Benvolguts,
Hem
hostatjat diverses vegades en aquest Blog en Ramon Carner, President del CCN (Cercle Català de
Negocis). El CCN és l’associació que
aglutina petits i mitjans empresaris de Catalunya que defensen que l’Estat propi
és la solució perquè Catalunya sigui un país competitiu i pròsper. És
significatiu que la reunió de la gran Patronal Foment del Treball Nacional
(Puente Aéreo, etc) vagi fracassar rotundament quan va intentar aplegar en una
macroreunió les diferents patronals de les pimes, Cecot, Pimec, la Cambres de
Comerç catalanes, etc, per manifestar el seu rebuig a la deriva independentista
(que diuen a Madrid) i en va sortir escaldada ja que el CCN s’hi va oposar, va
donar els seus arguments de la diferència d’objectius que hi ha entre les
empreses del Fomento que viuen del BOE i les petites i mitjanes empreses de
Catalunya, i la concentració no es va realitzar. Se la van haver d’embeinar!
Per aquells que dubteu, no us perdeu els arguments. Sembla que per fi s'ajunta la conjuntura econòmica, que sempre ha mogut als empresaris, amb l'anhel del poble més conscient de tota la vida:
Aquest còctel es diu INDEPENDÈNCIA.
Trobareu aquestes conclusions en l’entrevista
que Mireia Giné li fa i que publica El Singular Digital.cat. amb les
intensificacions de paràgrafs importants feta pels GOAL.
El
principal missatge és:
“Si
no assolim l’Estat propi en 6 o 8 mesos, els empresaris patirem molt”
“Tant Foment com el Cercle d’Economia són responsables
directes que la taxa d’atur a Catalunya sigui del 25%”
Nosaltres no som una patronal, sinó una organització d’empresaris que vol esdevenir un poder econòmic català que influeixi i treballi en tots els àmbits de les institucions de Catalunya per sumar sinèrgies i assolir l’Estat propi.
L’Estat espanyol està intentant que Catalunya deixi de ser una peça clau en el terreny econòmic?
La trajectòria de l’Estat sempre ha estat espoliar els territoris que no eren Castella. Per això els països d’Amèrica Llatina es van adonar que no sortia a compte formar part del Regne de Castella i es van independitzar. Els catalans del segle XXI encara recorden els anys del dictador feixista que tenia la dèria d’anar contra la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra economia. L’espoli, el maltractament i l’engany fa molts anys que dura. Al CCN hem estudiat l’Estat de les Autonomies i podem afirmar que és un model per continuar espoliant Catalunya des del marc democràtic. El model de l’Estat de les autonomies ha estat l’engany perfecte per anul·lar el dinamisme econòmic de Catalunya i enfonsar la confiança dels catalans cap al seu país.
I ho han aconseguit?
Francament, hi han estat a punt, però no ho han aconseguit. És evident que el model de l’Estat de les autonomies creat per anul·lar Catalunya és el que ha provocat finalment l’enfonsament econòmic d’Espanya.
Però segur que l'única solució és la independència?
Sí. Actualment la independència és l’única solució. Hem de ser un Estat d’Europa. Està demostrat que en tots els països quan assoleixen la seva independència nacional, la renda per càpita augmenta i l’atur disminueix. Si aquestes són algunes de les moltes millores que ens ofereix la independència, cal anar per aquest camí. A Catalunya hem invertit tres vegades més diners a Espanya que tots els fons estructurals que han vingut d’ Europa.
Però els catalans han perdut la por d’actuar sempre en funció de com reaccionarà Madrid?
És evident que Catalunya és un poble que té una personalitat pròpia. És un poble individualista, treballador i bel·ligerant contra qui no ens respecta, però també quan convé som un poble pactista. Sempre hem pactat quan hem vist que la derrota seria pitjor. En aquests moments passa el contrari. Al segle XXI les ambigüitats no sumen sinó que resten i, finalment, ja hem après que amb Espanya les ambigüitats porten a la derrota.
Catalunya té empreses competitives a nivell internacional?
Evidentment. Si no fóssim competitius no exportaríem un 33%. Tot i així, seríem un país amb moltes més empreses exportadores si no tinguéssim Espanya al darrere. Nosaltres sempre hem tingut al nostre ADN el sacrifici i l’esforç, i això ens ha fet ser competitius. Ara més que mai, el món és global i necessitem un Estat que doni suport a les empreses catalanes perquè siguin competitives i perquè tota la societat recuperi la il·lusió i la confiança de tornar a ser.
Els productes catalans estan ben valorats a fora?
Els productes catalans industrials, manufacturats i d’alimentació són de gran qualitat i estan molt ben valorats. En determinats sectors, al no tenir un Estat català al darrere, és més difícil fer una promoció i, aleshores, fa que no siguin tan coneguts. Per exemple, en el sector agroalimentari el balanç és molt pobre. Tenim el millor cuiner del món, el segon millor restaurant del món i la cuina catalana és una de les més valorades del món, però ¿com és que en els lineals dels supermercats de les principals ciutats del món no hi veus productes catalans? Espanya fa anys que ens fa boicot no promocionant els productes catalans.
Vol dir que la imatge d’Espanya fa més mal que bé?
En aquests moments, prestigiosos estudis d’agències de comunicació han posat a la taula aquesta idea. Allò de “Made in Spain” ja no és una bona marca perquè des d’Europa s’està veient com actua Espanya. Espanya és sinònim de país no democràtic, de país amb gestió precària, d’alta corrupció. La marca Espanya ja no ven; en canvi sí que ho faria la marca "Made in Catalonia".
Però els empresaris catalans creuen que tenen més possibilitats a Europa que dins d’Espanya?
Des del Cercle sempre hem dit que Espanya és un mercat de 30 milions i un mercat precari. Fa cent anys, vendre a Espanya era negoci, però ara no, en el món global en el que vivim, els catalans hem de mirar de vendre i competir a tot el món.
Com veu el futur dels empresaris catalans?
Francament ho veig molt fotut per a les petites i mitjanes empreses, que representen un 98% de les marques de Catalunya. Estem en un moment d’urgència històrica. Si no assolim l’Estat en sis o vuit mesos, els empresaris patirem molt. L’única solució per retornar la confiança és que Catalunya sigui un nou Estat de la UE i que els nostres recursos serveixin per enfortir la nostra economia i fer-la competitiva.
Cal córrer tant? Abans del 2014?
Sí. Hem de treballar tots plegats per tal d’assolir la independència abans del 2014. Malgrat que la data de l’11 de Setembre del 2014 seria una data emblemàtica, no ens podem esperar. Les empreses estan descapitalitzades i no hi ha recursos per aguantar més temps. Tots els estudis expliquen que en moments de crisi, les inversions s’han de fer on hi ha una certesa en la capacitat de retorn, i ningú invertirà en un lloc on decreix l’economia. Ara bé, si un territori creix, la gent hi voldrà invertir. A la Catalunya regió d’Espanya, ningú no hi confiarà. A la Catalunya nou Estat d’Europa, sí.
Foment del Treball volia fer un gran acte antisobiranista i al final no va poder. Això és un gran canvi?
És un canvi molt important. Que patronals com Foment vegin reduïda la seva representació i la seva capacitat de convocatòria a un grup de fidels empresaris autonomistes antics demostra que el canvi ja ha començat. El procés s’assolirà perquè la majoria del poder empresarial de Catalunya dóna suport a la Catalunya Estat dins de la Unió Europea. Tant Foment com el Cercle d’Economia del senyor Piqué, són entitats que haurien de treballar per Catalunya i donar suport al procés.
I creu que no ho fan suficientment?
Aquestes entitats durant tots aquests anys mai no han denunciat l’espoli que pateix Catalunya i han amagat informació als seus associats. Ells són responsables directes que la taxa d’atur a Catalunya sigui del 25% i que la taxa d’atur dels joves catalans sigui del 50%. Molts han de marxar a treballar a altres països d’Europa. Les famílies que tenen els seus fills en feines precàries o treballant a altres països d’Europa haurien de llençar tomàquets a aquests líders empresarials que han enganyat durant tants anys quan explicaven les causes de la situació de l’economia catalana.
Ara van per la Cambra de Comerç de Barcelona?
Durant les eleccions del 2010 vam veure que el sistema de votacions era obscur i dubtós. Ho vam denunciar i ara una sentència ens ha donat la raó. S’han d’anul·lar els vots per correu perquè són fraudulents. Des del CCN volem explicar a tothom que els actuals gestors de la Cambra hi són des de fa molts anys perquè hi ha un sistema electoral pervers i fet a mida d’uns pocs.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada