Benvolguts,
Vaig viure la primera part de la dictadura franquista
des que tenia un any i mig (el dia que els tancs feixistes varen baixar per la
Diagonal), malgrat que ja devia conèixer la seva manera de fer quan rebíem les
bombes dels avions italians (beneits pel Papa de Roma) i els propis avions franquistes
(beneits pels cardenals espanyols Gomà, Pla i Deniel i d’altres). Sembla que
fins la guerra d’agressió i conquesta del 1936-1939 les víctimes eren soldats i
els esdeveniments varen demostrar que en aquesta guerra les
víctimes érem civils, molts d’ells nens!.
Quin diàleg hi pot haver amb el PP?
27/03/13
En els últims dies
les fumades sobre el suposadament esperat desglaç entre els governs català i
espanyol han començat a mantenir un to de mantra constant per veure
si de tant repetir-los acaben consolidant-se i sent acceptats per una opinió
pública que, paral·lelament
a aquest discurs de la pretesa aproximació, veu atònita com un dels suposats
actors d'aquesta represa del diàleg no fa altra cosa que continuar martellejant
qualsevol rastre de catalanitat o, en el terreny social, qualsevol indici de
discrepància. Aquests últims dies estem assistint a una espiral
política esfereïdora en què els dirigents del PP ja han perdut qualsevol rastre de
vergonya democràtica i al matí acusen de connivència amb ETA la
portaveu de la plataforma contra els desnonaments, Ada Colau, i a la tarda fan
un pas més cap a la postergació del català duplicant ridículament el nom de Maó per incorporar-hi Mahón,
tot això mentre a
Castelló les joventuts dels populars atien una cacera de bruixes contra mestres
que defensin l'ensenyament en valencià.
No es pot parlar de deriva ultranacionalista i
conservadora del PP perquè tothom sap
des de temps immemorials que aquesta és la ideologia real de la dreta
espanyolista. En aquest escenari, pot ser que Catalunya necessiti una mínima
distensió per fer front a l'ofec econòmic i institucional, però que ningú perdi de vista que qualsevol
diàleg amb Madrid només té com a futur la rebaixa de plantejaments, la
concessió i la renúncia. L'Estat actual només està disposat a
transigir a
canvi de la submissió, la rendició, perquè no pretén l'acord sinó la victòria.
L'únic pacte possible de Catalunya amb Madrid és el de l'abraçada de l'ós.
Trobo aquests Comentaris encertats: Els grisos i la
Guàrdia Civil sempre ens han fet por. Igual que els
esclaus hauran de
sotmetre'ns (ho hem estat des de fa molts anys de sotmesos) a ells, o morir-nos
d'inanició...
I les cireretes positives: El que no subordinaran mai serà la voluntat del poble
català, de separar-nos d'aquest botxí. El diàleg amb el govern espanyol només ha de ser per a negociar el repartiment de bens desprès
de la independència...
El PP porta a l'ADN l'estil dominant, intransigent i corromput que jo veia quan era petit (temps de franquisme) als Guardies Civils que hi havien al meu poble i que tothom els tenia por. Aquesta gent confonen governar i gestionar amb "ordeno, mando y obedece". Es una pena tenir que recordar quan erem petits per aquesta manera de fer les coses. Paisss
Si el PP és feixisme pur. Totalitarisme pur. El seu ideòleg, el dictador assassí però, els ho va deixar lligat de tal manera que els nostres diners ja ens els furten directament i van dirigits a Madrid. Trencar aquesta adreça serà difícil i metre no ho assolim, igual que els esclaus hauran de sotmetren's (ho hem estat des de fa molts anys de sotmesos) a ells, o morir-nos d'inanició. Si el govern per subsistir hi ha de pactar, ho haurà de fer. El que no subordinaran mai serà la voluntat del poble català, de separar-nos d'aquest botxí.
El diàleg amb el govern espanyol només ha de ser per a negociar el repartiment de bens desprès de l'independència. Dialogar amb el PP és una pèrdua de temps. I amb el PSOE també, sigui dit de passada.
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada