Benvolguts,
Ahir la territorial de Sant Martí de l’ANC, va
organitzar una conferència de títol Per
què volem la independència?
En Jordi Bages-Querol del CCN va fer una
demostració de saviesa i coneixement del tema desenvolupant la presentació: On van els
Impostos dels Catalans? Intentarem seguir-la.
Ja sabem, per les moltes vegades que ho hem explicat, que per analitzar balances fiscals, espolis, pressupostos de la Generalitat, comparació amb altres territoris de l’Estat espanyol i sobretot estrangers, comparació amb el Producte Interior Brut (PIB) català, etc, ens cal basar-nos en els impostos que paguem els catalans. Són els impostos, estúpids!
La presentació d'ahir analitza profundament el camí
recorregut pels impostos dels catalans i per les aportacions proporcionals de
la UE en forma de Fons de Cohesió. Ho analitza, per simplificar, aclarint a
partir de 100€ aportats pels impostos dels Ciutadans de Catalunya quina part
proporcional de diners de la UE que entren també a Espanya pertocarien a
Catalunya i quines quantitats del total que l’Estat distribueix es dediquen a
Catalunya.
En el gràfic de sota es veu com dels 100€ d’impostos
que paga Catalunya, 95€ van a l’estat espanyol i 5€ es queden a Catalunya. A l’Estat
espanyol li entren els 95€ catalans més 15€ de la UE. I es distribueixen entre:
- les
altres CCAA sense dèficit fiscal (35€)
- AVE (50.000M€)
- Aeroports sense pla de viabilitat (6.000M€)
- PER, excés de funcionaris , ministeris sense feina (¿??)
- els diners que retornen a la Generalitat, que són 55€ de retorn de l’Estat espanyol més 5€ que ja no han sortit
Per tant reingressen a Catalunya 60€ per
cada 100€
aportats pels impostos del catalans. O sigui que de 100€ que aportem només ens en
retornen 60 i per tant se’n queden 40.
En un apunt del meu Blog Reflexions de la
setmana passada de nom 16/03/13.
Aportacions de la UE i Aportacions catalanes al benestar de l'Estat espanyol vàrem analitzar l’espoli català comparat amb l’aportació de la UE en
forma de Fons de Cohesió des del 1986 fins avui. Explico
aquest cas ja que en aquest apunt vaig utilitzar també un gràfic del CCN, que
és la base per aquest però que no defineix a partir dels diners entrats a
Catalunya, com Catalunya pot elaborar els Pressupostos. I aquí el conferenciant
va definir exactament el que succeïa. Aquests diners es quantifiquen en el gràfic adjunt i es
demostra que dels 100€ sortits, insistim, dels impostos dels catalans només en
retornen 60 que no són suficients per que el Departament d’Economia del Professor
Mas-Colell pugui elaborar els seus Pressupostos. En conseqüència la Generalitat s’ha
d’endeutar, l’any passat i aquest i els que vindran fins que tot
peti, amb un mínim de 24€ per cada 100€ dels impostos dels catalans, en concepte
de déficit públic anual que passa a incrementar el deute de la Generalitat. I d'aquest deute se n'han de pagar interessos i s'ha d'anar d’amortitzant anualment. L’endeutament l’han cobert fins ara les entitats
financeres internacionals, els particulars, etc. Des d’ara endavant és molt més
problemàtic perquè
Catalunya, dins d’Espanya, ja no té accés al crèdit.
Els 24€ per cada 100€ es concreten
en el cas de Catalunya avui, que paga uns impostos d’uns 38.000M€ en més de 9.000M€,
que engruixiran el deute català que avui ja ha arribat als 51.000M€! És el que ha estat fent la
Generalitat des del 2002, amb dèficits finals d’entre 6.000€ i 12.000€ per any.
I això sense tenir-ne cap necessitat ja que
segons el Departament d’Economia l’espoli anual és i serà del voltant de 16.500M€,
o sigui que encara ens sobraran, com a mínim, 7.500€ quan siguem un estat independent.
“L’Estat espanyol ens costa un 40% dels impostos que
paguem a Catalunya”, i això no passa enlloc més del món
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada