diumenge, 8 de juliol del 2012

08/07/12. La Marca Espanya

Benvolguts,

A finals de l’any passat en un Consell de Ministres, del que no n’he trobat ressenya van estimar que calia potenciar la Marca España. Aquesta proposta té almenys dues lectures:

·         Potenciar la Marca España

·         Menystenir o anular els esforços de les CCAA, especialment Catalunya a projectar-se al mon. El segon pas podria ser tancar les oficines comercials catalanes a l’estranger “per estalviar...”

Amb els exemples que incloc es veu meridianament clar que ens cal potenciar la Marca Catalunya i cap d’altra, mentre no ens independitzem.



1.     La primera acció que he trobat tot navegant ha sigut aquesta, del 6 de març:

El Congreso insta al Gobierno a desarrollar un Plan General de Marca España

fecha 06/03/2012

El Pleno del Congreso de los Diputados ha aprobado este martes, 6 de marzo, una proposición no de ley presentada por el Grupo Parlamentario Popular por la que se insta al Gobierno a desarrollar un Plan General de la marca España que promueva, en el marco de los principios de austeridad presupuestaria de la presente legislatura, una imagen potente de España en el exterior como un factor estratégico de competitividad y prosperidad para la sociedad española.

En concreto, la Cámara Baja emplaza al Ejecutivo a que dicho Plan abarque todas las dimensiones -económica, cultural, social, empresarial, deportiva, tecnológica, histórica y medioambiental-, que configuran la imagen país de España y a que cuente con la participación de todos los agentes que operan en esas diferentes áreas.

En esta línea, el texto aprobado insta al Gobierno a buscar el máximo consenso en el desarrollo del Plan General de la marca España asegurando que se trate de un proyecto de Estado cuyos resultados se prolonguen más allá de esta legislatura y teniendo en cuenta el acervo del proyecto marca España desarrollado en la VIII legislatura.

Por último, pide al Gobierno que incluya en este Plan la diversidad de la nación española articulada a través de las Comunidades Autónomas, que participarán en el proyecto en el marco de sus competencias.

El texto definitivo ha sido el resultado de un acuerdo entre los grupos parlamentarios PP, PSOE, CiU y UPyD, y ha contado con 289 votos a favor, 18 en contra y 22 abstenciones


2.       La segona ressenya és del directe.cat de l’11 d'abril. Fixeu-vos en el careto intel·ligent del Rajoy quan intenta dir: Marca España en anglès...

La marca Espanya fa perdre clients a les exportacions catalanes


El govern espanyol posa ímpetu i diners a vendre al món una imatge d'Espanya que no es creu ningú


L'Institut Elcano s'encarrega de vendre la marca 'Espanya' amb un finançament mixt de 4 milions d'€, uns esforços que, fins ara, només han servit per deteriorar la situació. El govern de Mariano Rajoy intenta maquillar la imatge internacional d'Espanya. Els disbarats econòmics i polítics que han protagonitzat ministres i presidents fereixen la credibilitat d'un Estat que no paga el que deu als seus governs autonòmics, que no sap com frenar l'atur, que condemna jutges per investigar franquistes i no quan persegueixen opcions democràtiques, que té una Casa Reial que acumula ridículs... La llista de despropòsits és llarga, i per això, malgrat els esforços del PP per millorar la imatge internacional d'Espanya, la realitat tossuda ensorra cada dia la seva credibilitat. I Catalunya, se'n veu perjudicada.  

El govern espanyol va anunciar fa unes setmanes que tenia la intenció de vendre la Marca 'Espanya' a l'exterior per millorar-ne la seva credibilitat, molt malmesa per les polítiques de l'executiu socialista. Sembla, però, que amb el canvi de color a Moncloa la situació no ha millorat. Tot el contrari: mercats, premsa i ciutadans d'arreu del món veuen dia a dia com la seva confiança en Espanya passa al no-res.

Diversos fets ho avalen: el rei ha vist com s'emparellava la seva imatge amb la de Franco per la publicació dels informes presentats per l'embaixador alemany, Lothar Lahn, en el què relatava la comprensió i simpatia del monarca cap als colpistes del 23-F dies després dels fets. També diaris de prestigi com The New York Times o el Financial Times han dedicat pàgines a parlar sobre el cas Garzón i el desprestigi judicial que se n'ha generat. En aquesta llarga enumeració també hi trobem declaracions i decisions polítiques qüestionables, com l'afirmació del ministre de Cultura i Esports, José Ignacio Wert, en defensa dels toros com a bé cultural, la queixa diplomàtica del govern pels guinyols sobre el dopatge espanyol, o l'aturada en la inversió en energies verdes.

Malgrat que alguns consideren que és una causa perduda, Rajoy i el seu equip ha decidit destinar 1 milió d'€ al Real Institut Elcano perquè intenti fer una neteja d'imatge que, de moment, no ve acompanyada de fets. L'entitat disposarà, a més, de 3 milions d'€ de finançament privat per aconseguir-ho.

Catalunya i el seu teixit empresarial, com a part legal de l'Estat espanyol, es veu afectada per aquesta falta de credibilitat, de manera que el manteniment de la relació actual amb Espanya no només perjudica en l'àmbit del dèficit fiscal sinó també en el de la imatge dels nostres comerciants. De fet, des de la mateixa agrupació d'empreses AMEC, s'indicava fa uns dies que la mala imatge de l'Estat feia perdre clients als exportadors catalans.


3.     La tercera és del 15 d’abril també al directe.cat: La corona rebenta la marca Espanya

·         Les relliscades de la corona tenen un cost de reputació enorme per la marca Espanya amb afectacions clares a les exportacions i inversions a Catalunya


L’aportació de la corona al deteriorament de la marca Espanya és indiscutible, a la cacera reial d’ahir, se li suma el descrèdit del Cap d’estat per la suposada comprensió i simpatia vers els colpistes del 23F, i l’escàndol del cas Urdangarín. El govern de Mariano Rajoy, conscient de la pèrdua de posició de la marca està esmerçant molts recursos, amb poc éxit, per intentar fer surar una marca enfonsada per les sacsejades reials i ministerials. Catalunya i el seu teixit empresarial es veu afectada per la falta de credibilitat d’Espanya, amb una marca en caiguda lliure.

La malmesa reputació d’Espanya al món

Mitjans com The Economist, Financial Times, Washington Post, CNN, The Boston Globe o The Guardian s'han fet ressò dels despropòsits de la corona i d’actuacions i decisions polítiques i institucionals més aviat galdoses, desgasten un dels pilars del prestigi d'Espanya; la seva marca. Segons l’estudi sobre la reputació d'Espanya al món 2011, elaborat pel Reputation Institute, la qualitat institucional és una de les debilitats d’Espanya. I en l'últim Country Brand Index, realitzat per Future Brand, pel que fa a categories tan importants com són el sistema de valors i l’aptitud per als negocis, amb atributs com la seguretat, la sanitat, el clima d'inversió i la mà d'obra qualificada, Espanya se situa per sota dels 25 primers llocs.

La riota d’Europa

Els últims mesos noticies com la condemna del Tribunal Suprem al jutge Garzón per prevaricació, el succés sanitari tràgic de l'aparició d'un brot de legionel·la a un hotel de Calp, que va acabar amb la mort de tres jubilats anglesos -en que la premsa britànica va denunciar el silenci absolut del Govern espanyol i de la ministra de Sanitat, Ana Mato, perquè el brot infecciós es va detectar un mes abans que es prenguessin les mesures sanitàries pertinents-, les declaracions del ministre d'Indústria, José Manuel Soria, anunciant una moratòria sobre les energies renovables -que ha estat molt criticada a nivell internacional per l'aturada a les energies verdes-, les crítiques per via diplomàtica del govern espanyol de les sàtires d’una televisió francesa per l’afer del dopatge del ciclista Alberto Comptador, o la pretensió per part del ministre d’educació, José Ignacio Wert, de declarar les corregudes de braus bé cultural -que van posar en peus de guerra al poderós lobby estranger d'associacions protectores d'animals- entre moltes altres, han convertit Espanya en al riota d’Europa i de bona part del món, i han acabat de malmetre la marca Espanya.




4.     La quarta és de fa pocs dies: creació de l'Alt Comissionat de la Marca Espanya:

Rajoy i el Rei signen el decret de creació de l'Alt Comissionat de la Marca Espanya



MADRID, 28 Jun. (EUROPA PRESS) -

El president del Govern, Mariano Rajoy, i el Rei han signat aquest dijous el Reial decret pel qual es crea un Alt Comissionat de la Marca Espanya que assumirà la coordinació de totes les actuacions de les Administracions Públiques relacionades amb la promoció de la imatge exterior d'Espanya.

El Reial decret, a què ha tingut accés Europa Press, es publicarà aquest divendres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el mateix dia en què el Consell de Ministres nomenarà el vicepresident d'Inditex, Carlos Espinosa de los Monteros, Alt Comissionat de la Marca Espanya.



5.       La cinquena és del diari d’avui i el títol: Sense Espanya.

L’Esteve Vilanova, diplomat en Administració i Direcció d’empreses per Esade en una lliçó magistral explica què és una marca i que l’arrossegar la Marca Espanya és un llast pels catalans. Una argumentació molt ben travada explicant que ens hem d’allunyar d’Espanya per molts motius, un d’ells la imatge nefasta i el desprestigi. Conclou explicant que un industrial català va dir que ser espanyol no és cap bona carta de presentació. Aquest és un tema que els que hem viatjat molt, per negocis, pel mon sempre ens ha fet mal i vergonya. Per sort l’Esteve Vilanova acaba comentant una notícia optimista:  Per primera vegada Catalunya ha venut més al món: 52,9% del total exportat, contra el 47,1% venut a l'Estat. És una raó més per distanciar-nos de la marca Espanya.

Sense Espanya


07/07/12 - email protegit

El toro s'utilitza per acompanyar la imatge d'Espanya. Foto: ARXIU.

La marca és un nom, o també potser un símbol, que identifica i a l'hora diferencia. La marca també és portadora de valor i d'atributs de percepció que poden proporcionar confiança i imatge corporativa. La marca té un valor molt important en una societat oberta i amb tanta competència, i fins i tot estudis de mercat fets als EUA detecten que set de cada deu consumidors compren la mateixa marca sense pensar-s'ho, simplement per lleialtat. És per això que qualsevol empresa o institució intenta protegir i potenciar els valors que vol que portin la seva marca amb inversions milionàries. Les marques tenen un poder i també tenen un valor molt gran, i és un intangible importantíssim. Però alhora, tots els responsables de màrqueting de les empreses saben que la seva marca té un punt feble que cal conèixer i que finalment els vertaders responsables i propietaris dels valors de les marques són els consumidors. Són el que nosaltres pensem i sentim que són. Si bé el valor de la marca està comptabilitzada en l'empresa, finalment Expresso, Apple, Coca Cola o Toyota, per exemple, tenen el valor que li donen els consumidors ja que els diferencia dels altres de la competència i els atribuíem uns atributs, sovint intangibles, de modernitat, de qualitat, de servei, de seguretat, de confiança,...

En aquest món globalitzat, les ciutats i les nacions també han volgut crear marca, i poder-se diferenciar en aquest mercat global. Des dels Jocs Olímpics del 1992, la marca Barcelona ha esdevingut una marca de qualitat, i avui al seu entorn s'hi despleguen una munió de valors com disseny, moda, cultura, arquitectura, salut... que de manera sinèrgica també s'alimenta d'altres institucions i empreses capdavanteres de Barcelona, i fins i tot d'algunes que en la marca porten el nom de Barcelona.

Però així com costa molt posicionar i prestigiar una marca, costa molt poc enfonsar-la. Avui la marca Espanya, és una marca totalment desacreditada internacionalment, i penalitza molt més qui s'hi aixopluga que no pas hi dóna valor. Fa pocs dies, el cap del serveis d'estudis d'un gran banc espanyol l'aportació molt majoritària al compte de resultats del qual prové de les franquícies que té a l'estranger, va admetre que les seves accions estan molt penalitzades perquè “només” el veuen com un “banc espanyol”. Un cofundador de la joieria Tous ha declarat recentment que no era un bon moment per internacionalitzar-se, ja que ser espanyol no és cap bona carta de presentació.

Per primera vegada Catalunya ha venut més al món: 52,9% del total exportat, contra el 47,1% venut a l'Estat. És una raó més per distanciar-nos de la marca Espanya.



Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada