Benvolguts,
A Tribuna.cat
hi trobem aquest clarivident article del bon amic Joan Ventura.
Resulta que en Joan Ventura i jo ens varem
trobar per primer cop, que jo recordi, en una sessió sobre la Tergiversació de
la Història a Arenys de Munt l’any passat, organitzada per en Jordi Bilbeny.
En el frugal dinar intercalat en les
intervencions dels experts en història, varem coincidir en Joan Ventura, escriptor
i articulista, l’Assumpció Cantalozella, escriptora i articulista, la meva dona,
escriptora, i jo, aprenent d’articulista i de politòleg. A l’Assumpció només la
coneixia a través dels seus articles independentistes a l’Avui i em va agradar
molt de conèixer-la en persona. Amb en Joan Ventura ens hem vist posteriorment
en actes de l’Assemblea i en altres activitats. Els articles de l’Assumpció
defensen com molts altres pensadors i polítics catalans actuals que cal
estripar les cartes d’una vegada i fer una Declaració Unilateral d’Independència. Avui en
Joan Ventura proposa el mateix. La Declaració Unilateral d’Independència, és la
que abonen els que no veuen una sortida raonada a l’atzucac actual, perquè el
Gobierno de l’España Una Grande i Libre no vol facilitar cap altre camí pactat
i només ens deixa la sortida traumàtica...
Us proposo que us llegiu els enllaços
següents:
Cantalozella.
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2012/07/240712-per-la-declaracio-unilateral.html
I l’article d’en Joan Ventura:
8 de març del 2013
OpinióJoan Ventura
Escriptor
Ja no cal esperar més
Ja, No, Cal, Esperar, Més, Joan Ventura, Constitució, Catalunya, Independència
Sabem prou bé que l'estat
espanyol vol aturar el procés independentista iniciat a Catalunya. Si no fos
per la manera barroera i autoritària d'enfocar l'afer, fins i tot m'atreviria a
dir que forma part de la seva feina.
Que no hi ha
acord possible amb el govern de Madrid i que degut a la seva intransigència els
catalans només tenim la sortida de la declaració unilateral d'independència és
un final anunciat des de fa temps.
Mentrestant, encara
hi ha moltes persones carregades de bona fe que defensen la convocatòria d'una
consulta, mal anomenada referèndum.
Aquest intent de consulta, que la majoria dels seus defensors reconeixen "que segurament no es podrà portar a terme perquè el govern espanyol no ho permetrà", hauria de servir "per posar de manifest el tarannà antidemocràtic de l'estat espanyol", segons argumenta un bon nombre de defensors d'aquesta via. Deu ser que encara no en tenim prou, d'exemples d'aquest divorci de l'estat espanyol amb la democràcia.
Com que sembla que després de la retallada de l'estatut, per part del Tribunal Constitucional el juny del 2010, i de la negativa a parlar del pacte fiscal l'octubre del 2012, en aquest cas per part del president del govern espanyol, encara ens mancava rebre una darrera bufetada per tal de reaccionar, la reconeguda manca de decisió política catalana, que alguns en diuen "fer les coses ben fetes", va optar per l'estratagema d'una consulta d'autodeterminació, l'impediment de la qual per part del govern espanyol, emparant-se en la Constitució espanyola, havia de ser suposadament la definitiva prova per gaudir, davant d'Europa i la comunitat internacional, d'un argument clar i definitiu i per poder tirar pel dret i procedir sense recances a una declaració unilateral d'independència.
“Per assolir la independència no hi ha cap més solució que la declaració unilateral"
I ves per on, el senyor president del govern de la "nació espanyola", que segons la Constitució ídem és una "unitat indissoluble", l'imprevisible Mariano Rajoy, ha tret forces de flaquesa i en una demostració inusual de decisió política ha decidit impugnar el decret de sobirania que el parlament de Catalunya va aprovar per una majoria aclaparadora el passar dia 23 de gener. Genial: moltes mercès senyor Mariano.
Sí, mercès, ja que amb aquesta decisió el president del govern espanyol ha marcat la línia que pensa seguir en el procés independentista català: recórrer totes les decisions que democràticament es preguin a Catalunya, ja siguin a nivell parlamentari com popular. Per tant, si als dubitatius, als partidaris de l'estètica o als entestats a quedar bé amb Europa encara els mancava rebre el darrer menyspreu del govern de Madrid, confio que amb aquest gest de Mariano Rajoy ja estiguin satisfets, donin per acabat el procés de contemporització amb l'estat espanyol i acceptin d'una vegada per sempre que per assolir la independència no hi ha cap més solució que la declaració unilateral.
A més a més, coneixent com s'estan organitzant els nois del CNI (Centre Nacional d'Intel·ligència), ens corre molta pressa resoldre l'afer el més aviat possible. Què us sembla si mirem d'enllestir-ho per a principis de l'estiu? Tanmateix, si l'adéu a Espanya pot ser a finals de la primavera, encara millor.
Aquest intent de consulta, que la majoria dels seus defensors reconeixen "que segurament no es podrà portar a terme perquè el govern espanyol no ho permetrà", hauria de servir "per posar de manifest el tarannà antidemocràtic de l'estat espanyol", segons argumenta un bon nombre de defensors d'aquesta via. Deu ser que encara no en tenim prou, d'exemples d'aquest divorci de l'estat espanyol amb la democràcia.
Com que sembla que després de la retallada de l'estatut, per part del Tribunal Constitucional el juny del 2010, i de la negativa a parlar del pacte fiscal l'octubre del 2012, en aquest cas per part del president del govern espanyol, encara ens mancava rebre una darrera bufetada per tal de reaccionar, la reconeguda manca de decisió política catalana, que alguns en diuen "fer les coses ben fetes", va optar per l'estratagema d'una consulta d'autodeterminació, l'impediment de la qual per part del govern espanyol, emparant-se en la Constitució espanyola, havia de ser suposadament la definitiva prova per gaudir, davant d'Europa i la comunitat internacional, d'un argument clar i definitiu i per poder tirar pel dret i procedir sense recances a una declaració unilateral d'independència.
“Per assolir la independència no hi ha cap més solució que la declaració unilateral"
I ves per on, el senyor president del govern de la "nació espanyola", que segons la Constitució ídem és una "unitat indissoluble", l'imprevisible Mariano Rajoy, ha tret forces de flaquesa i en una demostració inusual de decisió política ha decidit impugnar el decret de sobirania que el parlament de Catalunya va aprovar per una majoria aclaparadora el passar dia 23 de gener. Genial: moltes mercès senyor Mariano.
Sí, mercès, ja que amb aquesta decisió el president del govern espanyol ha marcat la línia que pensa seguir en el procés independentista català: recórrer totes les decisions que democràticament es preguin a Catalunya, ja siguin a nivell parlamentari com popular. Per tant, si als dubitatius, als partidaris de l'estètica o als entestats a quedar bé amb Europa encara els mancava rebre el darrer menyspreu del govern de Madrid, confio que amb aquest gest de Mariano Rajoy ja estiguin satisfets, donin per acabat el procés de contemporització amb l'estat espanyol i acceptin d'una vegada per sempre que per assolir la independència no hi ha cap més solució que la declaració unilateral.
A més a més, coneixent com s'estan organitzant els nois del CNI (Centre Nacional d'Intel·ligència), ens corre molta pressa resoldre l'afer el més aviat possible. Què us sembla si mirem d'enllestir-ho per a principis de l'estiu? Tanmateix, si l'adéu a Espanya pot ser a finals de la primavera, encara millor.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada