Després de la presentació del Col·lectiu
Wilson al Cercle d’Economia, cal anar a la pàgina inicial del seu web i
repassar-la atentament. No té pèrdua!
Per cert que tal com el Col·lectiu Wilson ha
repetit a bastament quan algun opinador i fins i tot algun catedràtic d’economia
fa alguna afirmació terrorífica: Amb una Catalunya independent els jubilats no podran cobrar
les seves pensions ja que les cotitzacions les han pagades a Espanya (Sánchez
camacho), Estareu per sempre més fora d’Europa,
A l’infern amb el Pere Botero, Us quedareu cecs, etc, en aquesta
ocasió tampoc
no hi ha hagut cap rèplica dels unionistes, Piqué i d’altres. A veure si mai s’atreveixen
a publicar algun article contra les tesis de l’independentisme català
incardinades meravellosament en el Col·lectiu Wilson. Us ho farem saber
puntualment...
Bé, alguna cosa hi ha hagut: Sembla que en Xavier
Sala i Martin que participava regularment a la tertúlia a RAC1 amb en Jordi Basté,
va tenir una enganxada amb el José Antich i ja no ha sigut convidat més (RAC1
pertany al Grup Godó, Antich és el director encara de La Vanguardia que també
pertany al Grup Godó). Del Grup Godó, pertanyents al lobby Puente Aereo, i unionistes
paranoics, en parlarem demà mateix!
Seguim. Fa un parell o tres de mesos ja varem
comentar alguns dels articles amb els que el Col·lectiu Wilson va trencar el
foc:
Ara en veig de nous que caldrà anar paint...
Quan els hagi paït ja us els comentaré!
Tanmateix avui en trio precisament un sobre
pensions:
Independència i
pensions: La mentida més innoble
Independència i
pensions: La mentida més innoble
·
·
Escrit per Col·lectiu
Wilson
1 De totes les falsedats que
s’escolten en l’actual debat sobre la independència, la que diu que “si
Catalunya s’independitzés els avis catalans no cobrarien les pensions” és la
més innoble. Treure el son a uns avis indefensos simplement per guanyar vots o impedir
que es porti a terme una consulta democràtica no és acceptable. El present
comunicat pretén aclarir la veritat sobre les pensions i explicar per què les
pors que alguns intenten generar no tenen cap justificació.
2 En termes generals, podem dir que hi ha dos tipus
de sistemes de pensions al món: de capitalització i de
repartiment. En un sistema de capitalització, els diners que cotitzen els treballadors
es dipositen en un fons de
capital (d’aquí ve el nom) que s’inverteix en actius financers que van generant
interessos. Aquest fons es recupera el dia que el treballador es jubila i aleshores
s’utilitza per pagar la seva pensió. Hi ha alguns països al món que tenen un
sistema de pensions basats en un fons de capital. Espanya NO és un d’ells.
3 Espanya té un sistema de repartiment. En aquest sistema les cotitzacions dels treballadors d’avui
es reparteixen (d’aquí ve el nom) entre els
jubilats (i d’altres pensionistes, com vídues, orfes o incapacitats) d’avui. És
a dir, la generació que treballa és la que finança la generació de
pensionistes: els diners que els jubilats d’avui van cotitzar quan eren joves
ja van ser utilitzats en el seu dia per a pagar les pensions dels que eren
jubilats en aquell moment. Per tant, les cotitzacions que els jubilats de demà
han anat pagant durant la seva vida laboral no són acumulades enlloc. Així
doncs, com que ni
el Govern espanyol ni la Seguretat Social espanyola tenen els diners que
serviran per a pagar les pensions dels jubilats de demà, no tenen capacitat per
evitar que els jubilats catalans cobrin les pensions en cas d’independència.
4 Si Catalunya fos independent
i decidís mantenir el sistema actual de repartiment els treballadors catalans
cotitzarien a la seguretat social catalana i els diners d’aquestes cotitzacions
servirien per pagar les pensions dels catalans. És a dir, qui garanteix que els
jubilats catalans cobraran les seves pensions no és ni el Govern espanyol, ni
la Seguretat Social espanyola sinó els treballadors catalans. I com que en una Catalunya
independent hi hauria treballadors, en una Catalunya independent les pensions
estarien garantides.
5 La pregunta, doncs, no és si
les pensions en una Catalunya independent es cobrarien sinó si serien més altes
o més baixes que les que hi ha en una Catalunya dins d’Espanya. Com ja hem dit
abans, en un sistema de repartiment, la pensió que cobra cada jubilat és el
resultat de repartir tots els diners que cotitzen els treballadors entre tots
els jubilats. El total de diners recaptats en concepte de cotitzacions d’un
país depèn de:
a) el número de treballadors que cotitzen
b) el salari d’aquests treballadors
c) el percentatge del seu salari que es dedica a la Seguretat Social (el “tipus de cotització”)
b) el salari d’aquests treballadors
c) el percentatge del seu salari que es dedica a la Seguretat Social (el “tipus de cotització”)
El total de cotitzacions
recaptades es reparteixen entre la població pensionista. Per tant, la pensió
que rebrà, en promig, cada pensionista serà més alta:
a) com més gran sigui la relació entre nombre de treballadors ocupats i
nombre de pensionistes
b) com més alt sigui el salari mitjà
c) com més alt sigui el tipus de cotització
b) com més alt sigui el salari mitjà
c) com més alt sigui el tipus de cotització
A Catalunya el nombre de
treballadors ocupats per pensionista és de 2,54. A Espanya hi ha 2,48 treballadors per pensionista.(1)
Aquesta diferència, tot i que petita, s’explica perquè Catalunya té una taxa
d’ocupació més elevada que Espanya, malgrat que un percentatge més gran de la
població és pensionista (degut sobretot a una taxa d’ocupació més alta en el
passat). D’altra banda el salari mitjà anual a Catalunya és de 24.449
euros, mentre que a Espanya és de 22,790 euros.(2)
Per tant, si una Catalunya independent mantingués els tipus
de cotització a la Seguretat Social actuals, els total d’ingressos per
cotitzacions dividit pel nombre de jubilats donaria una pensió mitjana
significativament més alta que la xifra calculada per a Espanya. Exactament, la
pensió mitjana en una Catalunya independent podria ser un 10%
superior a la que s’obté quedant-nos a Espanya, i sense augmentar els tipus de
cotització.(3)
Això ens porta a una conclusió
ben clara: si Catalunya fos independent, no
només les pensions estarien garantides sinó que fins i tot podrien ser més
altes que formant part d’Espanya.
6 Per constatar això amb dades
històriques, mirem el saldo que Catalunya ha tingut amb la Seguretat Social (en
sentit ample, incloent prestacions d’atur) espanyola en els darrers temps.
Aquest saldo és la diferència entre el que els beneficiaris de prestacions
catalans reben de la Seguretat Social i el que els treballadors catalans
cotitzen. Els càlculs d’aquest saldo es mostren al quadre següent. (4)
D’aquest quadre en podem
destacar dues coses. Primera, Catalunya ha estat deficitària en quatre anys:
1995, 1996, 2009 i 2010. Això ha portat a alguns analistes a dir que la
“Seguretat Social espanyola ha hagut de rescatar Catalunya”. Alguns han agafat
les dades del 2010 (dèficit de 2.142 milions) i les han utilitzat per
“demostrar” que una Catalunya independent no podria pagar les pensions! La idea
proposada per aquesta gent és: “com que els beneficiaris catalans han tret més
diners de la Seguretat Social que no pas han aportat els treballadors amb llurs
cotitzacions, són les cotitzacions dels treballadors espanyols les que han
servit per rescatar els avis catalans. Sense les aportacions dels espanyols,
els catalans no haurien pogut cobrar les pensions!”, diuen. Aquest
argument no aguanta el mínim escrutini perquè si mirem la segona columna veiem
que no és cert que els treballadors espanyols han hagut de pagar les pensions
dels catalans perquè Espanya sense Catalunya encara ha tingut un dèficit més
gran: 26.317 milions d’euros. Tretze vegades més gran que el dèficit català.
Què va passar al 2010 (i al
2009)? Cal entendre que en èpoques de crisi el total de cotitzacions baixa
perquè, en augmentar l’atur, hi ha menys gent que cotitza. A més hi ha un
augment de les prestacions d’atur, que fa que augmentin les despeses. Amb la
crisi que va començar el 2008 l’atur va pujar a tota Espanya. Les cotitzacions
van baixar a totes les comunitats i les prestacions d’atur van augmentar i això
va generar dèficits arreu. La Seguretat Social (en sentit ample), en
conseqüència, va ser deficitària.
Com es van poder pagar les
pensions i prestacions d’atur catalanes del 2009 i 2010? Doncs amb les
aportacions netes que havien fet de més els treballadors catalans abans de la
crisi. I aquesta és la segona cosa que hem de ressaltar del quadre de més
amunt: entre el 1995 i el 2008, Catalunya va sumar un total de 28.168
milions d’euros de superàvit. Una fracció ínfima d’aquests 28.168 milions de més que havien pagat els
treballadors catalans és la que es va utilitzar per pagar el dèficit català.
Això contrasta amb el que va passar a la resta d’Espanya, que entre 1995 i 2008
havia sumat unes pèrdues de 38.084
milions. Si a això li afegim el dèficit de 48.248 del 2009 i 2010 tenim que la
Seguretat Social espanyola sense Catalunya va acumular un dèficit estratosfèric
de 86.332 milions d’euros.
La conclusió de l’anàlisi dels
saldos de la Seguretat Social per a Catalunya i Espanya és que, si Catalunya hagués estat
independent entre el 1995 i el 2010, la Seguretat Social catalana hagués pogut
disposar de 24.773 milions d’euros de més.
Aquests diners s’haguessin
pogut fer servir per a reduir les cotitzacions dels treballadors catalans (amb
l’objectiu d’estimular l’ocupació i d’atraure inversió), per a constituir un
“fons de reserva propi” (veure més avall), o per a pagar unes pensions més
altes als jubilats i altres pensionistes catalans. De fet, si aquests diners es
repartissin entre tots els pensionistes catalans actuals els tocaria, en
promig, 20.439 euros a cada un.(5)
Les dades del saldo de
Catalunya amb la Seguretat Social espanyola (en sentit ample) poden analitzar-se
des d’una altra perspectiva: pel període 1995-2010, les
contribucions catalanes han estat de mitjana 9% més altes que les prestacions
rebudes pel catalans (pensions i atur). Dit d’una altra manera: si Catalunya hagués estat
independent les pensions i prestacions d’atur
haurien pogut ser un 9% més altes.
7 El drama
del fons de reserva de la Seguretat Social espanyola. La població espanyola
envelleix. De fet, la població de la major part de països occidentals
envelleix. La raó és que als anys 50 i 60 del segle XX (just després de la
segona guerra mundial) la taxa de natalitat va augmentar molt, un fenomen
conegut com el “baby boom”. Com que d’això ja en fa 60 anys, els nens del “baby
boom” ja comencen a tenir edat de jubilar-se. Com que la generació que segueix
a la del “baby boom” és relativament petita, les projeccions demogràfiques
indiquen que d’aquí pocs anys hi haurà molts
jubilats per treballador. Això podria crear problemes a la Seguretat Social. Anticipant les
tensions que la jubilació dels nens del “baby boom” crearà sobre les pensions,
la Seguretat Social espanyola va decidir estalviar una part de les cotitzacions
i crear un petit fons anomenat “fons de reserva”.(6)
La idea era que, com que es preveia que quan es jubilés la generació del baby
boom les cotitzacions dels joves no serien suficients per pagar les pensions,
s’anirien estalviant uns quants diners cada any i es posarien en el “fons de
reserva”. Aquesta reserva s’utilitzaria només quan es jubilés la generació del
baby boom. En el cas d’Espanya, aquest fons de reserva, però, té tres problemes
molt greus. El primer és la seva mida: és molt petit. A
finals del 2011 aquest fons només tenia 66.000 milions d’euros, una quantitat ridícula ja que
suposa uns 1.500 euros per ciutadà espanyol. El segon problema del fons de
reserva és que està desapareixent ràpidament com a conseqüència dels dèficits
de la Seguretat Social causats per la crisi. El tercer problema del fons de
reserva és que, en lloc d’invertir els diners en un lloc segur, el 90% dels diners del fons s’han destinat a comprar deute de
l’Estat espanyol, ja que a aquest li resultava difícil col·locar aquest
deute entre els inversors privats. És a dir, si el govern decidís anar a buscar
els diners del fons de reserva per a pagar pensions, trobaria que en lloc de
diners hi ha pagarés del propi govern. Tenim, doncs, un peix financer que es
mossega la cua i que fa que, de diners “de debò”, al fons de reserva n’hi hagi
tan pocs que ha esdevingut pràcticament irrellevant a l’hora de garantir
pensions futures.
Resum i conclusions
El fet que la Seguretat Social espanyola sigui de
repartiment i no de capitalització fa que la decisió de pagar les pensions als
jubilats i altres pensionistes catalans en cas d’independència no
depengui del Govern de Madrid sinó dels treballadors catalans que cotitzin. Per
tant, les amenaces que vénen d’alguns partits de Madrid en relació al fet que
els avis catalans no cobrarien pensions no tenen cap fonament.
Si analitzem les dades de salaris, ocupació i població pensionista a Catalunya, arribem a la conclusió que les pensions catalanes en cas d'independència no només no desapareixerien sinó que podrien ser fins a un 10% més altes que les actuals, si així ho volguessin els catalans, sense augmentar els percentatges de cotització.
Si analitzem les dades de salaris, ocupació i població pensionista a Catalunya, arribem a la conclusió que les pensions catalanes en cas d'independència no només no desapareixerien sinó que podrien ser fins a un 10% més altes que les actuals, si així ho volguessin els catalans, sense augmentar els percentatges de cotització.
D’altra banda l’anàlisi del saldo català de la Seguretat
Social i altres organismes que generen cotitzacions i prestacions confirmen el
mal negoci que suposa Espanya des d’un punt de vista d’aquesta despesa social: durant
el període 1995-2010 les pensions i altres prestacions socials haurien pogut
ser un 9% més altes amb una Catalunya independent, sense augmentar la pressió
fiscal.
(1) Calculat com a rati entre població ocupada respecte a població jubilada o
pensionista, amb dades del INE per al 2011 (mitjana anual).
(2) Dades del INE per al 2010 (últimes dades disponibles).
(3) Aquest càlcul està fet sobre el supòsit d’una cotització estrictament
proporcional al salari, i per tant ignorant els topalls que afecten només als
salaris més alts.
(4) Dades del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat.
(5) Càlcul propi: 24.773 milions d’euros dividit entre 1,212 milions de
jubilats i pensionistes.
(6) Aquest fons de reserva no s’ha de confondre amb el “fons de capital” que
hi ha als països amb seguretat social per sistema de capitalització.
Joan
A. Forès
Reflexions
Sóc maricó peró no exerceixo ah perdó no volia caure en un comentari homofob, sóc economista peró no exerceixo camarada Joan.El quantum ,les xifres estan molt bé en un sentit o un altre peró cal recordar que a l´escissio de la antiga Txecoslovaquia va esser la nació pobre la que es va independitzar.Amb aixó vlodria dir que no entrem en materialismes histórics i anem a les arrels, a les essencies, a l´esperit de Catalunya i voler esser nosaltres mateixos com a Poble i desenvolupar els nostres talents individuals i col.lectius i aquesta es la flama que ha d´encendre més enllá de la "bagatela",més enllá d´economicismes que ens poden donar moltes raons i sobretot a la dreta nacionalista peró l´alliberament nacional es indestriable de l´alliberament social i personal alhora. Es clar que ara potser els Piqué ,Fainé i alta burgesia i l´alta "sucietat" catalanai els del antic pal de paller de ConvenienciaiUnioambl´opusdei en un mon cada cop més globalitzat, secularitzat i profá ja volen ser independents.Pero si volem ser independents per veure alló que deia en Francesc Pujols de serás catalá i ho tindrás tot pagat, ha ser amb coherencia,fent neteja dels corruptes económics i inmorals i amb barca nova amb Ética,Humanitat amb els principis de Llibertat,Igualtat i Fraternitat
ResponElimina