05/07/12. La revista Sàpiens, la Caputxinada i la meva emprenyada

Benvolguts,

Avui estic emprenyat. Resulta que la revista Sàpiens ha publicat un article de títol: Sota sospita que comença així:

 Comunistes i democristians, sindicalistes i empresaris, artistes i estudiants. Per al règim franquista tots eren igual de sospitosos. Així ho prova la llista policial més extensa, diversa i detallada que s’ha trobat mai a Catalunya i que SÀPIENS publica de forma inèdita en el número 118 (juliol 2012). En aquestes pàgines del web trobaràs els noms i els cognoms dels 462 catalans més vigilats pel franquisme amb la informació que figurava a les fitxes elaborades pels funcionaris del règim. Hem reproduït la informació literalment, exactament igual com la van escriure els funcionaris (inclosos els noms propis). L'única cosa que hem canviat al web és l'ordre en què apareixen els noms a dins de cada relació: al web estan ordenats alfabèticament. Les relacions estan dividides en vuit llistes (“relaciones”). Les quatre primeres agrupen professionals liberals, artistes i intel·lectuals. Les altres quatre, sindicalistes, comunistes i també les persones vinculades a la Caputxinada del 1966. Pots fer la cerca de dues maneres: passant pàgina a pàgina o introduint el nom o cognom de la persona que busques en el cercador que hi ha a la columna dreta. Atenció quan facis la cerca: recorda que els noms apareixen en castellà. Per exemple, Jordi Pujol és Jorge Pujol.

I estic empipat perquè no surto entre els 462 catalans més vigilats pel franquisme!

Segons la Viquipèdia, La Caputxinada és el nom amb que es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. Hi assistiren 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals, com Salvador Espriu, Ernest Lluch, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Joan Oliver, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Mercè Sala i altres.

El setge de 3 dies i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.

El 14 d’abril, 69 professors de la Universitat de Barcelona vàrem enviar una carta al Magnífico y Excelentísimo Señor Garcia Valdecasas, rector de la Universitat de Barcelona i un telegrama al Ministerio de Educación solidaritzant-nos amb els estudiants detinguts. La resposta fou fulminant:

L’odiat rector Garcia Valdecasas ens va obsequiar amb l’expulsió sine die de la Universitat de Barcelona. Al cap de tres anys, però, ens varen amnistiar.

Gairebé tots els meus companys, professors de l’Escola d’Enginyers surten a les llistes dels Creix (Callejo, Saltor, O’Callaghan, Freixa, Esquerra, Màrquez i d’altres) sota l’epígraf de catalano-separatista. A les llistes de la Universitat amb els noms dels professors  expulsats per haver donat suport al Sindicat Democràtic d’Estudiants hi surto. En el llibre “Els estudiants de Barcelona sota el franquisme” hi surto.

I la policia no em tenia fitxat. Quin desengany...

Joan A. Forès

Reflexions