L’incommensurable Vicent Partal hi veu sempre
molt més lluny que la resta de mortals. En aquest cas d’avui, tanmateix, sembla
que molts hem pensat com ell, però només ell ho ha expressat coherentment. I
enciclopèdicament!
La tesi és que el risc que corre el Parlament català a donar
massa importància i bel·ligerància al PSC(PSC-PSOE-PSOE-PSOE), pot fer que el
procés amb el Gobierno espanyol s’eternitzi i mentrestant el PSC etcètera, se’n
renti les mans com Pilats...
I la síntesi és utilitzar el PSC etcètera
només per tacticisme.
No se’ls necessita mentre actuïn com actuen!
Vicent
Partal
13.03.2013
Alerta al filibusterisme
Alerta a no acabar essent
presoners de la demanda del PSC, en el sentit que el referèndum siga acordat
amb el govern espanyol
Als països de tradició anglosaxona el filibusterisme és una institució parlamentària. Es
tracta d'impedir, o mirar d'impedir, que una llei siga aprovada, per exemple, a
còpia de xerrar dies sencers. El filibuster no s'oposa obertament a la llei,
sinó que n'entrebanca el tràmit. Cosa que podria passar-nos amb el PSC, segons
com vagen les coses aquests mesos.
Que el PSC s'unesca al bloc partidari del dret de
decidir, ja ho he dit en més ocasions, és importantíssim. Fonamental. Perquè deixa aïllat el PP i la seua marca blanca, en un
simple 20% dels vots, contra el referèndum. Fins ací, perfecte. Però alerta a no
acabar essent presoners de la demanda del PSC en el sentit que el referèndum
siga acordat amb el govern espanyol. Perquè aleshores ben segur que perillaríem
de caure en la trampa del filibusterisme.
És una
obvietat que el govern espanyol no vol acordar la convocatòria del referèndum. Per tant, els socialistes, sense haver d'oposar-s'hi
obertament, aconseguirien de fet dificultar el tràmit fins a fer-lo inservible.
Diuen i defensen que això no és veritat perquè el
referèndum es podria fer després d'una reforma de la constitució espanyola,
reforma en què ha de participar el PP tant sí com no. Però no expliquen de
quina manera pensen aconseguir que el PP hi vote a favor.
Hi insistesc: entenc que això que passarà avui al
parlament és una fotografia que globalment ens afavoreix i que amplia el
consens objectiu. Però no ens despistem tampoc amb el formalisme ni regalem cap
raó. Quan es va votar la declaració de sobirania la
majoria ja era suficient. I si aquesta d'avui ens interessa és solament per
tàctica. Solament.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada