Us presento 3 acudits de Forges, Ferreres i
Manel, tots apuntant en la mateixa direcció.
Per associació d’idees a partir del primer acudit del Forges, que és molt bo, enviat per la bona amiga Eulàlia, he cercat per internet ja que la frase la coneixia i sabia que l’havia dit alguna patum catalana i no recordava qui.
I ho he trobat. És de l’Ovidi Montllor:
En el Blog UniversCat: http://universkat.wordpress.com/lectures/hi ha un llarg apunt de títol Estic fins al gorro de manifestos lingüístics, que paga la pena de llegir, i dintre d’aquest apunt hi ha precisament el segon acudit de la sèrie i també la referència a l’Ovidi:
Sempre he pensat que conèixer
llengües diferents és obrir finestres al món, a diferents maneres d’entendre la
realitat, ja que et posa a l’abast cultures ben diverses. Menysprear una
llengua és menysprear una cultura. I com deia Ovidi Montllor, a qui li molesta que es parli, s’escrigui o es pensi
en català, en realitat, li molesta que es parli, s’escrigui i es pensi.
L’apunt esmentat és llarg, però molt, molt,
molt interessant. Si voleu continueu llegint...
Estic
fins al gorro de manifestos lingüístics
Està dividit en 6 parts i cada part porta el
mateix títol (!) Declaració Universal de
Drets Lingüístics. I això
li permet explicar el seu raonament des de diferents angles:
·
Des de la invasió, la colonització i l’ocupació, així com d’altres casos de subordinació política, econòmica o social,
impliquen sovint la imposició directa d’una llengua aliena o, si més no, la
distorsió de la percepció del valor de les llengües i l’aparició d’actituds
lingüístiques jerarquitzants que afecten la lleialtat lingüística del parlant.
·
Des del Manifiesto de la lengua común, de Fernando Savater i Vargas Llosa. El Manifiesto comença dient que el castellà
és la llengua espanyola superior a la
resta d’idiomes que es parlen a l’Estat espanyol, les considera de segona
categoria i menys útils.
·
Des del punt de vista de les llengües
minoritàries vistes amb tota la mala llet com a comunitats folklòriques: Això precisament és el que es pretén des
del nacionalisme espanyol centralista: partint
d’arguments erronis, com el prestigi o el nombre de parlants, desprestigiar i
minoritzar la resta de llengües de l’estat, perquè per a ells, resulta normal
que el castellà sigui “l’espanyol”, la llengua comuna i oficial de tot el
territori. No són capaços de entendre que ho és per raons d’expansió política i territorial,
perquè la història és la que és, però no perquè el castellà, com a llengua
estrictament parlant, sigui millor que qualsevol altra. Afegeix un exemple:
Parla
de que si el Tercer Reich hagués triomfat i hagués ocupat Espanya, al cap de
300 anys l’alemany tindria més importància que el castellà. Ho
admetrien els espanyols?
·
Des de la suposada persecució del castellà: Els
nacionalistes espanyols s’enorgulleixen de l’augment de parlants del castellà,
és clar, però és que no es té altra opció, ja se’n cuiden ells. Quan es fan esforços per normalitzar les
cultures i les llengües pròpies de Catalunya, d’Euzkadi, de Galícia, aleshores
apareixen periòdicament manifestos que denuncien una suposada persecució del
castellà. A Catalunya això ens
sembla tan surrealista que no sabem si emprenyar-nos o riure. I és que a sobre de
cornuts, paguem el beure, perquè
sembla que si parlem català ho fem amb ànim de molestar els castellanoparlants (com expliquen els acudits), per la qual cosa, per tenir
una cultura o una llengua diferent, caldria que estiguéssim demanant-los
disculpes cada dia.
·
I finalment fa bona aquella frase que diu que vist des de Catalunya
tant negativa ens és la dreta com l’esquerra espanyola: Aquest nacionalisme
lingüístic espanyol troba ressò no només entre la dreta, sinó també entre
l’esquerra, en amplis sectors del PSOE i d’Izquierda Unida. Sembla que, independentment de quina sigui
l’opció política, sembla natural que el castellà tingui una preeminència sobre
la resta de llengües, que sigui vehicular a l’ensenyament i que si és necessari
modificar la Constitució (que per altres qüestions sembla intocable) i els
estatuts d’autonomia, es faci.
El tercer acudit gràfic és el corol·lari dels
altres dos i de tot l’apunt esmentat.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada