Avui és 14 de juliol (14 juillet) dia que commemora que al
1789 el
poble francès va prendre La Bastilla, el complex militar borbònic francès situat
en una de les portes de la ciutat de Paris, i que es considera l’inici de la
Revolució Francesa i per tant l’inici de la fi de l’Ancien Régime. I van anar
decapitant amb l’enginyosa eina anomenada guillotina tots els borbons que els
va plaure.
A la Catalunya moderna tenim dues dates
assenyalades, en que el poble va decidir prescindir de l’Ancien Régime espanyol: el 14 d’Abril del 1931,
dia que Macià va proclamar la República Catalana (unes hortes després es
proclamava la segona República espanyola i els borbons abdicaven i fugien cap a
l’exili), i el 6 d’octubre del 1934, dia que Lluís Companys
va tornar a proclamar la República Catalana. La Primera República Catalana
de l’edat moderna va durar poc. En un pacte entre el Govern republicà espanyol
i Catalunya, Macià va decidir cedir i acceptar crear la Generalitat de Catalunya en substitució
de la República Catalana.
Entre el 1932 i el 1933 es va aprovar,
degudament ribotat pel parlament espanyol, l’Estatut de Catalunya. Macià va morir a finals
del 1933
i el 6 d’octubre
de 1934 la República
Espanyola amb la que encara estàvem lligats va passar a mans de les forces
reaccionàries i feixistes espanyoles, Lerrouxistes i CEDA, la tornada de l’Ancien Régime,
que el primer que varen fer va ser anular l’Estatut de Catalunya. El govern català amb
el President Companys al davant no va acceptar aquest canvi de govern espanyol
d’esquerres a dretes i va tornar a proclamar la República Catalana. Va durar hores
aquesta efímera nova República i el govern català en ple va ser engarjolat. El febrer del 1936
unes noves eleccions a Espanya varen donar el triomf a les esquerres i el
govern català recuperà la llibertat i l’Estatut tornà a ser vàlid. Tanmateix 5 mesos més
tard el 18 de
juliol del 1936 els feixistes espanyols amb l’exèrcit espanyol com a
cap visible, amb l’ajut dels governs feixistes d’Alemanya i d’Itàlia, i l’inestimable
ajut del Vaticà, varen iniciar l’Alzamiento, 3 anys de guerra civil a Espanya i de guerra d’Espanya
contra Catalunya, mig milió de morts, exili de centenars de milers de catalans
i 40 anys de
dictadura franquista.
Recordant aquests fets i davant de la brutal reculada
i recentralització autonòmica he pensat que si els mateixos antecedents porten
a les mateixes conseqüències, la història es repetiria (recordeu la pel·lícula Retorn
al passat?) i Catalunya hauria de proclamar un cop més, avui mateix, per tercer
cop, la República
Catalana. Millor un nou 14 d’abril que un nou 6 d’octubre, per
alliberar-nos de l’Ancien Régime actual. És evident que no podem estar més
malament del que estem i que una nova República Catalana en un Estat català independent seria
un alliberament físic, mental i econòmic.
No podem esperar parant l’altra galta. Ja
ens han traït, humiliat i robat prou. Si ens intervenen encara més, perdrem el
que ens queda de la dignitat, de les institucions, dels bous i de les esquelles,
i no ens quedarà alè per a revoltar-nos. Ara és el moment!
Ahir al vespre varen passar per TV3 el film l’Americà
tranquil, basat en la novel·la The quiet american de Graham Greene.
Passa al Vietnam després de Dien Ben Fu, quan el viet cong està agafant embranzida i quan els americans pretenen
substituir el francesos. En una conversa entre el protagonista anglès i el servent
vietnamita, aquest diu una frase punyent: Tard o d’hora, cal
passar a l’acció per continuar sent humans...
Doncs això.
Tots aquests raonaments venen a tomb de la
marxa política actual i de les baralles, més que discussions, que té el govern
català amb Madrid. I abans de plantejar-los el Pacte fiscal! En la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera
d’aquesta setmana, sis CCAA es van rebotar contra el ministre Montoro i el
Gobierno español. A Madrid se’ls han tornat a pixar, però sobretot al govern de
Catalunya. Aquest fet hauria de provocar un sentiment de rebuig entre la
població catalana, però no és tant així ja que la població és prou madura per
comprendre que no deixa de ser un exercici de sado-masoquisme entre l’executiu
català i l’espanyol. Com més em pegues més t’estimo...
Doncs això també!
En l’article de l’Avui de títol Mas-Colell: “L’estat
ens tracta com a criatures” o amb un altre títol: Mas-Colell indignat: “Ens tracten com súbdits” podem
endevinar què fan veure que els sorprèn, però serien molt llondros si ells
mateixos s’ho creguessin!
Un tast
de l’article de l’Avui:
Després de
tres hores de reunió en què l'Estat va rebutjar totes les reclamacions del
català, Mas-Colell
va sortir-ne visiblement enfadat no només pels cops de porta, sinó
també per les formes que usa el Ministeri d'Hisenda per adreçar-se als
territoris, ja que, segons assegurava, no escolta ni els seus, i a sobre es
dedica a “renyar-nos”
i a “tractar-nos
com criatures”. Per tot plegat, el conseller es va acabar preguntant
si, vistos els resultats de la trobada, té cap mena de sentit que la
Generalitat participi en aquests fòrums.
La qüestió
de fons de la picabaralla va ser la prepotència d'Hisenda –denunciada també per
altres territoris– a l'hora de justificar el perquè si Brussel·les ha decidit
relaxar un punt els objectius de dèficit de l'Estat espanyol, del 5,3 al 6,3
aquest any, aquest “regal” només se l'adjudica l'administració de l'Estat, i es
força les comunitats a continuar complint al preu que sigui l'1,5% aprovat en
anteriors reunions.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada