He començat el dia llegint el darrer article
del Victor Alexandre, que us recomano fortament, però del que només en copiaré
un retall:
La
dependència emocional d'Espanya
Victor Alexandre.
21/07/12
És meravellosa l’evolució que ha experimentat
Catalunya aquests darrers anys. Alguns voldríem que fos molt més ràpida, és
cert, i ens exasperem sovint com s’exaspera el diligent davant l’indolent, però
n’hi ha prou que mirem enrere, no pas gaire, només deu o dotze anys, per
veure’n la transformació i sentir-nos optimistes. Fa deu o dotze anys, la independència era un
tema inexistent en els mitjans de comunicació. I no pas perquè no
n’hi haguessin, d’independentistes, sinó perquè l’estat propi es veia com una
cosa llunyana o molt difícil d’assolir. Ara, en canvi, és tot al contrari. De la independència
en parla tothom, i els qui no la volen encara més.
Llavors m’he dedicat a mirar en el dia d’avui
quins articles d’opinió
parlant d’independència hi havia en els diaris al meu abast. I n’he trobat 4 en el
Punt/Avui, 6
en l’ARA i cap
a El Periódico, confirmant per tant que d’independència en parla gairebé tothom!
Resum
dels articles d’opinió de l’Avui, l’ARA i El Periodico, del 21 de juliol,
parlant d’independència:
Sortir-se'n. 21/07/12 - Lluís Martínez
El sistema de lands alemanys va ser imposat pels aliats.
Perquè no en van tenir prou de dividir el país. A més hi van imposar una
descentralització. Pensaven que així diluirien el poder polític i dificultarien
que Alemanya es convertís, un altre cop, en una potència amenaçant. El sistema
autonòmic espanyol també es va crear per diluir Catalunya i Euskadi. Però si
Alemanya se'n va sortir malgrat tot i ara és una gran potència, em pregunto per
què Catalunya no ha de poder. Sola.
Al límit. 21/07/12 - Xevi
Xirgo
Quan un conseller com Mas-Colell, un economista de
prestigi internacional, que ha passat per universitats com la de Califòrnia o
la de Harvard,
se'n va a Madrid i torna emprenyat perquè se sent tractat com un súbdit, en
paraules seves, és que alguna cosa falla. Ens escanyen i nosaltres
ho compensem parlant de país, d'estructures d'estat i de fulls de ruta. El
president Mas ens parla de valors i ens demana fermesa. Però jo no paro de trobar-me gent que es
pregunta justament si CiU la tindrà, aquesta fermesa, quan calgui. I si la
tindran els empresaris d'aquest país, que no fa pas aquesta sensació.
Perquè mentre nosaltres parlem, gesticulem i anem al TC, a Madrid van fent.
Ells necessiten l'oxigen i se'l prenen sense saber si la bombona era seva o no.
I nosaltres, al límit, sense líquid i amb el perill de ser intervinguts. I així no es pot
viure.
Apostem
per la sobirania
Cal
un programa electoral clar i català que plantegi un procés d'independència
seriós i consistent. No cal unitat ni punyetes, només que els partits que
portin la independència al seu programa sumin majoria al Parlament. Res no pot
aturar la voluntat democràtica d'un poble expressada a les urnes.
21/07/12
- Germà Capdevila
Recentralitzar
l'educació
També
en educació l'hora del dret a decidir s'apropa.
Romanguem, doncs, en alerta i preparats.
Segur
que és l'economia, estúpids?
"Volem ser Navarra? No. Volem ser més aviat Escòcia, i si pot ser
Dinamarca. A més del concert econòmic, volem identitat, símbols,
presència a l'exterior". Article publicat l'1 d'abril
TONI SOLER. 21/07/2012
La
caixa i la clau de la caixa
Disposar de la caixa i de la clau de la caixa és un pas imprescindible per aconseguir la independència política, que és l'única fórmula que permetrà garantir el benestar i la qualitat de vida dels nostres conciutadans.
ORIOL JUNQUERAS 21/07/2012
Tres
mesos abans
Com ha estat habitual en aquesta mena de casos, tres mesos abans que saltés la guspira que havia de provocar el cop de puny sobre la taula que forçaria l'inici del procés de secessió que acabaria aconseguint una Catalunya independent, ningú no era capaç de fer cap mena de previsió en cap sentit.
SALVADOR CARDÚS. 21/07/2012
Sísif
i Catalunya
Quan tancava l'acte, el president va oferir-nos una nova metàfora nàutica, arrelada a Mataró i al recompte de les onades que permet als pescadors saber si poden fer-se a la mar en dies de mar picada. Va dir que tan important era tenir la gosadia de sortir i acarar-se amb el mar embravit com la serenor -que no la prudència- de fer-ho amb fermesa i convenciment. Cada cop som més els que n'estem convençuts, president. Al capdavall és un instant en una trajectòria: vagi comptant i salpem!
LAURA BORRÀS. 20/07/2012 http://www.ara.cat/premium/opinio/Sisif-Catalunya_0_740325965.html
Esquizofrènia
catalana
Per això, si Catalunya vol guarir-se de la seva esquizofrènia permanent, només té una opció: la secessió i la construcció d'un país digne de pertànyer a la Lotaríngia.
CARLES BOIX. 19/07/2012 http://www.ara.cat/estiu2012/Esquizofrenia-catalana_0_739126243.html
L'ombra
del 6 d'octubre
VICENÇ VILLATORO. 18/07/2012 S'ha dit que el 6 d'octubre va ser un exercici d'aventurisme. Potser sí. En qualsevol cas, l'aventurisme no és la via. Però sabent també que avui, enmig d'una crisi, amb un procés recentralitzador, amb una aplicació gota a gota dels efectes corrosius sobre l'autogovern, la llengua i les finances catalanes de la sentència de l'Estatut, no fer res també és una enorme aventura. Que té risc. I que té cost.
http://www.ara.cat/premium/opinio/Lombra-del-sis-doctubre_0_739126081.html
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada