dimecres, 27 de març del 2013

27/03/13. Quin diàleg hi pot haver amb el PP?


Benvolguts,

Vaig viure la primera part de la dictadura franquista des que tenia un any i mig (el dia que els tancs feixistes varen baixar per la Diagonal), malgrat que ja devia conèixer la seva manera de fer quan rebíem les bombes dels avions italians (beneits pel Papa de Roma) i els propis avions franquistes (beneits pels cardenals espanyols Gomà, Pla i Deniel i d’altres). Sembla que fins la guerra d’agressió i conquesta del 1936-1939 les víctimes eren soldats i els esdeveniments varen demostrar que en aquesta guerra les víctimes érem civils, molts d’ells nens!.

He viscut la segona part de la dictadura franquista des del 1975 fins avui. I ja n’estic tip. El franquisme ha amarat completament el poble espanyol. El nacionalisme espanyol ha triomfat totalment. No hi ha diferència entre un espanyol votant del PP o C’s i un votant del PSOE quan miren cap al Països Catalans. Cap ni una!

 
 
 

L’atac en aquesta segona part de la dictadura tant ve dels distingits compañeros feixistes del PSOE (Guerra, Bono, Iglesias, Gonzalez, Chacón, Montilla), com dels camaradas feixistes (yo tenia un camarada, entre todos el mejor...) del PP (Rajoy, Cospedal, Camacho, Llanos de Luna, Fernández Diaz, Torres Dulce). Per tant, i a partir de les tesis esbossades en el meu apunt d’ahir “O hi ha acord en les premisses o no cal discutir ni negociar, ja que les posicions en el debat sempre seran incompatibles..., estic molt d’acord amb l’editorial d’avui: Diàleg? Quin dialeg?
 
 

Quin diàleg hi pot haver amb el PP?


27/03/13

 
En els últims dies les fumades sobre el suposadament esperat desglaç entre els governs català i espanyol han començat a mantenir un to de mantra constant per veure si de tant repetir-los acaben consolidant-se i sent acceptats per una opinió pública que, paral·lelament a aquest discurs de la pretesa aproximació, veu atònita com un dels suposats actors d'aquesta represa del diàleg no fa altra cosa que continuar martellejant qualsevol rastre de catalanitat o, en el terreny social, qualsevol indici de discrepància. Aquests últims dies estem assistint a una espiral política esfereïdora en què els dirigents del PP ja han perdut qualsevol rastre de vergonya democràtica i al matí acusen de connivència amb ETA la portaveu de la plataforma contra els desnonaments, Ada Colau, i a la tarda fan un pas més cap a la postergació del català duplicant ridículament el nom de Maó per incorporar-hi Mahón, tot això mentre a Castelló les joventuts dels populars atien una cacera de bruixes contra mestres que defensin l'ensenyament en valencià.

No es pot parlar de deriva ultranacionalista i conservadora del PP perquè tothom sap des de temps immemorials que aquesta és la ideologia real de la dreta espanyolista. En aquest escenari, pot ser que Catalunya necessiti una mínima distensió per fer front a l'ofec econòmic i institucional, però que ningú perdi de vista que qualsevol diàleg amb Madrid només té com a futur la rebaixa de plantejaments, la concessió i la renúncia. L'Estat actual només està disposat a transigir a canvi de la submissió, la rendició, perquè no pretén l'acord sinó la victòria. L'únic pacte possible de Catalunya amb Madrid és el de l'abraçada de l'ós.

Trobo aquests Comentaris encertats: Els grisos i la Guàrdia Civil sempre ens han fet por. Igual que els esclaus hauran de sotmetre'ns (ho hem estat des de fa molts anys de sotmesos) a ells, o morir-nos d'inanició...

I les cireretes positives: El que no subordinaran mai serà la voluntat del poble català, de separar-nos d'aquest botxí. El diàleg amb el govern espanyol només ha de ser per a negociar el repartiment de bens desprès de la independència...

Comentaris

Josep Pedra (L'Ametlla del Vallès)
El PP porta a l'ADN l'estil dominant, intransigent i corromput que jo veia quan era petit (temps de franquisme) als Guardies Civils que hi havien al meu poble i que tothom els tenia por. Aquesta gent confonen governar i gestionar amb "ordeno, mando y obedece". Es una pena tenir que recordar quan erem petits per aquesta manera de fer les coses. Paisss

Miquel Altimires i Ros (Granollers)
Si el PP és feixisme pur. Totalitarisme pur. El seu ideòleg, el dictador assassí però, els ho va deixar lligat de tal manera  que els nostres diners ja ens els furten directament i van dirigits a Madrid. Trencar aquesta adreça serà difícil i metre no ho assolim, igual que els esclaus hauran de sotmetren's (ho hem estat des de fa molts anys de sotmesos) a ells, o morir-nos d'inanició. Si el govern per subsistir hi ha de pactar, ho haurà de fer. El que no subordinaran mai serà la voluntat del poble català, de separar-nos d'aquest botxí.

Miquel Soler (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
El diàleg amb el govern espanyol només ha de ser per a negociar el repartiment de bens desprès de l'independència. Dialogar amb el PP és una pèrdua de temps. I amb el PSOE també, sigui dit de passada.

 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada