista. Lo que no se dice es que
el castellano
estaba en boca de catalanes mucho antes de la unión de las Coronas y
que tras la llegada de Carlos V su uso se extendió entre la nobleza y la burguesía,
que tenían a gala presumir de sus conocimientos de castellano y considerar a su
lengua vernácula como propia de clases incultas.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada