Avui en el directe.cat, en el Blog d’Albert
Puig, m’he trobat un altre article sobre corrupció, en aquest cas a la Diputació de
Barcelona, entitat corrupta entre les corruptes...
Membres directius no elegits, triats pels
partits polítics, càrrecs multi-exclussius (amb l'ajuda de l'Esperit Sant per allò de la ubiquitat), sous desproporcionats a la feina i la responsabilitat del
càrrec, augment de sou en aquesta situació de crisi quan l’abaixen als seus
subordinats, corrupció consuetudinària i segurament d’origen diví pròpia d'una altra època...
Entre els membres de la Diputació (que s’han
apujat el sou) hi ha:
·
Antoni Fogué, marit de la De
Madre, president que fou de la Diputació de Barcelona per dedignació (ve de dit!) personal d'en Bartu, que va ser dedignat
per la De Madre. . Visca la familia i el desmadre!
·
Xavier Garcia Albiol
·
Manuel Bustos Garrido
De la lectura de l’article se’n desprèn que
les Diputacions
i segurament tots els altres focus de poder, Consells Comarcals, Partits polítics, Generalitat,
Agències de la Generalitat, Càrrecs de confiança de tots els estaments,
Ajuntaments,
estan podrits de dalt a baix i que ens costarà Deu i ajut, si hi ha la voluntat
de fer-ho, de
fer dissabte i eliminar tot el personal corrupte “con mando en plaza”
que diuen els militars. Llàstima que ja no s’estila, però en altres moments fer dissabte
era equivalent a decapitar, i això sí que era una solució definitiva.... Però és
evident que cal fer neteja urgentment de tots aquests estaments podrits i sense
tantes lleis ni comissions (és l’ètica la que hauria de dominar).
Vergonya, cavallers, vergonya...
28.2.2013
Fills de la gran Diputadíssima!
És ben sabut que els ciutadans d'aquest país patim els efectes d'una mena de morfina
intel·lectual voluntàriament subministrada pels partits polítics que
actualment remenen les cireres a les nostres institucions, amb la complaença o
complicitat dels mitjans de comunicació afins que es dediquen a informar
justament d'allò que els partits polítics volen que sigui de domini públic. Aquesta substància
dopant intangible ens deixa en un estat semi catatònic que, com en el mite de
la caverna de Plató, ens impedeix veure més allà de la fosca caverna
informativa on estem immersos.I és així com la premsa obvia del tot o passa totalment de puntetes sobre la publicació d'edictes que sota el meu parer haurien de ser escandaloses notícies. Recomano que el lector accedeixi a aquest link .Es tracta de la publicació d'un Decret de la Diputació de Barcelona publicat la setmana passada en el BOPB, sota el títol inconcret "Determinació dels membres electes que exerciran el càrrec amb dedicació exclusiva d'acord amb les retribucions aprovades pel Ple Corporatiu". Aquest edicte comença definint els 31 càrrecs electes que exerciran el seu càrrec amb dedicació exclusiva, i si hom té la paciència de llegir-se la llista veurà que la major part de les 31 persones no poden treballar amb dedicació exclusiva en aquesta corporació, per la senzilla raó que exerceixen altres càrrecs en corporacions locals, i en bona part de casos exerceixen un càrrec pel qual se suposa que hauria d'haver també una dedicació exclusiva com és el d'alcaldia.
Per què tenen la barra de mentir als ciutadans sense cap escrúpol atorgant-se una qualitat (exclusivitat) que no exerceixen? No us penseu que és un acte simplement d'hipocresia, no. Ho fan perquè precisament aquest caràcter d'exclusivitat és el que justifica el punt següent del decret: atorgar-se un retribució bruta per l'exercici d'aquest càrrec en exclusiva.
I així, entre d'altres, podem veure com pel seu treball en exclusiva a la Diputació, l'alcalde convergent de Martorell Salvador Esteve cobra un sou mensual de 8.265,98 EUR.
Resulta també interessant que l'actual l'alcalde populista de Badalona, en Xavier Garcia Albiol rebi un sou mensual de 6.921,17 EUR, per la seva dedicació exclusiva, ja que segons consta en l'edicte del BOPB publicat el 17/11/11 la dedicació exclusiva a les tasques pròpies del càrrec ja li suposava al 2011 una retribució anyal de 76.391,28 EUR.
Ara bé, també cal destacar els sous de 6.921,17 EUR/mes que cobren per dedicació exclusiva a la Diputació l'actual alcalde socialista de Granollers Josep Mayoral, l'alcalde republicà de Manlleu Pere Prat, l'alcalde democristià de Cercs Ferran Civil.
I pel que fa als ecosocialistes, podria parlar dels 6.921,17 EUR/mes del cap de llista de Cornellà Arnau Funes, o dels 5.967,60 EUR/mes del regidor badaloní Alex Mañas, pero em crida més l'atenció el pagament de 3.795,85 EUR/mes a en Santi Cayuela tenint en compte que ha de compaginar-ho amb les seves funcions com a regidor i sisè tinent d'alcalde de Cerdanyola del Vallés (entre d'altres la de Contractació i compres) i les seves funcions com a l'administrador de societats com CERDANYOLA PROMOCIONS MUNICIPALS SL.
Si això sembla particularment escandalós, ara bé la traca final: han aprovat auto retribuir-se 14 pagues mensuals. És a dir, es mantenen íntegrament la totalitat de les pagues mentre li en foten una a tot el personal assalariat de la diputació (el que penca de debó) en biblioteques o en organismes de gestió tributària.
Prou de romanços! Aquest sous no es paguen en el món de l'empresa privada si no es gestionen equips de treball amb nombrosos subordinats i no s'assumeixen grans responsabilitats.
Ni aquestes diputadíssimes persones ni els partits polítics que les han col·locat tenen la més mínima autoritat moral per exigir sacrificis a la ciutadania.
Les diputacions són organismes antidemocràtics, perquè els seus membres no són escollits per la ciutadania, sinó per l'oligarquia dels partits polítics. Però deixant de banda aquest extrem, hi ha una qüestió de fons realment important: avui les diputacions no "administren" res, sinó que es dediquen a "donar servei", principalment a les corporacions locals. I si no administren res, no té cap sentit col·locar-hi al front càrrecs polítics; el que cal és suprimir la institució i que se'n faci càrrec un bon Director General amb formació empresarial acreditada, que seria nomenat i/o destituït pel conseller de torn de la Generalitat de Catalunya. Però com en aquestes contrades no és freqüent la practica japonesa del "seppuku", cap polític prendrà aquesta decisió.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada