21/03/13. * Acte del Col•lectiu Wilson al Cercle d'Economia de Barcelona. Amb Vídeo íntegre. Estadístiques de Guinjoan i Cuadras. Distribució de les empreses a Catalunya segons el nombre de treballadors. Patronals de Micro, Petita, Mitjana i Gran empresa.

Benvolguts,

Ahir es va produir un esdeveniment extraordinari a Barcelona

En el Cercle d’Economia hi va haver la presentació del Col·lectiu Wilson, demanada per ells mateixos, davant de 400 empresaris catalans. S’ha de pensar que una gran majoria d’empresaris afins al Cercle d’Economia pertanyen a Foment del Treball i als lobbies Puente Aereo, representen grans empreses i viuen de les adjudicacions del BOE i encara que es pensen que ja els va bé així, tots eren al Cercle escoltant argumentacions que potser mai no havien volgut escoltar sobre la independència de Catalunya.

Disgressió i dades

El Cercle d’Economia presidit per en Josep Piqué, que va recolzar la convocatòria fa dos mesos de l’empresariat català unionista del Foment del Treball Nacional (quina nació?) per assistir a una reunió multitudinària on havien de participar les petites patronals Cecot i Pimec i que al final denunciat l’engany pel CCN va quedar en no-res, és un altre lobby considerable. També hi havia en Miquel Valls de la Cambra de Comerç, a qui s’ha descobert una tupinada impressionant del 90% del vots en les darreres eleccions en les que ell va ser reelegit. Hi havia l’expresident Pujol i el Conseller Mas-Colell, entre moltes altres patums...

Llegim en el llibre Sense Espanya de Guinjoan i Cuadras quina és la distribució de les empreses a Catalunya segons el nombre de treballadors:

Categoria	Treballadors (mitja)	Nombre d’empreses	Nombre de treballadors
Microempresa	1-9  (4)	200.000	800.000
Petita empresa	10-49  (30)	30.000	900.000
Mitjana empresa	50-249  (100)	5.000	500.000
Gran empresa	250 i més (400)	1.000	400.000
Total		237.000	2.600.00

He estimat la mitja de treballadors per tipus d’empresa! No altera la idea. Només la complementa.

Veient la distribució d’empreses segons nombre de treballadors ja es pot imaginar a quina patronal pertany cada una: les micros, petites i mitjanes a les Cecot, Pimec i a d’altres de semblants i les grans al Fomento. Però quantitativament hi ha 1.000 grans empreses sobre 237.000! 4 entre 1.000!

Ens faltaria una dada que és quina és l’aportació al PIB de cada categoria d’empreses. Hi ha cap economista que m’ho pugui respondre o que em pugui orientar?

La conclusió evident és que les polítiques que es fan des de Madrid, que estan dirigides a les grans empreses, bancs, etc, són bones per Fomento i per el Cercle d’Economia i no són bones per totes les altres. Per això no es va arribar a fer la reunió d’unionistes!

Comentaris de la presentació del Col·lectiu Wilson al Cercle d’Economia

Un cop plantejat el context de l’empresariat català, rebo del company Sergi dels GOAL (1) aquesta reflexió, seguida de la notícia (2) del directe.cat, de l’agència catalana de notícies (ACN), de títol La independència és inevitable, i hi afegeixo a continuació la ressenya (3) de l’acte feta per vilaweb, junt amb el vídeo complet dels parlaments dels components del Col·lectiu Wilson, que són una injecció de moral per a tots els catalans. Dediqueu-hi una hora! És una lliçó d’economia independentista que ens cal a tots! 

(1)Sergi dels GOAL

Avui tenim una única notícia però d'un abast molt important. Vegem: 400 assistents a la presentació del Col·lectiu Wilson al Cercle d'Economia, que presideix ni menys ni més que en Josep PiquÉ, exportaveu i exminitre del "Sr." Josep Maria Aznar!

Efectivament, la Independència és inevitable si el poble català continua pressionant a les nostres èlits receptives, que afortunadament cada dia són més. Els motius econòmics són gairebé inapelables, la guerra bruta de l'Estat ens ajuda a sumar més catalans per a la Independència, i no hem d'oblidar l'altra cara de la moneda, que és la cultural i lingüística, la referida a altres tipus de llibertat que no deixen de ser en el fons part d'una única moneda, el Benestar Social!

Tots i totes hem de contribuir dia a dia fins a la Independència!, mobilitza't, parla, assisteix a actes, convoca, convenç, treu pors!

I quan siguem Estat, a continuar lluitant per a tenir el més avançat pròsper i just de tota Europa!, Junts ho farem possible!, o es que no vem tenir els millors Jocs Olímpics de la Història?!, quan ens hi posem podem!, i tant que podem!

Res es pot fer davant d'un poble alegre, culte i combatiu!

Visca Catalunya Lliure!

(2)Directe.cat

La independència és inevitable
El Col·lectiu Wilson calcula que mantenir un estat català costaria 383 euros persona/any mentre que pertànyer a Espanya costa 2.251 euros persona/any"

(ACN).- Els sis acadèmics del Col·lectiu Wilson han protagonitzat aquest dimecres una conferència al Cercle d'Economia per apuntalar amb arguments la viabilitat econòmica de la construcció d'un nou estat català. Per ells la independència és una qüestió "inevitable", ja que és una reivindicació que va de "baix cap a dalt" i l'oposició espanyola només la pot "endarrerir". Per això insten les "elits" d'una i altra banda a pactar el procés com la millor manera de minimitzar els costos per a tothom. Segons els estudis econòmics del Col·lectiu, la independència té una clara justificació econòmica: mantenir un estat català costaria 383 euros persona/any mentre que pertànyer a Espanya costa 2.251 euros persona/any.


Independència per sortir de la crisi

L'investigador del CREI Jaume Ventura ha citat un dels estudis que es consideren més "veraços" en l'àmbit acadèmic sobre el que costaria a Catalunya ser independent. "La independència té un preu", ha explicat l'investigador del CREI: "383 euros per persona i any". Un cost que equivaldria als "costos fixos" de mantenir totes les estructures d'estat en cas que Catalunya volgués replicar l'actual administració espanyola, tot i que ha assenyalat que, probablement, Catalunya no voldria replicar la mateixa estructura administrativa de l'Estat. Boix ha comparat aquests costos amb els que tenen actualment els catalans pel fet de pertànyer a l'Estat: 2251 euros persona/any. El resultat de dividir per la població el dèficit fiscal de més de 16.000 milions anuals que pateix Catalunya.

"Què podríem fer amb els 1868 euros per persona/any que ens estalviaríem? Aturar les retallades immediatament i reduir els impostos", s'ha preguntat i respost ell mateix. Segons Boix, si es destinessin 550 euros per persona/any dels diners de superàvit Catalunya al sector educatiu, passaria del 29è lloc a Europa al 6è.

La independència és inevitable i l'oposició de l'Estat només farà endarrerir el moment en què Catalunya esdevindrà un estat independent

Pel que fa la "inevitabilitat" de la independència, el professor de Princeton Carles Boix, ha defensat que un moviment que va de "baix cap a dalt", que neix en la societat, és "inevitable" que arribi a concretar-se. Per a ell, l'oposició de l'Estat només farà endarrerir el moment en què Catalunya esdevindrà un estat independent. Per això, ha explicat que el procés òptim seria aquell en el que el govern espanyol accediria a la convocatòria d'un referèndum per la independència a Catalunya i, posteriorment i en funció dels resultats, s'avindria a negociar les condicions de la creació del futur estat català.

Falsedats contra la independència

Els acadèmics del Col·lectiu Wilson han volgut desmuntar les hipòtesis que alguns presenten com a certes al voltant de si Catalunya seria membre o no de la UE, o si el PIB català cauria en picat com a conseqüència de la reducció de les exportacions. Al voltant d'aquest punt, han conclòs que un hipotètic boicot espanyol als productes catalans faria reduir el PIB en aproximadament un 2-3%. Una xifra que s'aniria recuperant amb la focalització en altres mercats, com l'europeu.

Mentides "podrides" contra la independència

Segons un altre dels integrants del Col·lectiu, el director del CREI, Carles Galí, hi ha tres tipus d'informacions que "molesten" el Col·lectiu. En primer lloc, les que no tenen cap tipus de fonament, més conegudes com "mentides podrides", com per exemple "que els nostres avis no cobraran les pensions" (Camacho dixit!). El director del CREI ha recordat que el finançament del sistema de pensions depèn de les cotitzacions de les persones que treballen. Per tant, l’única raó per a la qual es deixarien de pagar les pensions seria si no hi hagués treballadors que cotitzessin.

El segon tipus d'afirmació que "molesta" el Col·lectiu són aquelles que es presenten com a veritats inqüestionables, com per exemple que en la globalització actual no té sentit crear un nou estat petit. Afirmació que durant la conferència ha estat rebatuda per diversos integrants del Col·lectiu Wilson, que han explicat que està demostrat empíricament que un estat petit pot adaptar-se millor a les necessitats d'un món globalitzat.

El tercer tipus d'afirmacions de les que ha parlat Galí són al voltant de les conseqüències "catastròfiques"que tindria la independència. Per exemple, que les exportacions catalanes a la resta d'Europa es reduirien o que els bancs catalans no podrien tenir accés al finançament del Banc Central Europeu. "Si el City Bank americà o els bancs suïssos i asiàtics presents a la zona euro poden accedir a la liquiditat, per què no ho haurien de fer els bancs catalans a través de les seves filials a la zona euro?", ha preguntat.

Una conferència de les més multitudinàries del Cercle.

La d'aquest dimecres ha estat la primera conferència que han fet de manera col·lectiva i, de fet, fins a la conferència al Cercle d'Economia ni tan sols havien coincidit tots sis alhora, tal com ha indicat Carles Galí. Al Cercle d'Economia gairebé 400 persones han assistit a una conferència que, segons el president de l'entitat, Josep Piqué, ha estat de les més multitudinàries del Cercle.

Segons ell, el grup es crea com una reacció "d'indignació" davant de moltes afirmacions que s'han fet sobre les conseqüències econòmiques que podria tenir la creació d'un estat català. "Només ho podem entendre com una part d'una campanya per generar por o amenaçar la població catalana"; ha explicat Galí

(3) Vilaweb

21.03.2013  11:10

Vídeo íntegre de l'acte: http://www.youtube.com/watch?v=9oWYSZNnMHg&feature=player_embeddedutor/s

Josep Casulleras Nualart

Vídeo íntegre de l'acte del Col·lectiu Wilson al Cercle d'Economia de Barcelona

El Col·lectiu Wilson es presenta exposant els arguments per un estat propi

'El moviment independentista va de baix a dalt, del carrer al Cercle. I la funció de les elits és facilitar allò que és inevitable. Hi ha vibracions, hi ha neguit… Però hem de fer un esforç per permetre que això sigui possible'. Aquest és el missatge que el professor Carles Boix ha adreçat en nom del Col·lectiu Wilson als representants de les elits econòmiques i polítiques del país que s'han aplegat al Cercle d'Economia per escoltar els arguments d'aquest grup de prestigiosos professors universitaris. S'han presentat en públic enmig d'una gran expectació i desplegant tots els arguments per demostrar a un auditori tradicionalment renuent que el procés d'independència és viable i necessari.

'És un dels dies que ho he vist més ple, això', deia el president del Cercle d'Economia, Josep Piqué, al començament de l'acte, on s'han vist cares conegudes com la del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls; la del president d'Abertis, Salvador Alemany; la del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell; i la de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, que fins i tot ha intervingut per deixar clar que els països petits, com seria una Catalunya independent, són viables econòmicament. I ha enumerat cinc casos que ho demostren: Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia i Eslovènia.

'No són cap argument, però són una experiència que diu que això es possible. Val la pena que ens ho estudiem. La independència és una cosa molt seriosa', ha dit Pujol en el torn de preguntes, al final de l'acte.

'Cap país no ha demanat de tornar a Espanya'

De fet, els integrants del Col·lectiu Wilson han aportat seriositat, rigor i dades als empresaris i polítics que se'ls escoltaven expectants. Pol Antràs (Harvard), Carles Boix (Princeton), Jordi Galí (CREI, UPF, Barcelona GSE), Gerard Padró (London School of Economics), Xavier Sala i Martín (Columbia) i Jaume Ventura (CREI, UPF i Barcelona GSE) han començant desmuntant les mentides i les afirmacions falses que s'han fet córrer contra la independència de Catalunya.

'Si fos una bogeria crear un país nou, per què se'n continuen creant? Per què no se'n penedeix ningú? Cap país no ha demanat de tornar a Espanya', ha dit Jordi Galí, que ha posat més exemples d'afirmacions sense fonament. 'Per què hi hauria d'haver una caiguda brutal  de les exportacions? Per què? L'única raó seria que deliberadament els països europeus posessin unes barreres que no existeixen per a cap altre país, ja sigui de la UE o no, al moviment de mercaderies i de persones. Per què ho farien? Com a càstig? Per quin motiu?'

I ha continuat: 'Els bancs catalans perdrien liquiditat i l'accés al BCE en cas que Catalunya volgués mantenir-se en l'euro, diuen alguns. Si el Citibank americà, l'UBS suís i el Barklays anglès ho poden fer, per què els catalans, pels mateixos mitjans, fins i tot fora de la UE i de la zona euro, no haurien de poder accedir a liquiditat com tants altres?'

Sala i Martin: 'Si marxem ens podrem negar a pagar-los'

Xavier Sala i Martin ha continuat desmuntant arguments catastròfics sobre la independència de Catalunya, i ho ha fet en una intervenció carregada d'ironia, rebuda amb rialles i somriures per bona part dels assistents al Cercle d'Economia, però escoltada amb un posat molt seriós per part del seu president, Josep Piqué, que presidia la taula de ponents.

Sala i Martin ha recordat que en aquest mateix espai, només una setmana abans, es van abocar arguments apocalíptics sobre la independència de Catalunya, per part de l'Instituto de Estudios Económicos de Madrid. El professor de Columbia ha demanat que es posi a la balança 'la catàstrofe de marxar i la catàstrofe de quedar-nos'. I ha respost així a aquells arguments: 'Haureu de pagar el deute si marxeu!, diuen. I si ens quedem, qui collons l'haurà de pagar? Com a mínim, si marxem hi haurà la possibilitat de negar-nos a pagar.' I ha afegit: 'Diuen: us quedareu sense crèdit internacional! Si no en tenim, ara!'

Més respostes: 'Si marxeu d'Espanya –amenacen-- us quedareu fora d'Europa durant tres  generacions! I què passa si ens quedem a Europa? Potser l'espectacle de Xipre ens hauria de fer reflexionar sobre la bellesa d'estar a Europa. Europa pot ser un bastió de democràcia i llibertat. Però potser també ho és Suïssa, on gràcies als vots de la gent limiten els bonus als banquers'.

Un estalvi de 1.800 euros per persona i any

L'estat propi és una oportunitat, ha explicat Jaume Ventura, que ha posat xifres a la balança entre el cost i la despesa que implicaria per a Catalunya tenir un estat i mantenir-ne l'estructura. Per fer-ho, ha esgrimit l'estudi elaborat per Núria Bosch i Marta Espasa sobre quant costaria tenir un estat català.

'Diu que si volem replicar exactament l'estructura de l'estat espanyol això ens costaria 383 euros per persona i any. I això, suposant que volguéssim mantenir les mateixes ambaixades, el mateix nombre de canons, etc.' Aquest seria el cost per cap, ha dit Ventura. Però això ho ha contraposat a l'estalvi que significaria no ser dins l'estat espanyol, eliminant el dèficit fiscal anual, comptabilitzat en uns 16.000 milions.

'Els catalans paguem per persona i any 2.251 euros en excés de contribució a l'estat espanyol. De 100 euros que paguem en impostos, només 57 es gasten a Catalunya. Per què aportem aquests diners extra? No perquè tinguem pensions més baixes que a Espanya. La prestació de desocupació també és la mateixa. L'explicació del dèficit és que a Catalunya no s'inverteix en infrastructures. Tenim l'estoc de capital públic més baix de Catalunya.'

I què podríem fer, amb això que ens estalviaríem, que són 1.868 euros? 'Amb un terç d'aquests diners, aturaríem les retallades, amb 500 euros d'aquests 1.868 passaríem a ser el sisè país amb més inversió en el sector educatiu, i amb 550 euros per persona i any dels que ens estalviaríem seríem el tercer país a Europa en inversió en recerca i desenvolupament.

Una gran oportunitat de canviar les regles del joc

I vist això, la pregunta que el professor Ventura es feia era: 'Què triaríem? Quin tàndem volem? Espanya i Europa o Catalunya i Europa? Podríem triar. L'estat català seria igual d'eficient o ineficient que l'estat espanyol. No seríem ni millors ni pitjors. Però tenir un estat propi serà una gran oportunitat de canviar regles del joc. Tindrem una ocasió única de fer lleis pròpies, crear riquesa i fer regeneració democràtica, i tenir una administració amb criteris de gestió empresarial. Seria un oportunitat de corregir.'

El 'procés òptim' cap a la independència

Aquestes son les oportunitats que ofereix, segons els membres del Col·lectiu Wilson, el procés d'independència. Però el camí per a arribar-hi no és fàcil, des d'un punt de vista diplomàtic. 'A mi m'ha tocat ballar amb la més lletja', deia Carles Boix amb el seu mig somriure irònic. En efecte, li tocava parlar de la complexitat d'aquest camí.

Segons Boix, la no-regulació del principi d'autodeterminació en casos com el català o l'escocès en el dret internacional no equival a la prohibició. I, de fet, hi ha jurisprudència que ho avala, amb el precedent més clar de la sentència del Tribunal Suprem canadenc en el cas del Quebec: respon que la constitució del Canadà no és una camisa de força. I que per a exercir l'autodeterminació només es necessita una pregunta clara i una majoria suficient.

'Tenim un espai flexible per a poder fer pacíficament el procés, per a portar el vaixell on la gent vulgui', conclou Boix. I dibuixa quin seria el procés òptim: que es permetés de fer un referèndum, 'en què s'expressaria de manera legal l'opinió i s'obriria un procés de negociació, de reconeixement internacional, amb un repartiment d'actius i de passius amb Espanya, amb el reconeixement per part dels organismes internacionals… Això minimitzaria costos a tothom: a Catalunya, Espanya, la UE i les multinacionals…'.

Però Espanya s'hi oposa, i això, recorda Boix, pot endarrerir el procés. No ha sabut dir quant de temps el podria endarrerir, però sí que té clar que el moviment creix, que és imparable, i que 'va de baix a dalt', des dels carrers plens de gent de l'Onze de Setembre fins a l'auditori del Cercle d'Economia ple de patums, a les quals Boix expressa: 'Cal permetre que això sigui possible.'

http://www.fundaciocatalunyaestat.cat/2012/10/03/les-finances-duna-catalunya-independent-nuria-bosch-i-marta-espasa/

http://www.catdem.org/cat/downloads2/5.-005_informe_bosch_ca.pdf

Joan A. Forès

Reflexions